Girona

“Veig a l’equip animat i amb ganes de tornar”

Girona. Juan Carlos explica però que "la salut és el primer" i que "s’ha de garantir la de tothom"

Juan Carlos Martín passa el confinament a l’espera que el futbol es reprengui aviat. “Ho estic desitjant”, ha explicat aquesta tarda en una entrevista en directe als mitjans oficials del Girona. El porter però, en clau del retorn a la competició, ha advertit que “el primer i més important és que es pugui garantir la salut de tothom” i ha manifestat també que li costarà veure el futbol sense afició “perquè crec que sense public no te sentit”. De l’estat d’ànim de l’equip ha afirmat que veu al vestidor “animat”. “En els entrenaments grupals que fem expliquem acudits, hi ha bon rollo”, ha dit sobre el conjunt gironí que està “amb ganes d’assolir l’objectiu que ens vam planteja a principi de temporada”.

De fet, sobre el Girona i les aspiracions, ha explicat que aquest va ser el principal motiu pel qual va decidir fitxar pel club blanc-i-vermell el passat estiu, procedent del Lugo. “Per mi el projecte era el més important. Volia involucrar-me en una cosa així i la trucada del Girona era el què volia. Volia un projecte guanyador, seguir jugant el màxim possible”, ha indicat el sentinella que passa el confinament a Girona, junt amb la seva dona i el seu fill, “de la millor manera possible, hi ha dies millors, pitjors, s’ha de portar amb optimisme i positivisme” i amb una rutina més o menys establerta: “M’agrada tenir-ho una mica tot ordenat. “Em llevo aviat perquè hem d’enviar al club el pes i l’estat. Passejo amb el gos i em poso a fer la rutina que ens marca el cos tècnic. Jugo amb el meu fill, dino, a vegades faig becaina, a la tarda faig la resta de treball, torno a jugar, a sopar, a descansar i a dormir. Quan tinc alguna estona miro algun programa de cotxes, que m’agrada, o alguna sèrie”.

Durant la conversa ha repassat la seva carrera (Rayo, Hércules, Córdova, Rayo de nou, Elx i Lugo) i ha expressat que de tot arreu en guarda bon record. També ha parlat de l’ofici de porter: “Sempre tens aquelles papallones a l’estomac. Tan fa que hagis jugant un partit o 300. Tot i això en el futbol professional si et poses nerviós o t’afecta l’escenari és difícil dedicar-se a això. Has de tenir un punt de descarament i de personalitat perquè no t’afecti”, ha assegurat Juan Carlos que ha revelat que va començar fent de defensa a futbol sala fins que va arribar a benjamí: “En un partit a un company li van trencar el nas i em vaig posar de porter i ja no em vaig moure”.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)