En les últimes tres setmanes, el Barça B, el Badalona i l’Atlètic Balears havien patit l’Olot. Tres dels grans de la categoria havien vist com el conjunt olotí els pintava la cara jugant a futbol. Però aquest esport no dona premis a qui és millor, sinó a qui marca més, i contra cap d’aquests tres els garrotxins van poder passar de l’empat. Ahir per fi el futbol li va tornar a l’Olot el que li devia. Al camp del quart classificat, el Lleida, els de Raúl Garrido van tornar a fer un partidàs i ahir, per fi, va arribar el gol que li havia faltat en els altres partits. Després de 725 minuts l’Olot marcava a fora i li va servir per sumar tres punts merescudíssims. Els xiulets de l’afició del Camp d’Esports van ser la gran mostra, i segurament a tothom qui va xiular li hauria agradat que els onze vestits de vermell fossin el seu equip.

Atrevit, valent i jugant de tu a tu. Com sempre, l’Olot va sortir deixant molt clares quines eren les seves intencions. No va ser fàcil, lògicament, ja que en els primers minuts el Lleida va intimidar. Els de Garrido van seguir a la seva i van dominar el partit. El premi podia haver arribat abans del descans, ja que Marc Mas va marcar el 0-1, però l’àrbitre el va anul·lar per un fora de joc inexistent. Poc després, Mas ho va tornar a provar, però Pau Torres va treure una gran mà per evitar el gol del de Sils.

La segona part va ser calcada de la primera. El Lleida va sortir amb més força que els olotins i va tenir bones ocasions en els primers minuts. Un xut de Juanto a les mans de Ginard i un remat de Doungou que Pep Chavarria –una altra vegada un dels millors del partit– va treure sobre la línia. Una vegada més l’Olot va anar de menys a més i es va fer l’amo del partit. El dubte era saber si per fi ho podria transformar en gols i, sí, ahir per fi va arribar el premi. Després d’un servei de banda, Hèctor Simón va sorprendre la defensa entrant des de segona línia i va marcar el 0-1 (66’). La feina estava feta. Millor futbol i sequera golejadora tancada. Només s’havia de mantenir el resultat, i els de Garrido ho van fer. No sense patir, perquè el Lleida va tenir una triple ocasió, però sí que ho va fer com un gran, buscant el 0-2 fins al final.