La fase de l’autoconvenciment
El Girona viu el tercer parèntesi amb la percepció interna que ha trobat la manera de ser competitiu
Més enllà dels punts (8 de 12), Eusebio valora la consistència d’un equip que ha sobreviscut al cúmul de baixes
En la lliga de les interrupcions, el Girona viu ara un parèntesi de quinze dies, entre el 0-0 contra el Leganés i la visita al camp de l’Espanyol. La primera aturada va estar marcada pel tancament del mercat d’estiu –la mateixa nit que s’interrompia la competició– i els seus efectes. La segona, pels dubtes sobre la proposta de joc expressats pel mateix Eusebio, que ho veu ara ben diferent. “D’una aturada a l’altra, les sensacions han millorat molt. Crec que hem trobat el camí. Ja sabem en quina direcció anem”, explicava l’entrenador després del partit contra el Leganés. L’última sèrie és la més productiva en punts (8 de 12) i també la que més ha convençut internament la plantilla i el cos tècnic, que defensen que han trobat la manera de ser competitius.
Sempre que li han preguntat per la diferència entre el rendiment a Montilivi (8 punts de 21) i a camp contrari (9 de 15), Eusebio ha preferit orientar la discussió entre el que es va viure fins a la segona aturada, abans de visitar Anoeta, on es va viure un punt d’inflexió. Després del partit a casa contra l’Eibar (2-3), que tancava la segona sèrie seguida, el debat sobre la indefinició de la proposta es va accentuar, alimentat per les paraules del mateix entrenador. Eusebio havia apostat durant bona part de la pretemporada per l’esquema amb línia de quatre al darrere, amb la qual va debutar en la lliga. A Vila-real, però, va rescatar el patró Machín i l’equip va obtenir el primer triomf. I entre la primera i la segona interrupció de la lliga, el tècnic va intentar combinar les dues propostes. Fins que va decidir deixar d’alternar i posar el focus en un sol esquema. L’escollit va ser el dibuix amb tres centrals i dos carrilers. El tècnic el va utilitzar a Anoeta amb la voluntat de donar-hi continuïtat, i ho ha consolidat. És la manera com ha plantejat els cinc partits de l’última fase de la competició, per més maldecaps i limitacions que li generés l’allau de lesionats.
Un sol gol rebut
Superar la sensació d’equip vulnerable i fràgil que va viure en la visita de l’Eibar a Montilivi (2-3) era una de les premisses dels gironins, que han començat a traçar un camí més fiable i regular a partir de la fermesa defensiva. El conjunt blanc-i-vermell ha encaixat un sol gol en els quatre últims partits de lliga. Només el Rayo Vallecano va aconseguir batre Yassine Bounou, i no li va servir per rascar cap punt de la seva visita a Montilivi (2-1). És clar que, per mantenir la porteria a zero, els gironins van agrair la inspiració del porter marroquí, que ja va estar molt fi al camp de la Real Sociedad (0-0), va fer el partit de la seva vida a Mestalla (0-1) i fins i tot dissabte, contra el Leganés, va ser providencial amb una aturada espectacular en el temps afegit (0-0). El cas és que els gironins, que en els cinc partits de la segona fase no ha vien deixat cap vegada la porteria a zero, ho han aconseguit en tres dels quatre duels de la tercera. En tots quatre partits, Eusebio ha mantingut l’esquema, amb la presència destacada a l’eix de la defensa de Jonas Ramalho, que va debutar al camp de la Real Sociedad i ja no s’ha perdut ni un minut més.
Sense el pitxitxi
L’altre fet destacat del període entre les dues últimes interrupcions de la lliga és el paper de Stuani, fonamental en l’arrencada de l’equip fins al punt d’haver marcat vuit dels deu primers gols, que el van situar com a màxim golejador de primera divisió. L’uruguaià ja va començar amb mal peu l’última fase, a Sant Sebastià, on va ser suplent per unes molèsties. No va jugar els dos partits següents i, tot i tornar a l’onze dissabte passat, se li van reproduir les molèsties, que li han impedit marxar amb la selecció. Sense la participació golejadora del seu referent, els gironins han marcat tres gols en aquest mes de competició, però n’han tret un bon suc. Portu va trencar una sequera de vuit mesos amb un doblet contra el Rayo (2-1) i Pere Pons va celebrar la seva estrena a la màxima categoria a Mestalla (0-1).
EN LA TERCERA FASE
Després dels dubtes en les anteriors, Eusebio ha consolidat els tres centralsMÉS SÒLIDS
Els gironins han mantingut la porteria a zero en tres dels quatre últims partitsLA PÓLVORA
L’equip ha tret suc dels tres gols que ha marcat en l’única fase sense dianes de StuaniAMB CONTRATEMPS
La gran pega de l’última sèrie de partits han estat les lesions acumuladesCinc i la copa, abans de Nadal
X.M.L’arrencada després del tercer parèntesi de la lliga serà el diumenge 25 de novembre al camp de l’Espanyol (18.30 h). El retrobament amb Rubi (foto) serà el primer dels cinc partits de lliga que el conjunt gironí afrontarà fins a la següent aturada, la de Nadal. En un període d’un mes, els blanc-i-vermells s’enfronten a l’Espanyol, l’Atlético de Madrid (2 de desembre, 16.15 h), l’Athletic a San Mamés (dilluns 10, 21 h), el Sevilla de Machín al Pizjuán (el cap de setmana del 16) i el Getafe (22). A més, entre els partits contra l’Atlético i l’Athletic, el Girona té programada la tornada dels setzens de copa contra l’Alavés, el dimecres 5 de desembre (19.30 h). Tot plegat, un tram de calendari força atapeït per a una plantilla curta i molt limitada sobretot als carrils. Per Nadal, la competició s’atura entre el 23 i el cap de setmana del 5 i 6 de gener (els vuitens de final de copa són després). I fins a final de lliga, ja només hi haurà una altra aturada per compromisos de seleccions, el 24 de març.
Publicat a
Notícies
Dimarts,30 abril 2024