La perfecció no existeix, però és evident que són sis punts que et donen molta confiança per afrontar els pròxims reptes. I, evidentment, també és més fàcil corregir i intentar millorar a través de les victòries.

Jo crec que ens hem d’anar coneixent tots. També hem d’anar recuperant jugadors, intentant tenir tota la plantilla disponible. Que la competència sana que hi ha dins el grup flueixi en els entrenaments, perquè no n’hi hagi cap que es pugui relaxar. I, sobretot, conèixer-nos, tant els jugadors a mi com jo als jugadors. I intentar aprofitar al màxim el seu rendiment, capacitats i virtuts per ser un equip que sigui molt sòlid i equilibrat. És la base de tot en aquesta categoria i és la meva idea.

Responsabilitzat. És un grup de jugadors molt responsabilitzats de la situació. També amb unes expectatives molt altes per intentar quedar als llocs que tots somiem, però sobretot responsabilitzats i pressionats en aquest sentit. La idea és alliberar una mica el cap, intentar fer aquesta neteja. Això no serà d’un dia, ni de dos ni de dues setmanes; ens durà més temps. Però el més important, i el que m’agrada més, és la predisposició dels jugadors al treball, a l’hora d’aprendre tot el que estem marcant i l’actitud que em mostren cada dia.

Quan hi ha un canvi d’entrenador és perquè les coses no han anat com havien d’anar. I al jugador mentalment l’afecta molt. Veure que una persona que estava treballant al teu costat ara no hi és, no és fàcil de gestionar. Però crec que l’equip té capacitat de tirar endavant. Sabent que en aquesta lliga no hi ha res fàcil, que ens costarà molt cada diumenge guanyar el partit. Ja ho tenim assumit, i això és important.

No. Quan hi va haver la possibilitat, vam decidir que era la millor. Una plantilla extraordinària, un lloc magnífic per continuar la carrera d’entrenador i sobretot per les expectatives i tot el que em va ensenyar el club, em va semblar que era l’ideal per créixer i per assolir l’objectiu.

No és la segona A. Ho demana el futbol a primera, a segona, a segona B, a la Champions. El que vulguis. El que demana és competitivitat. I aquestes competicions són totes molt competitives i demanen 95 minuts d’esforç, de treball, de sacrifici, de fer les coses ben fetes. De tenir un equip molt sòlid, que sàpiga el que ha de fer tant en atac com en defensa, i adaptar-se a aquestes circumstàncies. L’únic que val és guanyar.

Estem en contacte sempre amb tothom, però encara és molt aviat, no m’ha donat marge. He tingut moltes coses per fer, però la gent d’allà ha tingut contactes i no trigarem gaire a trobar-nos, fer un parell de reunions i conèixer-nos personalment. Evidentment que és important per anar junts, plegats.

Hem de tenir molt clar que això ens ho hem d’intentar treure del cap. Aquesta competició et deixa les coses molt clares. Ara juguem contra la Ponferradina i després contra el Fuenlabrada, dos equips que són a la part alta. Que venen amb la inèrcia d’haver pujat, i en futbol sovint es tracta d’això, d’aprofitar les inèrcies. Nosaltres hem de saber que avui la competició està molt igualada. Hi ha un equip que fa 14 jornades que no guanya, com és el Deportivo, i està a quatre punts de la salvació i a tretze del play-off. T’adones que qualsevol error, qualsevol mal moment, ho canvia tot. I a l’inrevés. Per això hem de saber que hi haurà moments per a tot.

Sí, perquè el repte és el mateix. Allà teníem menys marge, però també intentes viure el dia a dia i centrar-te en el pròxim partit. No vam tenir el final que volíem, i els resultats són els que manen. El resultat era pujar i ens vam quedar a un gol.

Mirem la Ponferradina, no el Cadis. Ni mirem a una altra banda. És que crec que és un error. Soc una persona que sempre ha pensat així. No tinc cap dubte que el més important ara mateix és pensar en el pròxim partit. O encara més, en el pròxim entrenament. Intentar millorar cada dia, deixar les coses més clares. Els jugadors han de tenir una persona que els ajudi a tenir menys dubtes, a generar més confiança en ells mateixos i que sàpiguen en cada moment què farà el company.

No és una figura que crec que avui haguem de tenir sí o sí. És diferent si jugues amb un home més fix al davant de la defensa. Quan jugues amb un doble pivot no és una figura transcendental. El que hem d’intentar és tenir jugadors que siguin capaços de fer feina defensiva i sobretot tenir capacitat per poder elaborar i per donar totes les iniciatives de joc a l’equip.

No hem de gestionar les circumstàncies, sinó el grup sencer. En funció de la plantilla que tens, has de gestionar les peces. Crec que tenim un equip que pot jugar amb diferents sistemes, amb jugadors adaptables en diferents situacions.

És qüestió que cadascú aprofiti el seu moment. Hem d’aconseguir que tots se sentin importants. I el que l’entrenador cregui que està en un millor moment de forma és el que posarà.

Jo crec que no. Els jugadors són conscients de les dificultats que hi ha a l’hora de competir amb un parell de companys. I el millor de tot és això, que tots tenen molt nivell. Jugui l’un o l’altre, no es nota gaire la diferència. Això és bo també per a ells, perquè els farà créixer i els farà millors jugadors.

Sí, ho tenim tot en compte. Defensa de tres, de quatre o de cinc, si fa falta. Dos davanters més fixos... Són possibilitats i el que hem de fer és treballar-les als entrenaments. El que no podem fer és dir als jugadors: “Avui juguem amb defensa de tres” i no haver fet cap feina en aquest aspecte.

La clau és guanyar partits. Porteria a zero, el més important? Jo sempre dic que el més important és fer un gol més que el contrari. M’és igual guanyar 4-5 a Ponferrada que guanyar 0-1. Està clar que, si mirem classificacions, és molt difícil fer gols. I com menys en reps, més possibilitats tens de guanyar.

Sí. També l’actitud, sobretot al començament a Almendralejo, on l’equip va saber adaptar-se al vent, a les segones jugades, a estar ben ordenat. L’equip va interpretar molt bé el que vam estar treballant durant la setmana. Això és el que et deixa tranquil. Veus que els jugadors presten atenció i assimilen les tasques, que es veuen reflectides al camp.

Hi ha moments per a tot, i en aquesta lliga, més. Hem de ser realistes. No podrem ser superiors durant els 95 minuts d’un partit. Tant de bo poguessin ser 90 i passar-ne només 5 de malament. Però això en futbol no existeix. I hem de saber patir i saber gestionar les situacions de patiment. Perquè ho hem vist en tots els equips.

Nosaltres tenim la capacitat per intentar tenir la pilota i anar a buscar el segon gol, que si hagués arribat el dia del Tenerife tot això seria fantàstic i estaríem més tranquils. Però també tenim la capacitat de saber gestionar el fet de robar pilotes i sortir al contraatac amb espais. Quan un equip perd, no té cap més remei que anar més amunt i deixar més espais. Hem de ser vius, intensos i agressius en la pressió per recuperar la pilota com més aviat millor i aprofitar els espais. Ja estaria molt bé que estiguéssim al davant en el marcador molts cops, és clar.

Tenir tots aquests jugadors és un luxe. I, evidentment, tenir en Cristhian, com així ens ho està demostrant.

És estrany, perquè estem parlant d’una de les lligues més importants d’Europa encara que sigui segona divisió. I hi ha equips que estem força condicionats. És una cosa de la qual s’ha parlat molt amb les federacions pertinents per intentar corregir-la, però mentre no hi hagi solucions, ho hem d’oblidar i pensar en la gent de què puguem disposar.

Els podem veure junts des d’un inici, en un moment d’urgència, quan l’equip els necessiti... Els bons jugadors sempre són compatibles i s’adapten ràpidament al lloc on el mister els posi.

Al final, a tots els jugadors que has tingut els mires d’anar seguint. Estem parlant d’un noi extraordinari, amb una capacitat de sacrifici tremenda, no només per anar cap endavant, sinó també per ajudar en defensa. Estem molt contents de la seva progressió i tan de bo que cada cap de setmana ens pugui continuar oferint el que ens ha ofert en aquests partits.

Aquest diumenge no els veurem junts [riu, perquè Gumbau està sancionat], però sí que és cert que no és habitual veure-hi dos esquerrans. De tota manera, l’important és que tenen capacitat per distribuir, per recuperar... Igual que Pape [Diamanka] o Jofre [Cherta] si li toca jugar.

Però és un jugador que està fent feina amb nosaltres, que té molta capacitat i que s’està entrenant, està en dinàmica de grup i no es nota la diferència de ritme amb els seus companys.

Fabián, el meu segon, és un dels meus millors valedors. He après moltes coses d’ell, veu molt bé el futbol i m’ajuda moltíssim. Monchi [entrenador de porters, amb Omar] és una persona que em diu les coses a la cara, que és molt important. Quan tu t’equivoques, necessites algú que t’estiri les orelles i et digui les coses pel seu nom, i aquest és Monchi. Amb Néstor i Omar ens estem coneixent, però s’estan complint totes les referències, i els quinze dies que de moment hem fet de treball en equip han estat fantàstics.

No. Jo penso que ens hem trobat l’equip en bones condicions. I quan et trobes en aquestes circumstàncies de lesions, el que has d’intentar fer és recuperar el jugador com més aviat millor i sense lamentar les baixes i pensant en els disponibles. Plorar perquè no tenim un jugador o un altre no serveix de res.

Més que demanar, nosaltres l’únic que li podem donar és la màxima entrega. Guanyar no es pot prometre perquè el futbol té moltes circumstàncies, tot i que farem tot el possible per guanyar. El que no podem fer és no exigir-nos al màxim i no jugar al 120%. Això és el que ens poden exigir. Que vegin un equip que treu tot el que porta a dins i que no dona cap pilota per perduda, que intenta jugar a futbol, que ho fa amb ordre i que vol defensar i definir bé. Ja m’agrada que l’afició exigeixi que l’equip guanyi, perquè la seva exigència ens fa millorar a tots.

No. Jo crec que és un referent per a tots, per a mi també. És un dels entrenadors en què jo em puc emmirallar i aprendre coses d’ell perquè ha demostrat la seva vàlua i crec que tot el que sigui xerrar d’aquestes persones em sembla molt correcte.

Tinc molt clar que en el futbol les igualtats son màximes, però en aquesta categoria, més. I ho demostren els resultats. Quan veus que la Ponferradina està on és, és perquè s’ho ha guanyat. A segona A ningú et regala res. Tot es guanya per mèrits, predisposició, entrega, sacrifici, saber interpretar cada partit... Hem de ser conscients tots, club, jugadors, aficionats..., que això és el que viurem fins a final de temporada. Equips que per nom la gent no coneix, però contra els quals sobre la gespa els partits seran tremendament igualats fins al minut 95.

Sí. Serà la meva tercera oportunitat i tant de bo sigui la bona. No la vull desaprofitar. Com Machín, que també el va aconseguir a la tercera, aquí al Girona.

Cert, però és el menys important.

És una cosa que sempre m’havia atret. He agafat molts apunts per intentar aprendre de tots els entrenadors que he tingut. Molts d’ells em van dir quan jugava que ja pensava a dins del camp com un entrenador. Però al final, fins que no hi ets, no saps què et pots trobar. Cada grup, cada entitat, cada afició, al final tot és diferent, i t’has d’adaptar a les circumstàncies, als jugadors, a la ciutat... Tot és evolucionar i anar millorant. Tenia clar que m’agradaria ser entrenador però fins que no t’hi trobes no saps l’exigència que té i la feinada que porta.

No. El que passa és que són circumstàncies que succeeixen. Ho vam arreglar i tothom ha de tenir la llibertat de poder expressar-se en la llengua que vulgui. Va ser un malentès. Tothom respecta molt la llengua de cadascun i ens hem de poder expressar com vulguem.

No dic que no m’hagués passat quan jugava al Mallorca com a futbolista. I quan he estat al Tenerife o al Deportivo i et demanen que responguis en català, els aficionats d’aquests clubs, que són el teu, volen que responguis en castellà. Són circumstàncies a les quals no has de donar més importància. Al final, el que volen els aficionats és divertir-se i que el seu equip guanyi, que és l’important.

Sí. Crec que va ser un exemple i li hem de donar les gràcies per aquell comunicat que va fer.