Girona

QUIQUE CÁRCEL

DIRECTOR ESPORTIU DEL GIRONA FC

“De Martí m’han convençut la fam, l’energia i la manera de veure el futbol”

“Ens ajuda a estar més tranquils, però no hem de tirar coets perquè l’equip no està encara al seu màxim nivell”

“No va ser agradable, però sis derrotes en dotze partits eren excessives”

El meu ideal seria que no necessitéssim res al gener i que assolíssim l’objectiu amb els jugadors que tenim ara És obvi que aquest any hi ha més pressió. L’esforç ha estat molt gran i s’ha intentat posar-ho tot per tornar a primera
Si em pregunteu avui si ens fa falta un pivot defensiu, us diré que sí. A l’agost vam parlar amb Timor i Cristóforo L’afició ve de viure un trauma i crec que està més nerviosa del normal. Hem de fer un ‘reset’ tots plegats i unir-nos
Stuani dona el 100% i és un exemple del que el Girona vol. Si no es puja, però, tinc dubtes que pugui seguir amb nosaltres
Chicho té un futur immens i estic segur que un dia dirigirà el Girona. No el veia d’analista o de ‘scout’. Ell és entrenador

El director esportiu del Girona, Quique Cárcel, repassa diversos aspectes de passat, present i futur immediat de l’equip de Montilivi, estabilitzat després de dues victòries que han coincidit amb l’arribada del nou tècnic. L’arquitecte de la plantilla també dona el seu punt de vista sobre el mercat d’hivern, que s’obrirà d’aquí a un mes i mig i que serà l’última oportunitat que tindrà el Girona per corregir els desequilibris que hi pugui haver i poder enfocar amb màximes garanties la segona part de la lliga.

Dos triomfs en dos partits amb Pep Lluís Martí. Més calmat?
Ens han anat bé i ens ajuden a estar una mica més tranquils. Però no hem de tirar coets perquè l’equip no està encara al seu màxim nivell. És una lliga molt llarga. Sí que crec, però, que hem après a patir i hem sabut sofrir per tirar els partits endavant. Ara ens hem d’agafar a aquesta bona dinàmica i tenir molt clar també que ens venen dos partits que tothom pot pensar que poden ser fàcils [Ponferradina i Fuenlabrada] i que no ho seran gens.
Deia quan va destituir Unzué que sentia que l’equip no anava a més. El veu ja diferent?
Sempre que arriba un nou entrenador es fa un clic, perquè tothom vol demostrar coses. Però, sobretot, el que he vist és que l’equip ha competit i ha guanyat. Això em fa pensar que les coses s’estan fent bé. Veig que aquest cos tècnic ha vingut amb molta energia, ganes i fam, i ho està transmetent als jugadors. Però hem de ser cauts i esperar encara una mica a veure l’evolució de l’equip.
Era la seva primera destitució al Girona. Li va costar?
Quan destitueixes algú, mai no és agradable. Soc una persona que quan aposto per algú m’agrada donar-li la màxima confiança i el màxim temps possible. Però va ser una decisió que vaig prendre perquè sentia que ho havia de fer. Sis derrotes en dotze partits eren excessives i penso que era el moment.
No haver canviat Eusebio en el tram final de la temporada passada va acabar jugant en contra d’Unzué?
No. Ho he dit moltes vegades. Són situacions molt diferents. Amb Eusebio ens vam plantejar la destitució a falta de quatre jornades, en una situació de molta dificultat. Però abans l’equip estava en una posició còmoda i havia fet bons partits. Només hi havia hagut una petita crisi que va tenir el punt àlgid amb la derrota contra l’Osca [0-2], però es va reaccionar al camp del Real Madrid [1-2]. No és el mateix haver de fer coses a la desesperada que fer-les, en el cas d’aquesta temporada, quan quedaven dos terços de competició per endavant.
Quan va marxar Machín van voler apostar per un estil més escola Barça, però no ha anat bé ni amb Eusebio ni amb Unzué. És un fracàs de la idea que tenien?
Sempre vaig dir, i la trajectòria de l’equip ho ha confirmat, que l’etapa post-Machín seria una situació molt difícil per a qui vingués. Si vaig apostar per una sèrie d’entrenadors que volen dominar el joc amb la pilota és perquè, sobretot, la propietat ens marcava també que s’havia d’apostar per la gent jove i treure jugadors de baix. Per això vaig buscar un perfil d’entrenador que pogués donar-nos aquest vessant sense deixar el caràcter i el treball que tenien els equips de Pablo. I que poguessin estructurar un equip en què la pilota fos més protagonista. També coincideix amb el que jo vull com a director esportiu. M’agrada que els meus equips tinguin la pilota, sense renunciar mai a ser intensos i competitius.
Cap dels dos entrenadors ha aconseguit el que vostè volia?
Amb Eusebio penso que tot va funcionar molt bé fins als deu últims partits, que van fer que tot quedés en no res. I Unzué també ho ha tingut molt i molt difícil perquè va haver d’assumir un equip després d’un descens, amb tot el que això representa, especialment en l’aspecte mental. No és fàcil haver d’adaptar-se a jugar a segona després d’haver-ho fet a primera. D’altres, no sabien si continuarien. I els que eren nous venien de situacions molt diferents. Totes aquestes circumstàncies no l’han ajudat.
No han estat, doncs, els resultats l’únic problema d’Unzué?
Amb ell hem tingut una barreja de sensacions. Hi ha hagut moments en què vèiem que l’equip feia un pas endavant, però de sobte tornava a caure. No trobàvem una regularitat. I el partit a Oviedo [4-2] ens va constatar que l’equip no trobava el nord i va ser el que ens va fer prendre la decisió.
El perfil de Martí se’l va plantejar a l’estiu o va ser un recurs quan no funcionava la línia continuista amb Unzué?
A l’estiu ens vam reunir amb molts entrenadors. Uns no van voler venir, uns altres estaven en la terna d’escollits i al final es va apostar per Unzué perquè crèiem que era la persona que podia donar continuïtat al que s’havia fet i que tenia les eines per ajudar-nos a tornar l’equip a primera. Aquesta vegada, amb Martí, sobretot ens ha convençut la seva manera de veure el futbol, els seus ulls, la seva fam, l’energia que té. També per revertir la seva situació personal després d’haver-se quedat dues vegades a les portes de primera [Tenerife i Getafe]. Les ganes amb què el vaig veure em van agradar molt. I també el fet de creure molt en la plantilla que hi havia.
Abans de l’Alcorcón, pensava en un altre nom? Algú es va resistir a venir?
Entre l’estiu i aquesta vegada m’he reunit amb més de quinze entrenadors. Conec molta gent. És la meva feina. Però també he de dir que soc molt fidel a les coses i fins que no vaig destituir Unzué no em vaig reunir per segona vegada amb ningú. Un cop presa la decisió, vaig donar la plantilla a gent de confiança [Juan Carlos Moreno] que em va permetre poder parlar amb diferents entrenadors i em va ajudar a prendre la decisió amb més tranquil·litat i no per un cop d’impuls.
Va regirar de dalt a baix [menys Omar Harrak] un cos tècnic que havia format amb gent de la casa. Per què?
Vaig decidir que era necessari fer un canvi de speech. Que tothom comencés de zero perquè el vestidor no visqués coses que ja s’havien viscut. Que el nou arribés net, de fora i sense cap influència interna. I tenia molt clar que tota la gent que era al cos tècnic no continuaria. Juan Carlos Moreno es manté dins del club, però reintegrat en l’estructura esportiva, on ja havia treballat des que va arribar. El cas d’Omar és diferent perquè té una llarga experiència en el club com a entrenador de porters i és de la meva confiança. La resta començaven un projecte i s’havia de fer un pas enrere.
Chicho Pèlach era considerat un dels grans actius del club. Se li va donar el Peralada a segona B i aquest any era el segon d’Unzué. No se li ha trobat lloc al club?
Chicho és un tècnic que, per mi, té un futur immens. És molt jove i encara li falta bregar-se amb diferents projectes. Però tinc claríssim que seguirà el camí d’entrenador i que molt possiblement un dia entrenarà el Girona. N’estic convençudíssim. Però quan vaig prendre la decisió que no volia que cap persona de l’staff continués, estava clar que Chicho és entrenador i que no hi havia cap altra manera que pogués encaixar en l’estructura. No el veig de scout ni d’analista. Vam parlar de manera sana i tots vam quedar superagraïts. Ha donat coses molt bones al Girona i continua pensant que és un gran. I quan li arribi un projecte i agafi un equip, ho demostrarà.
Els jugadors s’han espavilat? Va ser contundent amb ells, l’endemà de fer fora Unzué.
Els jugadors han tingut un procés complicat. Molts d’ells han tingut possibilitats de sortir després del descens. Hi ha hagut negociacions, renovacions. En força casos, l’estiu va ser llarg i jo ja sabia que seria complicat arrencar. Aquest és un dels motius pels quals als equips que baixen els costa tant tornar a pujar. I nosaltres no som diferents. Però sí que crec que tenim un molt bon vestidor i que els jugadors també saben el gran esforç que ha fet el club. I que ells són els primers que volen, i així ho reconeixen, fer un pas endavant. I aquesta és la primera pedra que s’ha posat per intentar revertir la situació.
Ja té llista de peticions del ‘mister’ per al mercat d’hivern?
No. El mister ha vingut com s’ha de venir, que és pensant en el partit de diumenge que ve. Pas a pas. Parlem molt de la plantilla i a ell li agrada. Però al mateix temps el que volem és donar-li les millors peces possibles. Queda un mes i mig per prendre decisions i no cal precipitar-nos. Això és molt variable. Pot ser que futbolistes que no han rendit fins ara comencin a fer-ho. I a l’inrevés.
Un pivot ha de caure…
Si avui m’ho pregunteu, us diré que potser sí, perquè és la peça que segurament no tenim. A l’estiu vam buscar aquest perfil, però no vam trobar res que ens encaixés. També per números. Però potser l’equip comença a funcionar, els pivots fan un pas endavant i resulta que al gener sou vosaltres els primers que pregunteu per què en portem un.
Timor i Cristóforo van estar a prop de Montilivi?
Es va parlar amb tots dos. Van ser situacions de mercat. Però no ens oblidem tampoc que venien de màxima categoria amb uns sous molt grans.
Veu algun desequilibri més a la plantilla? Potser un excés de mitjapuntes?
La nostra idea ja era crear la màxima competència possible. Per assolir gran objectius hi ha d’haver competència. I en una plantilla llarga com la del Girona sempre hi ha jugadors als quals els costa entrar. Això fa que el rendiment no sigui fàcil. Sabem que hi haurà temps per a tothom. Moments de lesions, de sancions, d’estats de forma baixos... I hem de tenir recanvis de garanties. L’any passat teníem 14 o 15 futbolistes molt fixos i d’altres de més joves. Ara buscàvem un perfil de jugadors més fets en la categoria.
Hi pot haver sortides a l’hivern?
Pot passar que algú ho demani, però el meu ideal seria que no necessitéssim res en el mercat d’hivern i que fossin els jugadors que tenim ara els que assoleixin l’objectiu de l’ascens.
Del Cadis, més val oblidar-se’n?
Està demostrant ser molt solid, té les idees clares i és pràctic i eficaç. Ho està fent molt bé. Si els ho pregunteu a ells diran que és inviable pensar que estan a primera, i en canvi nosaltres direm que ho tenen molt bé per pujar. Però també sabem tots que la lliga es molt llarga, que pot passar de tot i que les crisis arriben a tot arreu. No hi ha dubte que tenen camí recorregut i que serà clau la manera com responguin en moments de dificultat.
Ponferradina i Fuenlabrada seran partits de múscul?
Per descomptat. Són dos exemples del que és la categoria. Equips sòlids i solidaris que combinen consistència amb alegria i mentalitat. Saben que viuen un moment d’esplendor i mantenen la dinàmica de l’ascens.
Què l’ha sorprès més d’aquests primers mesos de competició?
La segona la coneixem molt bé. Cada vegada tothom està més treballat i té més i millors arguments. Potser el que m’estranya més és conviure amb el fet d’haver estat a primera. I no hem d’oblidar-nos d’on som i d’on venim. Fa uns anys érem un equip que veníem de baix i guanyàvem amb una jugada aïllada o un córner, patint i competint com bèsties. I ara sembla que haguem de guanyar per 3-0 o 4-0 i passar per sobre del contrari. I no és això.
S’esperava tanta exigència i impaciència de l’afició?
L’afició ve d’un trauma de l’any passat. Ningú s’esperava aquell desenllaç i que la primera s’acabés escapant com es va escapar. I això fa que hi hagi una pressió excessiva. Crec que la gent està més nerviosa del que és normal.
Però les expectatives del club també són màximes. Van ser els primers a parlar de l’ascens com a únic objectiu...
L’exigència hi és. I també estic convençut que l’afició creu en aquest equip i que hi confia. Que estima els jugadors i que està amb ells. Però crec que hauríem de fer entre tots un reset i pensar què és el que necessitem, que és la unió dels aficionats amb els futbolistes. Si anem plegats i tothom fa un pas endavant, entre tots aconseguirem que Montilivi sigui un fortí i que tot el que estem vivint aquest any es vegi com un procés normal.
El Deportivo i el Màlaga estan patint el que no està escrit. És el que li espera al Girona l’any que ve si no puja?
Tots sabem la importància d’aquest any. Tenim uns avantatges pel que fa al pressupost que no tindrem el curs vinent, com ara l’ajuda de la lliga [pel descens] i les vendes que hem tingut [Portu, Porro, Pere Pons]. Però també és veritat que som un equip amb una propietat al darrere que té les idees clares, que vol fer un projecte a llarg termini i no tenim un deute com el d’altres equips. I això és un avantatge. És obvi que aquest any hi haurà més pressió perquè l’esforç ha estat molt gran, amb la idea d’intentar posar-ho tot per pujar. Però si no s’aconseguís, penso que al darrere hi ha gent preparada i decidida per tirar això endavant.
Stuani ja és el pitxitxi de segona A, amb deu gols. L’aposta número u, funciona...
Stuani és un exemple del que el Girona vol. Només el fet que decidís quedar-se ja demostra que està implicat en el projecte i en l’objectiu de voler tornar l’equip a un lloc que ell sent que no havíem d’haver deixat escapar. Tots els que estem aquí tenim una espina clavada i la ferma voluntat de treure’ns-la. S’està treballant molt internament perquè tot funcioni. Però això és futbol. I aquesta categoria demana paciència i humilitat.
El davanter uruguaià també és l’exemple que, si no es puja, el club el perdrà a ell i possiblement també la possibilitat de fer un traspàs?
Jo dono per descomptat que aquest any Stuani estarà al 100% al Girona, i que donarà el seu màxim nivell per pujar l’equip. Si tornem a primera, estic convençut que també hi serà. De la mateixa manera que, si no es puja, tinc dubtes que pugui continuar a segona amb nosaltres. Bàsicament per una qüestió elemental, que és el rendiment que està oferint temporada rere temporada.
I vostè. Es veu molt temps a Montilivi?
Vaig renovar per quatre anys i me’n queden dos més. I no penso més enllà d’intentar assolir l’objectiu que tinc posat al cap. El que passarà després, n’hi m’ho plantejo. Aquest estiu m’he sentit cansat i potser l’estiu vinent torno a estar igual. O no. Pot passar de tot. Potser no pugem i continuo. El que sí que tinc claríssim és que el club i la propietat em respecten. I que em sento un privilegiat d’estar en una entitat que m’ho ha donat tot. No podria estar en cap club millor. El Girona és un lloc fantàstic per poder treballar.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)