Quan va començar la temporada, la idea principal era conservar la bona base que havia fet una molt bona segona volta i acabar-ho d’apuntalar amb jugadors concrets, que, per línies, crèiem que ens podien donar un plus més. La continuïtat del cos tècnic, la idea de joc i la coneixença entre tècnics i jugadors ens ha ajudat. Volíem estar el més lluny possible de la part baixa i sabíem que l’equip podia jugar un joc de combinació i buscar la porteria rival a través de la pilota, però també tenir i controlar altres registres a què t’obliga el grup tercer i els diferents camps dels rivals. Ara per ara podem dir que les coses van com les esperàvem.

Vam ser valents, ja que vam preveure que passarien una sèrie de coses. És una de les feines importants d’un director esportiu, preveure què pot passar o avançar-te a possibles situacions. Vèiem que hi havia un cos tècnic que va encaixar amb els jugadors i va saber treure suc del que tenia i que li podíem donar continuïtat per tots aquests inputs positius. Estàvem convençuts que ens salvaríem i ho vam fer amb un cert temps, tot i que la cosa es va complicat i no vam segellar la permanència fins a última hora. Amb la salvació assegurada, la idea era que aquest curs podíem fer un pas endavant i créixer assegurant la continuïtat del bloc.

El primer dia de pretemporada normalment faig una xerrada als jugadors de benvinguda i presentació. Els vaig dir que un dels objectius del curs era créixer com a equip, en resultats, saber-nos adaptar a diferents superfície, etc. Em referia a l’equip, però també al club, ja que en el futbol de base hem crescut en nombre d’equips, ha aparegut el femení amb molta força, hem aconseguit alguna categoria més, el filial ja té més bona cara amb jugadors joves i amb futur per arribar al primer equip, etc. Ara això ja està passant, però també soc conscient que no estem ni a la meitat de la lliga i que això és llarg i complicat. Pots encadenar dos o tres partits sense guanyar i poden aparèixer nervis, ja que qualsevol equip pot guanyar un altre. Evidentment estem contents i il·lusionats.

Ho estem gestionant molt bé. Lògicament en un equip sempre hi ha tres o quatre jugadors que són intocables per a un entrenador. Ens estan respectant les lesions, i toco fusta per continuar amb aquesta bona ratxa. Cada setmana és un maldecap per al cos tècnic decidir qui entra a l’onze, qui deixen fora de la convocatòria, etc. Això diu molt de la plantilla, ja que en funció de quin camp vas, contra quin rival t’enfrontes o si un jugador està més bé que un altre, el tècnic té opcions per encarar el partit d’una manera o una altra. El meu objectiu era formar una plantilla en la qual el cos tècnic tingués el màxim de variants possibles i diferents perfils en una mateixa posició per poder-se adaptar en aquestes situacions.

Tenim una plantilla molt compensada i n’estem tots molt contents. La idea, ara per ara, és no tocar res. Encara s’ha d’obrir el mercat d’hivern, i en futbol avui pots dir que no toques res i després acaben passant coses. La meva obligació és estar atent al mercat i sempre que hi hagi un jugador que ens pugui ajudar a sumar i el club el pugui assumir econòmicament, parlar-hi. Si sortís algun jugador, perquè vol més minuts o perquè hi ha algun equip més important que el vol, després hi haurien moviments obligats per compensar les sortides.

Estan fent una molt bona feina. Tenim molt bona relació i parlem diàriament després de cada entrenament. Crec que ell està a gust aquí i content, però com tots, el que volem és anar creixent. La nostra idea és anar parlant de la renovació i hem començat a fer un sondeig de cares al proper curs. Falta molt, però per part nostra ens agradaria que l’Olot pogués tenir continuïtat i seguir creixent amb el cos tècnic i els jugadors actuals. Seria un bon senyal per a totes les parts.