Als 27 anys, Samuele Longo encara no ha arrelat enlloc. El punta italià s’ha fet un fart de voltar, de jugar en conjunts diferents i de provar lligues, a cavall de les primeres i segones divisions d’Espanya i Itàlia, amb la cessió com a forma de vida. Propietat de l’Inter des del 2009, quan el va fitxar procedent del Treviso en edat de juvenil, el club neroazzurro, amb el qual té contracte fins al 2021, no se l’ha acabat de creure mai i l’ha anat prestant cada temporada a un equip: fins a dotze samarretes ha vestit. L’última, la del Deportivo, on aspira, per fi, a quedar-se, ja que és la primera vegada que una cessió seva preveu l’opció de compra a final de curs. “Ja fa temps que dic que m’agradaria tenir continuïtat. Comparat amb altres anys, hi ha més possibilitats que sigui aquí”, va manifestar el futbolista a finals d’agost, en la seva presentació, sobre la possibilitat de continuar a la Corunya la temporada que ve, que requeriria l’ascens dels blanc-i-blaus a primera.

I és que el camí que ha recorregut Longo des del seu aterratge a l’Inter és llarg: filials del Piacenza i del Gènova, Espanyol, Hellas Verona, Rayo Vallecano, Càller, Frosinone, Girona, Tenerife, Osca, Cremonese i Deportivo, amb –entremig– 40 minuts disputats amb els milanesos. Amb Andrea Stramaccioni, va jugar 14 minuts en un Lazio-Inter de lliga (2011/12) i 26 en una eliminatòria de prèvia de l’Europa League. En els inicis de la campanya següent (2012/13), un Inter-Hajduk Split en què va poder tastar el Giuseppe Meazza per primera i última vegada, just abans de posar rumb cap a l’Espanyol, on va marcar tres gols en divuit partits.