Que l’Olot pot competir a tot arreu és un fet. Que, fins i tot, se sent còmode quan ha de fer un pas enrere i defensar-se per puntuar comença a ser una realitat. L’última prova que ho demostra va ser al camp de l’Ebre, on es va adaptar sense pal·liatius a un dels escenaris més petits del grup i va aconseguir encadenar set jornades sense perdre. No és poca cosa en una temporada tan igualada com aquesta.

Raúl Garrido ha construït un bloc competitiu capaç de rascar punts contra qualsevol. Quan s’hi posa, en defensa és difícilment penetrable; en canvi, en atac, per molt que ho intenti, es mostra poc efectiu, i això explica el 0-0 d’ahir, el quart d’aquesta temporada. Un cop més, l’Olot va teixir més ocasions que el rival, però no les va acabar amb gol. En va tenir en moments clau del partit: a l’inici de les dues parts i ja al final.

A l’Almozara, qualsevol servei de banda és sinònim de perill, i l’Olot ho va comprovar només de començar. En el primer minut, Xumetra va recollir una pilota que venia d’una sacada d’aquestes característiques i, sense pensar-s’ho gens, va xutar. El seu intent des de la frontal va topar amb el travesser i es va convertir en el primer avís dels olotins, que no estaven disposats a deixar-se impressionar per la línia de cinc defenses de l’Ebre.

L’Olot també va provar d’inquietar Salva amb una rematada de cap de Masó i, a l’hora de defensar-se, va saber contenir les centrades a l’àrea dels de Manolo González. El canvi de sistema —amb Jose i Jaume Pol de laterals i Alan Baró i Carles Mas de centrals— va aportar més consistència a la línia defensiva i la va convertir en un mur que els atacants de l’Ebre no van poder superar. Si alguna vegada s’hi van apropar amb perill, va ser més a conseqüència d’algun error visitant que no pas d’algun encert local.

És cert que els garrotxins tampoc no van anar sobrats d’ocasions, però poden dir que van enviar dues pilotes a la fusta. La segona va ser en el minut 5 de la segona meitat, quan Hèctor va fer un llançament de falta magistral que va anar a parar a la creueta. Hauria estat un golàs i hauria trencat un partit que, amb el 0-0, va anar avançant sense alterar-se. Només es va animar en el tram final, amb algunes arribades consecutives dels aragonesos i un xut de Nierga que va sortir fregant el pal. El davanter tenia preparada la disfressa de superheroi del dia de Conca, però aquesta vegada no se la va poder posar.