Amb forats per omplir a la plantilla i sobretot un bon grapat de jugadors a la graderia, el Girona va cedir la 43a edició del trofeu Costa Brava al Montpeller, més fet i rodat. Els gironins hi van posar voluntat i alguna fase de lucidesa, amb Samu Saiz molt motivat, però els va faltar pólvora.

Amb els condicionants de les nombroses baixes i d’una plantilla que comença la competició d’aquí quinze dies però encara troba a faltar unes quantes peces, Juan Carlos Unzué es va presentar a Montilivi amb un onze inicial prou atractiu. Va apostar per l’esquema amb tres centrals (Maxi Villa, Alcalá i Muniesa), amb Porro i Aday als carrils. Granell i Paik van formar el doble pivot, darrere d’un trio amb el talent de Borja García i Samu Saiz a la mitjapunta i Marc Gual de referència. El Montpeller, amb un patró de joc similar i amb més rodatge –la setmana que ve comencen la lliga–, s’hi va posar fort i només va trigar quatre minuts a fer el 0-1. Una bona centrada a l’espai de Delort va habilitar Laborde, que va batre Juan Carlos.

Els occitans van crear problemes de seguida, amb una pressió agressiva i avançada que dificultava la sortida de pilota del Girona. Juan Carlos volia jugar-la en curt, però va haver de fer més d’un desplaçament llarg. El porter va blocar una volea de Laborde en un contraatac (12’). El Girona va trigar una estona a desfer-se de la pressió visitant. La primera ocasió la va començar Granell trobant amb precisió Borja García. El madrileny va assistir Marc Gual, que va fer un xut amb l’esquerra massa creuat (14’). El badaloní ho va tornar a provar, alt (18’). Els blanc-i-vermells van funcionar a impulsos, sense gaire continuïtat. Amb poca activitat als carrils –Pedro Porro va estar més pendent de barallar-se amb rivals que de trepitjar la línia de fons–, el perill se centrava en les connexions i la recerca d’espais entre Granell, Borja i Samu. Amb detalls de nivell, com un control amb driblatge d’esperó espectacular de Borja, o un eslàlom amb passada de cullera a Gual de Samu. El capità va fer un bon paper al costat de Paik, més apagat tot i un primer minut enlluernador.

El Montpeller va anar cedint en la pressió i va tornar a inquietar Juan Carlos en una jugada amb gol anul·lat per fora de joc de Delort (32’) i una centrada perillosa de Ristic que no va trobar rematador (36’). Poc abans del descans, el Girona ho va provar amb l’estratègia. Alcalá va connectar el córner centrat per Samu Saiz, però el cop de cap va sortir desviat pel pal llarg. En qualsevol cas, el bagatge ofensiu dels gironins en la primera meitat va ser escàs.

Amb el mateix patró de joc, a Jairo –va entrar després del descans– li va tocar jugar al carril esquerre, on li costa exhibir les seves virtuts. El Girona va trigar un quart d’hora de la segona part a buscar la porteria rival, i va ser en un xut de falta directa de Samu Saiz que va ser estèril. Abans, hi havia hagut activitat a l’altre costat, amb un xut de Ferri (50’), una falta lateral desviada per Muniesa a córner (54’) i una bona intervenció de José Suárez, que va posar la mà per treure el cop de cap de Laborde (59’).

Superada l’apagada inicial, els gironins van treure l’orgull i van buscar l’empat. Una falta lateral de Granell es va enverinar, però no de manera suficient per entrar a porteria (64’), i Pedro Porro es va animar amb un xut amb l’exterior (66’). Però la més clara va ser de Marc Gual, en un contraatac iniciat per Granell. El badaloní va combinar amb Samu Saiz i, tot i posar-hi incertesa, va acabar fent un xut ras amb l’esquerra que es va perdre per molt poc (71’). Samu Saiz va anar entrant en joc, amb mostres del seu potencial, ara que comença a recuperar la forma física.

Amb el Girona intentant atacar a camp obert, el Montpeller va tenir la sentència, però Suárez va treure el xut de Ferri (82’). Els gironins, amb el reguitzell de canvis –només Alcalá va completar el partit– van acabar perdent l’esma, i només els va quedar un xut tímid de Choco Lozano.