Girona

Instint de supervivència

El paper en l’anada dels vuitens contra l’Atlético carrega d’autoestima el Girona, que se sobreposa a les limitacions ampliant el ventall de la participació

L’equip guanya confiança per afrontar, abans de la tornada, un duel molt transcendent contra l’Alavés

Amenaçava de convertir-se en una garrotada, però va ser tot el contrari. Ni la diferència de potencial, ni haver deixat quatre intocables a la graderia i un parell o tres més a la banqueta contra un equip que jugava amb tot va fer perdre la convicció al Girona. Ni tan sols el 0-1aviat de l’Atlético. L’anada dels vuitens de final de la copa (1-1), el segon partit d’un mes de gener molt carregat –qui sap si encara ho serà més– per al Girona, va servir per reforçar l’autoestima de l’equip. Sense Stuani, Juanpe, Bounou i Pedro Porro, i amb només una estona de Borja, Portu i Granell, els gironins van saber competir també contra l’Atlético, que no l’ha guanyat mai, i van guanyar confiança ara que s’han encallat en la lliga. Abans de la tornada al Wanda, els gironins han de mirar d’aprofitar l’efecte positiu en una altra cita a Montilivi, demà contra l’Alavés (18.30 h), que té una gran transcendència, després de cinc jornades sense guanyar (3 punts dels últims 15).

El primer assalt de l’eliminatòria contra l’Atlético ha servit d’impuls a l’esperit col·lectiu que tan sovint ha destacat Eusebio. Amb una plantilla curta, el tècnic sempre ha apostat per fer sentir partícip un ventall ampli de futbolistes. I entre l’acumulació de lesionats i la densitat del calendari, les rotacions s’han accentuat. El duel de dimecres a Montilivi també ha generat efectes positius per a jugadors determinats. Choco Lozano, que estava oferint un rendiment decebedor, va fer un pas endavant i va marcar el seu primer gol de la temporada, que l’ha d’ajudar a agafar confiança. El partit de copa també va servir com a retorn a la competició de Marc Muniesa, que ha superat una lesió al soli que l’havia mantingut inactiu des del partit al camp de l’Espanyol, el 25 de novembre.

Aire als carrils

Un altre element positiu del partit de copa és el rendiment que van oferir Valery Fernández i Jonas Ramalho als carrils. El jove futbolista de l’Escala va estar molt actiu per l’esquerra, amb atreviment i profunditat, i va confirmar que és una alternativa ben vàlida per al lloc que més descobert ha quedat per culpa de les lesions. Valery ha aprofitat de meravella la copa, perquè va ser la competició en què va debutar –a Mendizorrotza– amb una actuació que li va obrir la participació en la lliga, de moment amb quatre presències des del desembre. Al costat dret, Ramalho –titular habitual com a central– també va mostrar una versió més que digna, que pot ajudar Eusebio si té algun contratemps amb Pedro Porro. Satisfet pel rendiment dels jugadors, el tècnic fins i tot va valorar la possibilitat de no fitxar si no troben cap jugador que els ajudi a millorar les prestacions. Reforçar el carril esquerre, però, continua sent prioritari.

OPORTUNITATS

Les baixes i tants partits seguits han accentuat la idea d’Eusebio de tenir actiu tot l’equip

BEN APROFITAT

El jove Valery es consolida com a alternativa vàlida i Ramalho també s’ofereix al carril

MÉS EFECTES

La copa també va deixar l’estrena golejadora de Lozano i el retorn de Marc Muniesa
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)