Nou equips, quatre punts

El Girona va canviar la cara a partir de la visita a Anoeta. L’equip ocupava el quinzè lloc, la classificació més baixa descomptant les dues primeres jornades. Va començar a accelerar i, amb les dues victòries seguides contra el Rayo i el València, es va situar en el desè lloc. Des del 3 de novembre, amb el gol de Pere Pons a Mestalla, els gironins es mantenen de mitja taula en amunt. Van arribar a ser setens –empatats a punts amb el Madrid, sisè– i ara tornen a ocupar el desè lloc. Formen part, això sí, d’un grup dens d’equips amb poques diferències. El Llevant –vuitè amb un punt més que el Girona– i el Leganés –setzè– estan separats per quatre punts.

El conjunt d’Eusebio Sacristán continua tenint més a prop la zona d’accés a competicions europees que la de descens, però l’equip assumeix que la lluita prioritària és avançar feina en el camí cap a la continuïtat en la màxima categoria. I la sensació, tenint en compte l’equilibri en la classificació i els equips que hi ha per sota, és que el camí per recórrer és encara molt llarg. El Girona té feina al camp, però també als despatxos. Minvat per la plaga de lesions, l’àrea esportiva ha de resoldre durant el mercat d’hivern les mancances als carrils, però haurà d’afinar també a l’hora de millorar les prestacions ofensives de l’equip, amb alternatives més sòlides que les que han ofert fins ara futbolistes com Doumbia i Choco Lozano.