Bona posada en escena

I això que el Girona va entrar al partit amb millor peu que no pas el seu rival i es va fer seva la pilota. Només amb un percentatge elevat de possessió ja va evitar que el Sevilla el pogués atropellar amb un d’aquells inicis marca de la casa de Machín en què la hiperactivitat dels seus equips obliguen el rival gairebé a treure la bandera blanca. Eusebio, que a San Mamés va apostar per l’experiència de Granell, se la va jugar amb Valery al carril. Per la dreta, Navas i Sarabia eren dues amenaces a tenir molt en compte i el tècnic es va decantar pels pulmons del jugador del filial abans que per l’experiència del capità.

Amb la pilota, el Girona va defensar molt millor que no pas va atacar. Sempre li va acabar faltant un punt de pausa i un punt i mig de precisió, tant en les centrades (sobretot de Porro) com en la penúltima passada (un tres contra tres molt mal executat). I la vegada que va llegir la jugada a la perfecció, Vaclik es va trobar la pilota al cos en una rematada de Stuani que semblava el 0-1. Amb molt menys futbol, el Sevilla va tenir més ocasions i va ser necessari un altre cop que emergís Gorka Iraizoz per salvar, amb la cama, un gol a Sarabia i un altre de Roque Mesa. No era cap mal negoci el 0-0 en el descans tenint en compte que el Girona es trobava còmode i que, al Sevilla, li podria passar factura la segona part havent jugat dijous Europa League.

Tot en orris

No li va anar bé el descans, al Girona. Es va veure de seguida. A la tercera pèrdua en zona perillosa, una passada filtrada a Andre Silva va acabar amb un penal de Juanpe que Banega va transformar en l’1-0. El Girona no va sortir amb la mateixa tensió que en la primera part i es va cremar. I el gol, lluny d’esperonar-lo, el va fer entrar en depressió. Eusebio va fer un moviment d’home per home (Aleix per Douglas) que ni va semblar ni va ser la solució a tots els mals. El Sevilla, en canvi, va aprofitar la inèrcia del gol per clavar l’estocada. Es van aliar Ben Yedder i Sarabia, que es van canviar els papers i el francès va fer d’assistent perquè el madrileny retratés Iraizoz i liquidés el Girona.

Va ser amb el 2-0 quan Eusebio va intentar sacsejar l’equip amb un canvi (Doumbia per Valery) que va comportar un canvi de sistema. El Girona es va quedar amb quatre a darrere (Ramalho va caure al lateral esquerre) i Stuani i Doumbia a dalt. El canvi no va acabar tenint cap rellevància perquè l’ivorià –un fitxatge per posar-se les mans al cap– es va fer mal en la primera arrencada i no va aguantar ni deu minuts sobre la gespa. Curiosament, el seu substitut no va ser un altre davanter com Choco Lozano, sinó Àlex Granell.

El Girona, però, ja s’havia desdibuixat gairebé per complet. I, en el futbol d’anades i vingudes, qui tenia les de guanyar era el Sevilla, amb molta més qualitat a tres quarts de camp. De fet, tot i que el Girona no va perdre la cara al partit i va voler acabar-lo a l’àrea de Vaclik, el possible 3-0 va sobrevolar el Sánchez Pizjuán més que no pas el possible 2-1. I, amb 0 punts de 6 en dues sortides a Bilbao i Sevilla, el partit que tancarà l’any contra el Getafe a Montilivi comença a guanyar més transcendència de la que sembla, ja que una tercera derrota seguida encendria algun llum vermell.