Objecte de desig de Quique Cárcel des de feia molt de temps, Marc Gual va aterrar aquest estiu al Girona a la fi. “Sempre m’havia agradat”, va confessar el director esportiu en la presentació de l’atacant, un ja llunyà 3 de juliol del 2019, en què Gual, il·lusionat de blanc-i-vermell, va insistir en què només pensava en l’ascens i a triomfar al Girona: “És l’objectiu principal. Que l’equip pugi i poder quedar-me aquí en propietat.” La història, però, de començament prometedor, no haurà tingut el desenllaç anhelat, amb un final sobtat, prematur, fins i tot inesperat.

I és que el davanter de Badalona va començar la seva etapa al conjunt gironí amb força. Després d’una campanya dolenta al Saragossa, el futbolista, de 23 anys, va protagonitzar una pretemporada notable, sent l’únic punta de la plantilla, ja que Cristhian Stuani es va incorporar més tard per la disputa de la copa Amèrica i Jonatan Soriano va arribar a l’equip en els últims dies de mercat. En els sis amistosos d’abans de l’inici de la lliga va anotar dos gols, va oferir bones prestacions i, des del primer moment, Juan Carlos Unzué va tenir-lo molt en compte. De fet, amb l’entrenador navarrès va ser una peça indiscutible; de les dotze jornades que va dirigir l’equip, en deu va ser titular i el va fer actuar tant de davanter centre com d’extrem i en totes dues posicions Gual va rendir.

La situació del jugador, però, va canviar dràsticament amb Pep Lluís Martí, que no el va veure com un jugador de banda i el va relegar a un paper molt més secundari, a l’ombra de Stuani i també de Soriano. Amb Martí, la seva participació va ser molt menor i de les dotze jornades amb el tècnic balear a la banqueta va participar en set, i va ser titular en tres partits. En la copa sí que va jugar en les tres eliminatòries tots els minuts.

Malgrat tot, el dorsal 9 blanc-i-vermell, ha estat molt apreciat i valorat a Montilivi aquest mig any que ha defensat el conjunt gironí. Futbolista hàbil i ràpid, tot i els seus 184 centímetres d’alçada, i de bon colpeig amb les dues cames, no s’ha deixat mai res sobre la gespa, ha desbordat empenta, lluita i desplegament en cada acció. Un autèntic guerrer, sempre ha generat en atac i ha donat coses a l’equip, encara que segurament l’ha penalitzat la falta d’encert de cara a porteria, en què li ha faltat finor i calma per acabar algunes situacions. Tot i això, marxa sent el segon màxim golejador de l’equip, amb sis dianes –4 en la lliga i 2 en la copa– i com un dels majors assistents, amb dues passades de gol.