3a divisió FEF

NARCÍS BARDALET

PRESIDENT DEL FIGUERES

“La Unió ha de tornar a ser la d’abans, però amb seny”

“Des del primer dia mantenim la filosofia de no estirar més el braç que la màniga i fer les coses amb serietat i rigor econòmic”

“Volem estar oberts a tota la comarca de l’Empordà com el club ho estava abans”

Venim del pou i ara estem buscant l’estabilització. Quan puguem aixecar el cap ho farem sense dubtar

Narcís Bardalet (Girona, 1953) va assumir al juny la presidència del Figueres després de la dimissió per motius personals de José Antonio Revilla. En els primers sis mesos al càrrec, coincidint amb l’any del centenari de la Unió, el reconegut forense ja hi ha deixat el seu segell, impregnant el club de més esperit social per arrelar-lo cada vegada més a la demarcació. L’objectiu és acostar-se a la millor època del Figueres, però sempre respectant els límits sense posar en perill l’entitat.

Quina valoració fa dels primers sis mesos al càrrec?
Jo persisteixo amb la il·lusió de tenir l’honor de presidir un club al qual tota la vida he estat lligat. Estic agraït amb les persones que van confiar en mi i amb els socis per tenir aquesta oportunitat. He vist que tot és complicat, però tinc il·lusió i volem fer les coses amb seny. Des del primer dia mantenim la filosofia de no estirar més el braç que la màniga i fer les coses amb serietat, amb algunes bases que estem establint. Hem aconseguit que augmenti molt la publicitat a l’estadi amb empreses que aposten pel Figueres i ens ajuden molt. Volem apostar fort pel futbol de base i el primer cas és el de Víctor Valverde, que ha jugat força amb el primer equip i és a la selecció catalana sub-18. A més, farem tot el possible per tenir un equip femení la temporada que ve, i és que no podem donar l’esquena a la realitat i hem de fer possible que totes aquelles nenes que ens ho demanen puguin jugar. I sobretot, volem tornar a ser el Figueres d’abans, aquell tan lligat a l’Empordà i a la nostra terra. El primer que hem fet és que qualsevol soci d’un equip de la comarca pagui només mitja entrada, i així volem abraçar tot el territori.
Té la sensació que, més enllà del primer equip, el club està més viu que fa sis mesos?
Puc estar equivocat pel fet de ser part interessada, però diria que sí. En cada partit hem fet que una entitat lligada a l’Empordà faci el servei d’honor, amb entitats que han tingut un gran impacte social com el Grup Iris amb la cursa de la dona o els serveis d’emergència amb l’atenció a la ciutadania després dels aiguats. També hem fet tornejos per a estiuejants i per a la comunitat sud-americana. Es tracta de proporcionar activitats als socis i que puguem fer actes plegats. En definitiva, volem estar oberts a tota la comarca com el club ho estava abans. Però ho volem fer sense pressa. Anirem a la marxa que puguem, fent passos ferms. El món del futbol és tan complicat que a vegades no es pot aconseguir el que un vol, però ho intentarem.
Per fer l’any del centenari més lluït falta que els resultats del primer equip acompanyin?
En fem una de freda i una de calenta. Tenim un equip molt jove i hem d’anar fent. Em crida molt l’atenció que gairebé juguem millor a fora que a casa. Juguem bé i a fora ens està donant resultats, però a casa no trobem la regularitat. En la segona volta intentarem fer un pas endavant i si no la temporada que ve hi tornarem amb tota la il·lusió del món, però conscients que hem de seguir el camí que marca la brúixola, amb rigor econòmic i serietat.
Rigor econòmic vol dir que el club no té gaire marge per moure’s en el mercat ara al gener?
Vam començar la temporada i se’ns van demanar dos davanters i segurament sí que era el nostre punt dèbil, però ja vam fitxar Ferrón i Sergio Álvarez. El que és més important és que complim tot el que pactem amb els jugadors i tots cobraran tot el que els toca.
Amb aquestes bases el projecte és de creixement lent però constant?
Venim del pou, gairebé del tanatori, i crec que estem creixent. Ara busquem l’estabilització i quan puguem aixecar el cap ho farem sense dubtar, però ens ha de regir el seny català i el rigor econòmic. No podem fer promeses de lluitar per pujar. És el que ens agradaria a tots, però hem d’anar pas a pas. El meu tarannà és aquest, de ser moderat, però ara al Figueres hi som molta gent que ens l’estimem i farem tot el que puguem amb l’ajuda de la nostra gent, que s’hi està bolcant cada vegada més.
Quines ambicions té en un futur proper?
El que em faria més il·lusió és arribar a jugar una altra vegada la copa. Les ganes hi són i lluitarem per aconseguir-ho.
Com està el procés del canvi de nom de l’estadi de Vilatenim per Salvador Dalí?
La Fundació Gala Dalí ens va enviar una carta on veuen amb bons ulls que es canviï el nom, però ara està en mans de l’Ajuntament, que és qui decidirà.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)