Un rival en evolució

El Fuenlabrada es va fundar el 1975 i en els seus primers vint anys va militar entre les categories regionals i a tercera. Als anys noranta, els madrilenys van fer un pas més, i és que en els darrers 25 anys han militat dinou cursos a segona B i només sis a tercera. En la categoria de bronze, els de Fuenlabrada han encadenat dues terceres posicions amb la participació al play-off d’ascens i un títol de lliga el maig passat que li va permetre disputar l’eliminatòria de campions i pujar a la LFP per primera vegada en la seva història superant el Recreativo. Els blaus han crescut fent els passos corresponents després de consolidar-se en cada categoria i amb l’inici de curs actual i l’etiqueta de revelació que s’han penjat han començat a posar la primera pedra per començar a ser un equip a tenir en compte a plata.

Montilivi, un pilar

L’estadi del Girona ha viscut grans tardes per recordar amb les graderies plenes que van esclatar d’eufòria, com en la victòria contra el Madrid, el dia de Sant Narcís del 2017, o de tristor, com en l’empat contra el Lugo en l’última jornada del curs 2014/15, en què l’assalt a l’ascens directe es va escapar, o la derrota contra el Llevant en la penúltima jornada de la campanya passada, en què el somni de primera desapareixia després d’un tram final nefast.

El balanç global dels gironins com a locals des que van aterrar a la LFP és de 107 victòries, 73 empats i 55 derrotes en 235 partits, una trajectòria, doncs, que ha deixat més somriures a Montilivi que tristeses. Contra el Fuenlabrada, l’obligació serà tornar a guanyar per evitar que els madrilenys –és a dir, l’ascens directe– s’escapin fins als set punts, i és que derrotar els blaus suposaria una injecció de moral i confiança definitiva per a la plantilla blanc-i-vermella, que encadena ja quatre jornades sense perdre i amb Pep Lluís Martí ha sumat set dels darrers nou punts en joc. Tres punts més permetrien passar pantalla a l’inici irregular de la lliga.