El mercat d’estiu més incert a Montilivi es va tancar amb un grapat de baixes, que confirmaven el canvi de cicle en una plantilla molt rejovenida. Entre tantes anades i vingudes, hi havia el retorn de Bernardo Espinosa, després d’una cessió a l’Espanyol que va acabar amb el seu segon descens consecutiu. El colombià, a qui Francisco va donar galons des de la primera prova de pretemporada, s’ha acabat quedant després d’una revisió i ampliació del contracte, en un context que no té res a veure amb quan va aterrar a Montilivi procedent del Middlesbrough, després de l’ascens blanc-i-vermell a l’elit.

Lligat ara fins al 2023, el central assegura que s’ha quedat convençut i no pas per les aspiracions d’ascens del Girona. “El projecte del club m’encaixa molt bé, per valors, ambició, mentalitat i filosofia de treball del tècnic, però no especialment per voler pujar, ni de bon tros. Tenim un equip jove, que ha de treballar primer per tenir una situació tranquil·la i després créixer. No m’atreveixo a dir que em quedo perquè el projecte és per pujar. Les coses han canviat”, va explicar el colombià, en una roda de premsa telemàtica. “He apostat per un club que també va apostar per mi, i aquesta és la manera més maca de tornar. La família és feliç a Girona, i s’ajunten moltes coses per treballar amb la màxima ambició. Per mi, ha estat tornar a casa”, va resumir.

I ho ha fet assumint l’autoritat que li ha delegat per a l’eix de la defensa Francisco, que no l’ha fet descansar ni un minut –com a Calavera– tot i la duresa del calendari. “Em sento agraït. El mister ha apostat per fer-me sentir el líder de la defensa i continuo aprenent. El futbol m’ha demostrat que s’ha d’estar preparat per a tot”, va explicar un dels veterans. “Tenim joves amb ambició, i els que fa més temps que hi som hem d’ajudar.”

Bernardo, que va patir al darrere sobretot en les primeres jornades, considera tan positiva l’evolució de l’equip com lògica l’entrada en competició amb dubtes i males sensacions, enmig d’un escenari ple d’incertesa: “Han estat la pretemporada i el començament més atípics de la meva carrera, amb molts condicionants. Era lògic pensar que l’inici no seria tan sòlid. Són moltes peces noves, algunes sense experiència, i has d’anar greixant la màquina, cosa que jugant cada tres dies era gairebé impossible. Em quedo amb la línia ascendent de l’equip.” Els valors innegociables són clars: “Em sento orgullós de com treballa i lluita l’equip en cada moment, cada pilota. Sabem que creixerem a partir de competir bé.” I l’equip, segons Bernardo, ho està aconseguint: “Ha estat una qüestió d’engranatge. La competitivitat, l’hem demostrat sent sòlids, defensant i atacant, sent rocosos i difícils de superar, amb moltes ajudes. El canvi és immens. Tot i que hi ha la taca de dimecres, es veu la projecció.”