De paciència, poca
Un context nou. La tercera victòria seguida a Montilivi queda marcada pels xiulets a la graderia
Més enllà d’estabilitzar i conjuntar una plantilla amb moltes cares noves, el Girona s’ha d’adaptar a un context que li era desconegut. Les últimes temporades a segona A, i a còpia d’anar col·leccionant lluites per pujar, l’equip blanc-i-vermell ja s’havia anat guanyant estatus a la categoria. Mai, però, havia assumit la condició de favorit indiscutible a l’ascens que sí que té després de dues temporades a primera. Amb un límit salarial disparat –amb 29,1 milions d’euros, supera de 10 milions el segon equip amb més capacitat–, una plantilla llarga i cara i la voluntat expressada de buscar de seguida el retorn a primera, la pressió i l’exigència s’han traslladat també a la graderia. Tot el que es podia perdonar a primera, categoria en què l’equip va mostrar versions molt pobres la temporada passada amb Eusebio, és molt més castigat a segona. Com a mínim és el que es desprèn del partit contra Las Palmas, que quedarà més marcat pels crits i xiulets de desaprovació del públic de Montilivi que no pas per la victòria dels blanc-i-vermells.
L’afició no va perdonar el joc depriment de l’equip en la primera part i, tot i que no van ser majoritaris, es van sentir xiulets en moments puntuals i força més intensos quan l’àrbitre van enviar els jugadors cap als vestidors. El més sorprenent va ser que, tot i que l’espessor va ser col·lectiva, amb una actuació pobre de tot l’equip en els primers 45 minuts, el futbolista més assenyalat va ser Àlex Granell. Al capità, un dels gironins de l’equip, li va tocar digerir una situació que no havia viscut, xiulat per diversos aficionats, tot i que d’altres ho van recriminar i compensar amb aplaudiments. Que Granell fos el focus de les crítiques va sorprendre, fins i tot als companys, que van defensar el pes del capità.
EXIGÈNCIA
Amb un límit salarial disparat, el Girona conviu amb la pressió del gran favoritCAPITÀ ASSENYALAT
Sorpresa pels xiulets a Granell, que va rebre tot i que l’espessor va ser col·lectivaPublicat a
Notícies
Dissabte,4 maig 2024