Va començar el partit amb jaqueta i el va acabar amb màniga curta. Més expressiu que de costum, Eusebio Sacristán no va parar de moure’s a l’àrea tècnica de davant la banqueta. Primer, per guiar els seus homes en el replantejament d’esquena. Més endavant, per viure amb intensitat el desenvolupament de la remuntada. I al final, per alliberar-se i celebrar amb companys i jugadors una victòria que ho té tot. Eusebio Sacristán era un home feliç. “És un dia molt feliç per mi. Perquè hem aconseguit el premi a tot el treball que fan aquests jugadors cada dia. A l’esperit, la solidaritat i la mentalitat que tenen. Amb tot aquest treball, no arribava el premi. I ens ha arribat avui. Estic molt feliç, perquè són tres punts molt importants, però hem de continuar treballant amb aquest esperit.”

La victòria talla de cop una sèrie pèssima de resultats (4 punts de 30) i insufla una gran dosi d’autoestima. “És un premi important per nosaltres, després de moltes jornades sense guanyar i algunes derrotes seguides. Volíem canviar la dinàmica i sabíem que qualsevol moment era bo. Érem conscients de les dificultats aquí, però volíem lluitar-ho i treballar-ho. És el premi no només al treball d’avui sinó al de moltes setmanes, i al de l’esperit de l’equip. Ara hem de seguir treballant amb humilitat”, va dir el tècnic.

L’assalt al Bernabéu rearma l’equip i reforça Eusebio, que va decidir rescatar la línia de quatre defenses. “Alguna cosa s’havia de canviar. Estàvem encaixant gols, i s’havia de buscar alguna fórmula que ens permetés ser més consistents defensivament. Hem pensat que per a aquest partit ens podia anar bé aquesta proposta, i serà bo tenir diversos recursos. Això ens farà més forts.” El tècnic va fer un doble canvi al descans, i els gironins van ser superiors en la segona part. “Vèiem que estàvem una mica sotmesos pel Madrid i no acabàvem d’amenaçar en atac. Un jugador amb profunditat i rematada com Choco ens podia anar bé, i a més Porro havia tingut febre”, va explicar Eusebio, que també va fer descansar Pere Pons, que s’havia marejat després d’un fort cop al cap. No va ser una victòria al Bernabéu d’un equip petit que es tanca al darrere i fa sonar la flauta, sinó que l’equip va ser valent i va anar a buscar les pessigolles amunt. “Ens podrien haver marcat, però la sensació de la segona part és que el control estava sent més nostre. Els impedíem tenir comoditat. Ells havien estat més còmodes en la primera part, però l’avantatge mínim ens donava la possibilitat de lluitar pel partit, i en la segona part crec que hem merescut la victòria.” De fet, va donar importància al fet de no haver rebut el segon gol: “Tenir només l’1-0 ens feia veure que érem a prop de la possibilitat de puntuar. Hem intentat prendre’ls la iniciativa i pressionar-los bé en totes les zones. I que, un cop tinguéssim la pilota, ser capaços de fer-los córrer.”

Interrogat per si el Girona se sentia més còmode contra rivals d’entitat, Eusebio va fer una declaració d’intencions: “Quan tens la pilota i ets capaç de tenir personalitat, ells han de córrer. No és el que més agrada a aquests equips. Has d’intentar incomodar-los, que no tinguin tranquil·litat per fer el seu joc d’atac, i no treure’t la pilota de sobre i estar defensant tot el partit.”

El triomf esvaeix molts fantasmes i alleuja l’equip, tot i que Eusebio sempre havia defensat la bona mentalitat de l’equip. “Quan veus l’esperit dels jugadors, la unió, la mentalitat, la manera de treballar i la intensitat, t’agafes a aquests arguments i hi confies. No arribava la victòria, però no hi havia símptomes que alguna cosa grossa estava fallant massa. Era qüestió d’esperar, insistir i confiar que un moment arribarà. Per fi ha arribat el premi.”