Girona

Aquí caic, allà m’aixeco

El Girona visita l’Alcorcón (19 h) amb la necessitat d’esmenar a camp contrari el dèficit que arrossega a Montilivi

Dues victòries seguides han alimentat l’esperança dels madrilenys, que exigiran molta lluita, concentració i atenció al conjunt blanc-i-vermell

No hi ha marge per celebrar les alegries, ni tampoc per ofuscar-se gaire amb les relliscades. El Girona, que ahir va tenir la confirmació que el partit pendent contra el Logroñés també queda entaforat –el dijous 10 de desembre– en ple festival de cites sense parar, obre la 15a jornada aquesta tarda a Santo Domingo (19 h). Després de la derrota de dimarts contra el Màlaga (0-1), que confirma el mal camí que ha agafat a Montilivi, l’equip visita amb més necessitat un cuer enganyós, que s’havia encallat moltíssim però que arriba al duel envalentit per dues victòries seguides en quatre dies. L’Alcorcón d’Anquela exigirà una dosi molt alta de concentració, lluita i atenció al Girona, que ja se n’ha sortit en altres sortides –victòries a Leganés (0-1), Castelló (0-1) i Cornellà (1-2)– i que avui torna a buscar aire i autoestima a camp contrari. La irregularitat, en resultats (sis punts en sis jornades) i en sensacions, està marcant la temporada blanc-i-vermella.

Jugar cada tres dies no és la millor recepta per a un equip que, des de la garrotada contra l’Elx, ha hagut de remar contra molts obstacles. Les nombroses baixes condicionen Francisco, que ha de fer equilibris perquè els futbolistes disponibles puguin assimilar tanta càrrega. Avui torna Jonas Ramalho, l’única novetat en la convocatòria –hi entra pel futbolista del filial Èric Monjonell– respecte a la del Girona-Màlaga. El retorn del basc dona una mica més de marge de maniobra a l’eix de la defensa, amb la possibilitat fins i tot de rescatar l’esquema amb tres centrals amb què ja va sorprendre Francisco a Castàlia. L’esquema amb carrilers seria una solució per donar descans a futbolistes com Yoel Bárcenas i Pablo Moreno, tot i que també hi ha l’alternativa de recuperar el 4-3-3, amb tres futbolistes a la línia de mitjos, que amb la recuperació d’Ibrahima i l’aposta de Ramon Terrats és ara la més poblada, ja que s’afegeixen a Cristóforo, Gumbau i Monchu. Al davant, encara sense Cristhian Stuani ni Nahuel Bustos, Mamadou Sylla és el recurs indiscutible i indispensable. A la convocatòria, s’hi manté el davanter del filial Àlex Pachón, titular contra l’Espanyol i amb mitja hora contra el Màlaga. Amb dorsal del filial, també hi són Pau Víctor i Ramon Terrats, a més d’Ibrahima.

Anquela al rescat

L’Alcorcón, que va guanyar el Girona de Francisco en l’última jornada de la lliga regular del curs anterior, va apostar per Mere Hermoso (Fuenlabrada) per cobrir la marxa de Fran Fernández al Tenerife. Amb Mere, però, les coses no van funcionar. I després de vuit derrotes consecutives –la segona, per alineació indeguda contra el Saragossa– i enfonsat a la cua de la classificació, el club va prescindir de l’entrenador i va anar a buscar l’home que l’havia fet arribar a segona A, l’heroi de l’Alcorconazo. Juan Antonio Anquela ha tornat a Santo Domingo i, tot i que la seva estrena va ser amb derrota en el derbi a Leganés (1-0), ja ha fet revifar el cuer. Dues victòries consecutives en només quatre dies, contra el Lugo (1-0) i al camp del Castelló (0-2), han fet recuperar l’autoestima als madrilenys, que encara tanquen la classificació, però ara amb una perspectiva més optimista. Anquela té avui la baixa del jove extrem Álvaro de la Torre, però recupera el veneçolà Samu Sosa.

TORNA RAMALHO

Francisco ha de fer equilibris per gestionar l’esforç i podria retocar l’esquema de joc

EL CUER ESPAVILA

L’Alcorcón ha guanyat més en tres partits amb Anquela que en deu amb Mere

Marc Gual, executor de la reacció

El Girona retrobarà avui Marc Gual, un davanter per qui va lluitar molt i que va acabar arribant l’estiu passat a Montilivi. Però només hi va estar mig any perquè, durant el mercat d’hivern, i havent perdut protagonisme amb Pep Lluís Martí, el badaloní va cancel·lar la cessió i se’n va anar al filial del Madrid. Tot i jugar només mitja temporada de blanc-i-vermell, els seus quatre gols en la lliga el van deixar com a tercer màxim golejador, superat només per Stuani i Borja García. Gual és ara el referent de l’Alcorcón. Fitxat per dues temporades, ha marcat els tres gols –dimarts, un doblet des del punt de penal a Castàlia– de les dues últimes victòries. De fet, Gual ha marcat la meitat dels sis gols de l’Alcorcón, l’equip menys golejador.

Anquela es preocupa dels seus

Juan Antonio Anquela elogia el Girona, tot i que no vol dedicar gaire temps a parlar del rival. “El Girona és un dels clàssics i candidats a ser a dalt, lluitant per tot. És un equip poderós en totes les línies, amb una gran plantilla. Però ara mateix el que més em preocupa és el rendiment del meu equip”, assegurava l’home que ha tornat a Santo Domingo fa tres jornades per treure l’equip del pou. De moment, enllaça dues victòries. “Tenim molt marge de millora. No estem fent les coses prou bé, tot i que el que ho marca tot són les victòries”, reconeix. “Això serà molt llarg i molt dur, i hem d’estar preparats. A segona, nos’assoleix l’objectiu fins al final.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)