3a divisió FEF
MARC CABESTANY
ENTRENADOR DE L’IGUALADA
“Mantenim el contacte telemàtic amb la plantilla”
El tècnic vigila l’evolució de la salut dels seus jugadors, bona part d’ells igualadins confinats des de dijous
L’equip estava reaccionant fins a la suspensió per l’amenaça per la Covid-19, que ha afectat de valent la localitat
Trajectòria
Després de la retirada com a jugador en categories modestes del futbol català, Cabestany [a la foto, a la dreta] ha passat per un munt d’equips al Vallès Occidental i Oriental (Sant Cugat, Junior, Mercantil, Sabadell, Mollet, Vilanova del Vallès, Sant Llorenç i Manu Lanzarote) fent tasques d’entrenador, coordinador i metodologia. Calderé el va portar de segon entrenador a Olot i al Badalona, on s’hi va estar mig curs per anar a Kolkata (Índia). El gener passat va signar de tècnic a Igualada.
Els jugadors tenien ganes de sortir de la sensació que la seva superioritat no s’acaba traduint en resultats
Sentir el nom de Marc Cabestany (Sant Cugat del Vallès, 1983) es va començar a fer habitual en l’etapa de Ramon Calderé a l’Olot i al Badalona, com a principal artífex de la notable transformació de conducta del tècnic de Vila-rodona gràcies a les tècniques de coaching. Cabestany, amb una trajectòria molt completa en el futbol de base al Vallès Occidental i Oriental, va ser el seu entrenador ajudant fins que va marxar a l’Atlètic Kolkata, a l’Índia. L’experiència va durar uns mesos fins que va tornar i va acceptar l’oferta de l’Igualada. Els de l’Anoia han vist frenada la seva progressió per l’aturada per l’amenaça del coronavirus, en un lloc especialment sensible perquè va ser un dels primers municipis del país de quedar confinats.
Com ha viscut l’equip aquesta escalada que ha desembocat en el confinament?
Nosaltres ens vam entrenar dimarts amb normalitat, dimecres l’Ajuntament va tancar el camp i no ens vam entrenar, i dijous ja van procedir al confinament. I sortosament ens va agafar a tots a casa. Hi ha una part de la plantilla que és d’Igualada i hi ha una part que no ho és. Però, sigui com sigui, estem en contacte constant amb la directiva, els capitans i nosaltres mateixos, per si hi ha algú que té algun tipus de símptoma. De moment, no en té cap ningú.
Van guanyar l’últim partit [l’equip està a tres punts del primer lloc de salvació] i ara els toca aturar-se...
Ens vam posar objectius a grans trets, com ara baixar la mitjana de gols en contra, i ho estàvem aconseguint. Però no hi podem fer res. Des que dimecres ens van comunicar que la instal·lació estava tancada, vam començar amb el Toni [Pajuelo, a la foto, a l’esquerra], el nostre preparador físic, a preparar la feina individual de cadascú, en força, resistència, alimentació i descans. No ho passem tot de cop, ho fem setmana a setmana.
Vostè va arribar al gener amb l’equip cuer, amb onze punts, i què s’hi va trobar?
Els jugadors tenien ganes de sortir de la sensació que la seva superioritat no s’acaba traduint en resultats. La receptivitat dels jugadors i del club va ser total des d’un primer moment. Tots sabíem que era un repte, i encara ho és, molt complicat, però que amb energia i nous mètodes es pot tirar endavant.
I què va aplicar? Quin és el seu estil?
Sempre m’he considerat un entrenador que ha optat per la possessió de la pilota, però crec que un entrenador intel·ligent s’ha d’adaptar al lloc on és. Aquesta és una plantilla feta i pensada per jugar de manera combinativa, però no arribaven els resultats i vam decidir posar més atenció en els aspectes defensius i donar consignes bàsiques en la part ofensiva.
Va aplicar també els seus coneixements en ‘coaching’?
És claríssim que els primers resultats van ajudar que tothom cregués que es podia seguir per aquest camí. I aquestes xerrades no les hem deixat de fer i s’hauran de continuar fent fins a final de curs.
Després, van passar un sotrac amb un empat i quatre derrotes en cinc partits fins que van guanyar la setmana passada contra el San Cristóbal...
L’aturada és un fre perquè les sensacions competitives eren bones. Des de dins, vèiem que l’equip evolucionava i que algunes errades es pagaven massa cares. Si l’encert hagués acompanyat, tindríem 30 punts i no 25. El partit a Castelldefels [0-3] ens va fer mal, però va ser un punt d’inflexió. Va ser una reflexió col·lectiva i a partir d’aquí vam fer un pas endavant.
A Igualada vostè hi va arribar després d’uns mesos a l’Índia. Allà, què s’hi va trobar?
Vaig trobar una lliga molt ben muntada que ja no es tracta només de jugadors que van a retirar-se. Cada cop hi ha més acadèmies, clubs que es van formant i estructurant. Fins i tot la selecció índia ha fet un pas endavant i s’anirà normalitzant en l’àmbit de la FIFA.
Prèviament havia estat a Badalona i a Olot, on Calderé l’elevava als núvols dient que vostè era l’artífex del canvi en el seu temperament...
Ens coneixem des de fa molt temps perquè havia jugat en acadèmies que ell dirigia. No vam perdre el contacte, però tot va sorgir en un sopar, on vam veure que teníem idees similars. Després, em va proposar ser el seu ajudant a Olot. A part de l’estratègia i altres feines, també vam treballar en el coaching. I em va sorgir l’oportunitat d’anar a l’Índia i, com que era una bona ocasió per a mi, no em va posar cap problema per sortir del Badalona, al contrari.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Publicat a
Notícies
Dimarts,16 abril 2024