Girona

MAXI VILLA

FUTBOLISTA DE LA PONFERRADINA CEDIT PEL GIRONA

“Tenia il·lusió de quedar-me”

“Vam parlar amb Quique Cárcel i amb el ‘mister’ i vam convenir que la millor opció era sortir cedit per agafar minuts”

“Va ser una llàstima perquè l’equip que teníem no era per acabar baixant”

Estic molt bé i molt tranquil. Treballant per estar bé i per quan m’arribi l’oportunitat poder ajudar l’equip

Maxi Villa (Montevideo, Uruguai, 1997) està fent les primeres passes en el futbol professional a la Ponferradina, cedit pel Girona, club al qual pertany. El defensa, que va jugar un curs i mig al Peralada, ha disputat 4 partits, 3 com a titular, i per a aquest diumenge està disponible per a Jon Pérez Bolo, ja que no hi ha cap clàusula que li impedeixi enfrontar-se al conjunt blanc-i-vermell.

Com s’hi troba per Ponferrada?
Molt bé. L’adaptació ha estat molt ràpida. El grup que hi ha, que és molt bo, va fer que em sentís part de l’equip de seguida i estic molt content. Futbolísticament també m’hi sento molt bé. És diferent de segona B, però hi ha molt bon equip.
Tot i això, li està costant entrar. S’ho pren amb paciència.
Sí, sí. Estic molt tranquil. Estic treballant per estar bé i per quan m’arribi l’oportunitat poder ajudar l’equip en la posició que sigui.
El pròxim rival el coneix bé, ja hi va fer la pretemporada.
Em va ajudar molt per a la resta de la temporada. Era la segona vegada que feia la pretemporada amb el primer equip del Girona i molt content, com sempre. Em tracten fenomenal i tothom és molt professional. Els desitjo el millor per a la temporada.
Pensava en la possibilitat de quedar-s’hi?
Sí. La il·lusió de quedar-se sempre hi és, però en vam parlar amb Quique Cárcel i amb el mister i vam convenir que la millor opció era sortir cedit per agafar minuts. Penso que fins ara està anant bé.
Remuntem-nos enrere. Vostè va arribar al Girona l’estiu del 2017, cedit pel Nacional, i va fer un gran curs al Peralada. Com recorda aquella primera campanya?
Va ser molt maco. Era la primera vegada que sortia per viure a fora, també em vaig trobar un altre futbol... Va ser un gran canvi per a mi i al Girona em van ajudar moltíssim perquè m’adaptés i estigués a gust. Tinc un gran record d’aquella temporada. A més, també va ser el meu debut en el futbol professional. Li dec molt, al Girona.
D’això últim li volia parlar. Va debutar amb el Girona a la copa, al feu del Llevant, amb una bona actuació. Esperava més oportunitats en aquell moment?
No, no. Ni tan sols esperava aquella oportunitat a la copa. Em va arribar per baixes de l’equip, que en aquell moment estava pensant en altres coses. Estava en posicions d’Europa League, en bona situació, i les oportunitats se sabia que serien poques. Jo el que havia de fer era seguir treballant perquè arribessin.
Al final d’aquell curs (2017/18) no es va quedar tot i el bon rendiment i va haver de marxar de nou a l’Uruguai.
No hi va haver entesa entre els clubs. Jo sabia que el Girona volia que continués, però no hi va haver acord i vaig tornar al Nacional. Va ser un temps en què em servir per aprendre molt i madurar personalment. Havia jugat un any sencer i vaig arribar a un club important a l’Uruguai com és el Nacional, amb gent més gran que jo i amb més experiència a la divisió. Es demanaven unes altres coses i no vaig tenir l’oportunitat. Tot i això, sempre vaig confiar en mi i vaig seguir treballant.
Al mercat d’hivern del curs passat sí que hi va haver entesa i va tornar al Peralada. Tot plegat no va acabar de la millor manera amb el descens. Què va passar?
Van ser sis mesos molt durs. Teníem un gran equip al filial, jugàvem molt bé però per petits detalls que a segona B et castiguen vam acabar baixant. Va ser una llàstima perquè l’equip que teníem no era per acabar en aquella posició.
Ara és a la Ponferradina, on passen un gran moment, només són a un punt del ‘play-off’.
Hi ha molt bon equip i molt bons jugadors. Com que el club acaba de pujar no som dels favorits, però queda demostrat que competim contra qualsevol.
Amb Yuri. 37 anys i no s’atura...
Sí. A més d’un gran jugador, és una gran persona. És el capità, sempre està atent i va ser un dels primers que se’m van acostar quan vaig arribar per ficar-me en el grup. És una persona que s’ha d’admirar perquè amb l’edat que té físicament està perfecte i tots els partits demostra que pot rendir a un gran nivell.
I diumenge, el Girona. Com afronta el partit?
Tinc ganes de jugar perquè vull demostrar que jo vull estar allà, però l’afronto amb tranquil·litat. Òbviament vull guanyar però estic tranquil.
I des del punt de vista col·lectiu?
Sabem que el Girona és un gran equip que lluitarà per estar a dalt. Té una plantilla molt llarga i de molta qualitat, però nosaltres som un equip que sempre pensa a donar el millor i que no li importa qui té al davant.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)