El porter, amb les seves peculiaritats, té aquests punts diferenciats d’un jugador de camp. Pot agafar la pilota amb la mà, vesteix d’un altre color, està sol... També té aquella responsabilitat, que n’és conscient, pel lloc que ocupa. Però més que la paraula boig, penso que és valent, que té personalitat i acostuma a tenir veu de comandament. Aquesta responsabilitat que ha d’afrontar des de ben petit diumenge rere diumenge, sabent la posició que ocupa al camp i com transcendeix cada acció que fa, acaba convertint el porter en una persona amb un caràcter diferent.

Sí, ha canviat molt. Abans no hi havia tantes possibilitats. Des del material, passant per les instal·lacions, fins a arribar al fet que el porter no tenia un entrenador individual per aprendre, desenvolupar-se i evolucionar. S’havia de ser diferent i valent per afrontar una posició que no era tan vistosa com ara. El porter era el que s’hi volia posar perquè li agradava o perquè no n’hi havia cap més. Avui dia la posició és més atractiva. I al final, és clar, no és el mateix afrontar un dia a dia en un camp de sorra que en un camp de gespa o de gespa artificial.

La del porter ara és una posició molt més integrada en el joc. Per l’evolució de les normes del futbol, l’han obligat també a ser un jugador més quan el seu equip té la pilota, i també el desenvolupament i coneixement dels entrenadors ha fet que tingui moltes més responsabilitats en la parcel·la ofensiva. Sens dubte ha evolucionat a millor, però també té més exigència, ara ja no només s’ha de dedicar a evitar que la pilota entri a la seva porteria.

Durant tota la vida, uns tretze o catorze anys, havia jugat a l’equip de l’escola del poble, al Papiol, i després, en només un any i mig, vaig estar al Llevant Les Planes, al Cornellà i després al Barça. Allà, a banda de les possibilitats que ofereix quant a club, el que més em va reportar va ser el salt de qualitat, d’entrenar-te amb els millors jugadors de la teva edat. Vaig aprendre i nodrir-me i va ser un pas endavant per seguir-me formant.

Hi ha jugadors que tenen la sort de formar-se i desenvolupar-se com a professionals en un mateix club, i després n’hi ha d’altres que hem hagut de patir moltíssims canvis per poder-nos consolidar en el futbol professional. En el meu cas vaig haver-me de separar molt aviat de la meva família, vaig sortir de la meva zona de confort molt jove, i això té una lectura positiva però també una de negativa. Al final el jugador quan marxa no està en el cercle que realment necessita i tampoc està prou preparat des del punt de vista personal per separar-se de la família i tenir aquest control que et donen els pares. Veient-ho amb perspectiva, però, sí que és cert que t’obre molt la ment, ja no només pel fet de conèixer gent de tot arreu, sinó de veure maneres de fer, de pensar, clubs totalment diferents pel que fa al futbol. Tot plegat m’ha servit per formar-me com a persona.

És un lloc especial. Molt diferent. És un barri amb un equip al futbol d’elit, bolcat en el club, que trasllada la seva idiosincràsia i la seva manera d’entendre la vida al camp. La manera d’entendre ells la seva situació de lluita i de superació que tenen en el seu dia a dia, per la humilitat del barri, es trasllada molt en el dia a dia de partit. Té uns atributs molt diferenciats.

Un equip quan baixa sempre és candidat. Però baixar de primera a segona és un repte complex. No és tampoc habitual en els darrers anys veure equips que pugin el curs següent d’haver baixat. És una lliga molt competitiva, molt llarga, sense aturades, en què l’objectiu s’aconsegueix en el tram final, i a més després amb la possibilitat del play-off. L’objectiu és recuperar la categoria, sense oblidar que això s’aconsegueix a poc a poc, fent petits passos en camps complicats com ara diumenge a Montilivi contra el Girona, que té el mateix objectiu.

En els últims anys pràcticament hi he estat compartint categoria i penso que és un club que ha fet passes meteòriques i de molt de prestigi. Recordo inclús enfrontar-me contra ells a tercera divisió, amb l’Europa, i veus el creixement i la consolidació que ha aconseguit, sobretot amb la força després d’haver viscut etapes una mica convulses.

Ha fet un grup de jugadors molt fort. És un equip que competeix, que s’ha convertit en un equip guanyador i entenc que el partit de diumenge serà entre dos equips que acaben de baixar i que tenen entusiasme de demostrar i de créixer. Serà un partit dur i amb filosofies paral·leles.

És un dels golejadors de la temporada passada a primera divisió. Està acostumat a competir, a marcar gols cada temporada i, a més, està envoltat de jugadors que podrien ser perfectament a primera divisió. Han confeccionat una plantilla bastant compensada, amb jugadors d’una transcendència i uns atributs molt clars pel que busquen. A més de Stuani, hi ha altres jugadors com Granell o Borja que des del meu punt de vista són jugadors amb un talent enorme que podrien ser perfectament a primera. El Girona és ara mateix un equip temible.