El rival
Peça clau
La corda infinita de Yuri de Souza
Referent a la Ponferradina des de fa una dècada, el davanter brasiler es manté diferencial als 37 anys i acumula vuit dianes en el campionat
El capità dels blanc-i-blaus, en plena forma, tal com expliquen els que el veuen entrenar-se cada dia, no albira el final. “Hi ha Yuri per a estona”, afirma
“Físicament està perfecte i ho demostra cada partit”, diu el seu company d’equip Maxi Villa
“Yuri, Yuri”, més que un crit, un himne, batega a El Toralín des de fa una dècada. Res sembla que pugui espatllar la connexió mística entre l’afició de la Ponferradina i Yuri de Souza (Maceió, Brasil, 1982). Yuri és brasiler de naixement i portuguès d’adopció –als cinc anys va anar a viure-hi–, però en la pràctica és un local més. “La Ponfe és casa meva”, assegura sovint aquest corpulent i hàbil davanter, que és la principal amenaça per al Girona amb vista al partit de diumenge. Yuri, de 37 anys, no ha parat de fer el que va fer des del primer dia que va arribar a la Ponferradina l’estiu del 2009, marcar gols, i, ara mateix, és un dels màxims artillers de la categoria de plata amb vuit dianes, només superat per Luis Suárez (Saragossa) i Alfredo Ortuño (Oviedo) que n’han fet nou, i per Cristhian Stuani (Girona), que en suma deu.
Capità i figura indiscutible sense la qual no s’explica la història recent del club de la comarca d’El Bierzo, amb els seus gols està fent somiar un equip ascendit que es troba a un punt de la zona de play-off. “Si som capaços de mantenir la porteria a zero sabem que tenim moltes possibilitats de guanyar perquè arribem molt a l’àrea contraria, generem ocasions i tenim Yuri al màxim”, assegura l’entrenador del conjunt, Jon Pérez Bolo, que intenta regular els minuts al veterà jugador, al qual ha fet jugar en els quinze partits disputats en el campionat, encara que en quatre l’ha fet sortir des de la banqueta. “Físicament està perfecte i tots els partits demostra que pot rendir a un gran nivell”, indica Maxi Villa, jugador de la Ponferradina, cedit pel Girona.
I és que el brasiler no s’atura. “Hi ha Yuri per a estona; no em molesta que parlin de la meva edat”, insisteix l’atacant, que té a l’abast convertir-se en el màxim golejador històric de la Deportiva. El 10 blanc-i-blau acumula 147 dianes i ja mira de molt a prop Marcos Tyrone, futbolista que va jugar 396 partits de lliga amb l’equip castellanolleonès durant tretze temporades als anys setanta i vuitanta, i que en va acumular 149. D’aquesta manera, l’atacant que, a més, està en ratxa –diumenge passat al feu del Racing va anotar per cinquè partit consecutiu– té el gran rècord a només dos gols.
Un any de temps
La història d’amor entre la Ponfe i Yuri va tenir, però, un temps de parèntesi. Aviat farà quatre anys, quan, el gener del 2016, el brasiler, ja convertit en un emblema a El Bierzo, va acceptar una oferta de la Xina, en un moment en què el país asiàtic desemborsava quantitats ingents de diners en el futbol, i va fitxar pel Qingdaoo Huanghai, de la segona divisió. Allà va passar-hi un curs, dirigit per Jordi Vinyals, per a qui va ser un jugador important contribuint amb deu dianes a la marxa d’un equip que va quedar-se a les portes de l’ascens, però el club xinès va decidir prescindir dels seus serveis. I Yuri no ho va dubtar. “Vaig tenir altres opcions però tenia clar que volia tornar a la Ponferradina”, va explicar el dia del seu retorn, un any després, el gener del 2017, en què va dir també que volia “retornar l’entitat al lloc que es mereix”, la categoria de plata, ja que aleshores estava a bronze. No va poder ser aquella temporada, però sí la següent, la passada, en què en una agònic play-off va assolir l’ascens per tornar a segona A, disputar amb la samarreta de la Ponfe la cinquena campanya a la categoria i engrandir encara més la seva llegenda.
Els inicis
Ben segur que Yuri no sabia on era Ponferrada quan va començar a fer les seves primeres passes a Portugal. Al país lusità va despuntar al Maia, des d’on va enlairar-se cap a l’elit futbolística, on sempre va tenir un paper secundari. Boavista i infructuoses cessions al Gil Vicente i Estoril van servir perquè el davanter fes un pensament i un cop de volant a la seva carrera apostant als 22 anys pel Pontevedra en un moviment que el feia passar de la primera divisió portuguesa a la segona B espanyola.
La jugada, però, li va sortir rodona. A l’equip gallec va trobar l’ecosistema idoni i juntament amb el seu germà Igor, que va arribar a jugar al Girona, i el seu cosí, Charles, ara a les files de l’Eibar, van formar un trident atacant temible. Tots tres van coincidir-hi dues campanyes (2005/06 i 2006/07) i en la primera van sumar 49 dianes de les 70 que va fer l’equip gallec –22 de Yuri, 14 d’Igor i 13 de Charles–, mentre que en la segona, 43 de 59 –24 de Yuri, 5 d’Igor i 9 de Charles–. Aquest, amb un pas previ al Las Palmas, va ser el trampolí de Yuri a la Ponferradina. La resta ja és història. El final de la seva carrera, però, s’entreveu encara lluny, ja que el 10 sembla tenir corda infinita.
Publicat a
Notícies
Divendres,19 abril 2024