Girona

Dues olles de pressió

El Girona s’haurà d’abstreure de l’ambientàs que hi haurà a les grades dels camps del Celta i del Valladolid, dos escenaris que visitarà en quatre dies

Els dos clubs han fet crides a l’afició i ja no és possible trobar cap entrada per a Balaídos, i n’hi ha poques per al Nuevo Zorrilla

El Girona ha empatat al Camp Nou davant més de 76.000 espectadors i ha guanyat al Bernabéu amb més de 68.000 localitats ocupades. Però ni els partits contra el Barça i el Real Madrid estaven envoltats de l’ambient que els d’Eusebio es trobaran (i possiblement patiran) en els dos desplaçaments que hauran d’afrontar en tres dies de diferència, dissabte a Balaídos i dimarts al Nuevo Zorrilla. Les capacitat dels camps del Celta i del Valladolid no arriben als 30.000 seients, però el Girona s’haurà de començar a mentalitzar que seran dues olles de pressió que no donaran respir ni als d’Eusebio ni tampoc a l’àrbitre. Hi ha molt en joc –la supervivència a primera divisió– i els aficionats del Celta i del Valladolid faran tot el que estigui a les seves mans per evitar veure la temporada vinent futbol a segona divisió.

Dos plens garantits

A Vigo, ja fa setmanes que no queden entrades a la venda. Trobar-ne una és gairebé un impossible. La revifalla del Celta ha despertat una afició que semblava mig resignada a la seva sort, però que ha començat a veure el got mig ple al ritme que li ha marcat Iago Aspas, el jugador que s’ha carregat l’equip i els seguidors a l’esquena per fer possible que Vigo continuï essent una ciutat de primera.

De fet, el rècord d’assistència a Balaídos no el té ni el Real Madrid (21.184 espectadors) ni l’Atlético de Madrid (19.262) –el Barça hi jugarà el 4 de maig–, sinó el Vila-real, que fa quatre jornades va aplegar més de 22.500 aficionats al camp del Celta, que a la mitja part estaven en depressió (0-2) però al final del partit estaven absolutament eufòrics després de la gran remuntada (3-2). En l’últim partit, contra la Real Sociedad, es van superar els 20.500 espectadors i contra el Girona la previsió és que es voregi el 100% de la capacitat.

I el Nuevo Zorrilla també viurà dimarts un altre ple gairebé absolut. El 23 d’abril, a més, també és festa a Castella i Lleó, cosa que encara ajudarà més a omplir el Nuevo Zorrilla. De tota manera, l’afició de Pucela ha estat força fidel al seu equip en l’any del retorn a primera divisió. Si a Balaídos hi ha més de 9.000 aficionats de diferència entre la millor entrada i la pitjor, al Nuevo Zorrilla la diferència és més petita (uns 6.000) i el partit amb menys gent en aquest estadi és superior als 16.100. Només en l’eliminatòria de copa contra el Mallorca, no es van arribar als 10.000 (9.813).

Les mitjanes del curs tant al camp del Celta (16.861 sobre una capacitat de 29.000) com al del Valladolid (18.571 sobre 26.512 seients) se superaran amb escreix amb la visita del Girona.

Dos camps, dos mons

Més enllà del que passi a la grada, tot es decidirà sobre la gespa. I els precedents indiquen que mentre que el camp del Celta és un escenari força rendible per al Girona, el del Valladolid es, estadísticament, un dels pitjors estadis per als blanc-i-vermells.

Balaídos sempre apareixerà en la memòria del Girona com l’escenari on els blanc-i-vermells van debutar a divisió de plata amb un sonat triomf per 0-1 –gol de Jaume Duran, ara al Girona C– el ja llunyà 30 d’agost del 2008. Al camp del Celta, a banda d’aquesta victòria, els gironins també hi van guanyar el curs 2010/11 per un contundent 0-4 (gol de Luso i hat-trik de Despotovic) que va mig alimentar esperances de play-off. L’altra vegada que el Girona va puntuar a l’estadi gallec va ser el curs passat a primera divisió després d’un partit boig: en el minut 16 el resultat era de 2-2 ( Sisto 8’, Portu 10’, Stuani 14’ i Maxi Gómez 16’), que es va mantenir fins que Wass va fer el 3-2 de falta directa (76’) abans que Juanpe empatés el matx en el tram final (86’).

Res a veure, la productivitat del Girona a Balaídos, amb les vuit vegades que els de Montilivi han visitat Valladolid: sis en la lliga i dues en la copa. L’única cosa que va aconseguir rascar va ser un empat sense gols en la temporada 2015/16 amb Juanpe jugant al Valladolid i Kiko Olivas i Rubén Alcaraz en el Girona. Aquell 0-0 de la jornada 40 va alimentar les esperances de play-off dels blanc-i-vermells, que van sortir de Pucela vuitens i van acabar la lliga en quart lloc gràcies a dues victòries en els dos últims partits. Les altres set visites van acabar amb derrota, entre les quals, dues eliminacions en la copa.

SENSE POR ESCÈNICA

El Girona ja ha puntuat en els dos estadis amb més gent: el Camp Nou i el Bernabéu

ESPECTADORS

La mitjana del curs a Balaídos (16.861) i a Zorrilla (18.571) se superarà àmpliament

A BALAÍDOS

En cinc partits al camp del Celta, el Girona ha sumat un empat i dues victòries

AL NUEVO ZORRILLA

Escenari fatal amb un balanç demolidor: cap triomf, un empat i set derrotes
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)