Ens estàvem entrenant a Palafrugell. No era habitual, i em va agafar de sorpresa. Però ens vam adaptar bé al sistema i l’entrenador va aconseguir tot el que va aconseguir després. A més del treball del tècnic, crec que hi va ajudar la manera com els jugadors ens hi vam adaptar.

Quan era juvenil de primer any jugàvem amb defensa de cinc i jo era el lliure, però encara era una altra època, un altre futbol.

Sí, és veritat, però no com el lliure de fa anys. Abans, el lliure jugava per darrere dels altres. Ara som tots a la mateixa línia, amb els altres centrals, donant cobertura als dos costats però sense estar més endarrerit.

La comunicació és clau. I també has d’intentar anar al tall ràpidament. Els centrals de cada costat han de caure a la banda, i jo la veritat és que preferia jugar al mig, perquè quan més patia era per haver d’anar cap als costats. Al mig, parlar i fer-te entendre és molt important, i també tenir bona sortida de pilota.

Sí, és el que em demanava l’entrenador. Havia de manar i ajudar els companys. I crec que va anar bé, perquè tot l’equip es va adaptar bé a un sistema que ocupa força posicions al camp i és molt difícil de contrarestar.

Sí, és el risc que assumeixes. Ho has de compensar amb moviments dels migcampistes o dels mitjapuntes.

El Girona és un club humil que viu el segon any a primera. S’ha de ser realista. És clar que no és una bona època, però s’hi ha de conviure. I jo no canviaria. Confiaria al màxim en el sistema, que l’entrenador sap treballar. Ara toca estar junts i esperar que arribin els resultats.

Desitjo que no, però han de seguir la línia que han marcat. També s’han ajuntat lesions importants. És una plantilla de jugadors amb experiència i amb l’ajuda de joves que ho estan fent molt bé. S’ha de tenir confiança.