Girona

Un futbolista de vidre

La llista de lesions i recaigudes de Planas és força més llarga que el seu full de serveis sobre el terreny de joc: cinc partits de lliga la temporada passada i set aquesta

Les lesions d’Aday i Mojica li van posar en safata la propietat del carril esquerre, però el de Sant Celoni s’ha passat el curs inactiu o en mans dels fisioterapeutes

Ni en la copa ha gaudit d’un sol minut el futbolista, a pesar que el Girona va acabar jugant sis partits
Enllaçava quatre partits quan es va fer mal al camp de l’Espanyol, tot i que el canvi va trigar una eternitat

Encadena cinc temporades a primera divisió, amb aquests números: 11, 26, 12, 5 i 7. Són els partits que ha jugat: 61 en total (49 amb el Celta i 12 amb el Girona). Aquí, de blanc-i-vermell, la mitjana és de sis partits per temporada, força per sota de les pitjors expectatives. Ja no era dels fitxatges il·lusionadors quan Quique Cárcel el va contractar per a tres anys, però el jugador tampoc ha fet res d’extraordinari per desmentir aquells que el primer que van fer quan es va anunciar la incorporació de Carles Planas va ser mirar a la plantilla qui més hi havia per jugar en el carril o el lateral esquerre.

L’any de la gran oportunitat ha acabat essent un any absolutament perdut. Ho tenia pelut, Carles Planas amb Aday i Mojica a ple rendiment, però les lesions del de Sentmenat i del colombià li van deixar en safata d’or un lloc a la banda esquerra de la defensa, ja fos al carril (en l’esquema amb tres centrals) o al lateral (amb la defensa de quatre).

De fet, Planas no va tenir els primers minuts aquest curs fins a la jornada 10. Aday es va lesionar a les beceroles del Girona-Rayo Vallecano i Carles Planas el va rellevar en el partit que va significar la primera victòria dels d’Eusebio a Montilivi (2-1). El de Sant Celoni va passar d’oblidat a indiscutible, i fins i tot se’l podria considerar una mica talismà perquè va disputar els 90 minuts a Mestalla (0-1), el partit sencer contra el Leganés (0-2) i la primera mitja hora al camp de l’Espanyol (va ser substituït amb 0-2 i l’equip va acabar guanyant per 1-3).

Al RCDE Stadium, els savis de la banqueta van jugar amb foc amb Carles Planas, que es va fer mal cap al minut 18 i no va ser substituït fins passada la mitja hora. Temps de sobres perquè una musculatura de vidre com la de l’esquerrà (havia fet l’assistència a Stuani en el 0-1) quedés feta miques. Un canvi a temps hauria estat la decisió més encertada, però Eusebio va trigar una eternitat a decidir-se i quan va decidir rellevar-lo per Muniesa, Planas ja tenia els isquiotibials per corbata. De fet, es va lesionar el 25 de novembre i no va tornar a jugar fins gairebé quatre mesos després, el 17 de març a Butarque. Això sí, Planas encara va mantenir la seva condició de talismà (0-2). En 28 jornades, el balanç del Girona en els cinc partits en què va intervenir el barceloní va ser de quatre triomfs i un empat.

Per a un no titular, la competició de copa és l’aparador per poder-se mostrar. En el cas de Planas, el debut del Girona en el torneig del KO va coincidir amb la seva titularitat en la lliga. Els blanc-i-vermells va jugar l’anada dels setzens a Vitòria entre el Girona-Espanyol i el València-Girona i Eusebio va preservar l’exjugador del Celta i del Barça B, conscient que un contratemps deixaria el carril esquerre com un solar. La copa va servir per descobrir Valery Fernández, que es va afegir a una llista escandalosament llarga de futbolistes que han passat per aquesta demarcació. Primer va ser Aday, després Muniesa, Planas, el mateix Valery, fins i tot Àlex Granell, el fitxatge d’hivern Raúl García, Juanpe [aquí darrere hi aniria l’emoticona del mico posant-se les mans al cap] i finalment els 20 minuts a la desesperada de Mojica.

Sense lesions, Planas s’hauria pogut acostar ben bé a la trentena de partits. O fins i tot superar-los. Però es va quedar sense ni un minut en les tres eliminatòries de copa (reservat en l’anada de setzens i lesionat en la tornada i també en els vuitens i els quarts de final) i amb cinc partits de lliga. En els dos últims va perdre la condició de talismà en la mitja hora que va jugar al camp del Getafe (2-0) en l’antepenúltima jornada i els 65 minuts –va ser titular– a Mendizorrotza, el dia de la certificació del descens (2-1).

No li costarà a Carles Planas millorar els seus números en la temporada 2019/20 després de jugar 193 minuts en la 2017/18 i 418 minuts en la 2018/19. Molt actiu a Instagram, el curs passat va arribar a la plenitud a l’estiu –Israel, Eivissa i Estats Units–, tot i que en un escenari diferent. Aquest any també ho està donant tot a Eivissa, cosa que no és dolenta, perquè les bones vacances sempre són necessàries per tornar a la feina amb les piles ben carregades d’energia.

Sense traspàs
El futbolista de Sant Celoni va arribar lliure al Girona després de completar tres cursos al Celta, on va jugar 49 partits de lliga dels 114 possibles (un 43%). Al Girona, 12 de 75 (un 15,7%).
Una
temporada
li queda de contracte a Carles Planas, que va arribar l’estiu del 2017 i va firmar fins al juny del 2020
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)