Samu engresca i Stuani resol
El Girona torna al camí de les victòries tot i que acaba demanant l’hora en un partit que va ser depriment fins que Unzué no es va decidir a posar Samu Sáiz sobre la gespa (57’)
L’uruguaià sentencia el duel des dels onze metres amb el seu cinquè gol del curs
GIRONA 1 LAS PALMAS 0
GOLS:1-0 (64’) Stuani, de penal.ÀRBITRE:Muñiz Ruiz (col·legi gallec).Targetes grogues:a Gerard Gumbau (69’) i Gallar (94’), del Girona, i a Mantovani (95’), de Las Palmas.Targetes vermelles:cap.PÚBLIC:8.332 espectadors a l’estadi de Montilivi. LAS PALMAS: Josep Martínez Álvaro Lemos MantovaniSense Borja García, l’afició del Girona esperava veure Samu Sáiz en l’onze inicial, però Juan Carlos Unzué va trigar gairebé una hora a fer aquest simple moviment que va canviar absolutament l’esperit d’un partit que fins aleshores era entre depriment i desolador. La irrupció del madrileny a la gespa va ser aire fresc enmig d’un panorama que s’anava ennegrint cada minut que passava. Totes les pilotes que va tocar Samu van tenir sentit i també malícia, especialment la que va filtrar entre dos defenses i que va acabar amb unes mans d’Álvaro Lemos. I quan hi ha un penal, qui agafa la pilota és el de sempre. I ja se sap que quan Stuani colpeja des dels onze metres sempre passen almenys dues coses: que Montilivi s’encén al crit d’urugasho i que el porter de l’equip rival la recull de dins les seves xarxes.
Fent molt poca cosa, el Girona va acabar sumant tres punts en un escenari que el curs passat a primera va ser una bicoca i ara a segona torna a ser un fortí. El 10 de 12, que contrasta amb el 0 de 9 com a visitant, manté els d’Unzué en zona de ningú, tot i que un pèl més a prop dels llocs de play-off i d’ascens directe després d’una jornada prou productiva.
Una hora de mínims
L’esbroncada amb què l’afició va acomiadar els seus jugadors al descans va ser prou aclaridora i significativa del que va ser la primera part dels blanc-i-vermells. Una plantilla de molts quirats convertida en un absurd en què gairebé ningú sap ben bé a què juga. La sensació és que hi ha molts arquitectes i pocs manobres. Tothom volia (si és que realment la volien) la pilota al peu i ben pocs buscaven la desmarcada o l’esquena del rival o una acceleració o una acció de desequilibri… La circulació va ser feixuga i lenta, com si utilitzessis un fórmula 1 per córrer el Dakar. A la sala de màquines, quan Granell, Gumbau o Jozabed activaven el GPS, tots els rivals sabien el que passaria i tapaven les línies de passada. La sobredosi de joc horitzontal va clamar al cel i va fer desesperar els aficionats, que van renunciar a les postres i al cafè i van anar a Montilivi a l’hora de la migdiada amb la il·lusió de veure una cosa molt diferent del que van presenciar en els primers 45 minuts.
Fins i tot Maffeo, tota una garantia en defensa, es va veure desbordat un parell de vegades amb una certa facilitat pel seu costat abans d’engegar la màscara protectora a rodar. Va ser només una anècdota, però el Girona no estava ni fi ni es trobava còmode en línies generals. I si els locals no van patir en defensa va ser perquè Las Palmas també es va presentar a Montilivi sense la plana major del seu atac, Araujo i especialment Rubén Castro. Unzué va haver de gastar abans del descans una bala que no estava prevista per la lesió de Maffeo. L’única arribada amb cara i ulls del Girona en 45 minuts va ser una paret entre Jozabed i Gual que va acabar amb una rematada de Stuani a fora. Tot i que la primera part va ser calamitosa i l’afició així ho va expressar, Unzué no va moure fitxa i també es van llençar a les escombraries els deu primers minuts de després de la represa.
L’1-0 i un final elèctric
L’entrada de Samu Sáiz va anar precedida dels xiulets a Granell quan el 6 va deixar la gespa. Que el gironí no està fi és tan evident com que juga en una posició que no és la seva i que requereix coses que no té ningú de la plantilla perquè és un perfil –el de mig centre defensiu– que Cárcel i Unzué han renunciat a cobrir.
De fet, Samu Sáiz també va jugar fins ahir en una posició que no era la seva i on no només no lluïa, sinó que també s’avorria. Ahir, a prop de Stuani, va fer un petit recital d’acceleracions i passades verticals que van intensificar els bioritmes del Girona. També va generar el penal, que va ser un penalet, amb el consentiment del VAR.
L’1-0 va donar pas a un partit boig. Tots dos equips es van partir en dos. I el Girona va tenir almenys tres vegades a tocar el 2-0. No saber tancar el partit, però, li hauria pogut costar car perquè Las Palmas també va estar dos cops a punt de fer l’1-1.
PER OBLIDAR
La primera hora de partit va ser insofrible i l’afició va escridassar l’equip al descansEL RETOC D’UNZUÉ
Amb l’entrada de Samu Sáiz per Granell, xiulat, Gumbau va passar al mig centreDUEL TRENCAT
El Girona no va saber tancar el partit fent el 2-0 i va patir per no encaixar l’1-1EL PENAL
Les mans d’Álvaro Lemos no van ser gens clares, però el VAR tampoc no va desmentir l’àrbitreMINUT A MINUT
4’ Combinació entre Gual i Stuani que acaba amb l’uruguaià xutant i Mantovani desviant. 7’ Errada de Maffeo davant De la Bella, que arriba a la línia de fons i fa la centrada cap a Viera, però aquest remata forçat i molt desviat.Publicat a
Notícies
Divendres,29 març 2024