Girona

El dibuix com a remei?

Amb la necessitat de trobar solucions a la improductivitat, Míchel té com a alternativa rescatar l’esquema amb tres centrals, al qual sempre ha deixat la porta oberta

Des que Machín va triomfar, el patró amb carrilers ha tingut un paper destacat a Montilivi

“Haurem de simplificar-ho al màxim tot per no perdre la confiança i que ens surtin les coses aviat”, argumentava un dels capitans, Juanpe Ramírez, després de la derrota al camp del Lugo, la cinquena en set jornades. El Girona i Míchel passen un moment de dificultat, amb la necessitat de trobar solucions al mal paper que estan oferint els blanc-i-vermells, encallats en la zona de descens. Els números són molt dolents, i les sensacions tampoc ajuden a ser optimistes. Míchel ha anat provant de moure peces, sobretot a partir de tres quarts de camp, però no hi ha hagut resposta òptima en un equip que té dificultats molt greus per generar perill.

De moment, totes les alternatives que ha posat en pràctica Míchel són a partir de la línia de quatre al darrere. Sense anar més lluny, a Lugo hi va haver una fase amb el 4-2-3-1, una amb el 4-3-3 i una altra amb el 4-4-2. De moment, l’exentrenador de l’Osca no ha optat per fer un retoc més contundent i jugar amb la línia de tres centrals que ha caracteritzat els millors moments del Girona l’última dècada. Però sempre ha mantingut oberta la porta a fer-ho. “L’estil no difereix amb el fet de sortir amb tres centrals. Podem ser igual de verticals o ser un equip que té possessió. Hi ha centrals amb bon peu i podem ser dominadors jugant amb tres centrals”, explicava l’entrenador en una entrevista a aquest diari, fa un mes. “Hauré de veure si jo em vaig adaptant més a la plantilla que tinc, podria ser una opció”, hi afegia. Les males sensacions ofertes fins ara per l’equip, de manera reiterada, podrien conduir Míchel a fer el pas. Ja ho va fer el seu predecessor a la banqueta, Francisco Rodríguez, que es va decantar per l’esquema amb tres centrals en el seu pitjor moment a Montilivi i l’equip es va transformar com de la nit al dia. També Eusebio i Unzué, que d’entrada tenien un perfil ben diferent del de Pablo Machín, van rescatar el patró de joc que l’entrenador de Gómara va fer popular, amb molt d’èxit, a la banqueta blanc-i-vermella.

Peces i perfils

Tot i que ho va provar en la pretemporada, una de les raons que frenava Míchel era l’absència de Santi Bueno, lesionat al genoll a l’estiu. L’uruguaià, peça fonamental la temporada passada, ja està recuperat, però de moment ha d’esperar el seu torn a la banqueta, perquè Míchel sempre ha mantingut inalterables a l’eix Bernardo i Juanpe. El canari, que arrossegava problemes físics, va haver de ser substituït al Carlos Tartiere (74’), on Bueno va tenir els primers minuts, i únics fins ara, de la temporada. Naturalment, rescatar l’esquema amb tres centrals seria la via més directa perquè l’uruguaià recuperés protagonisme a l’equip.

L’altra peça clau del patró que va aplicar Machín és als carrils. En aquest sentit, el Girona està limitat –sobretot fins que David Juncà no es recuperi–, però el problema és que les mancances hi són tant si juga amb carrilers com amb laterals. Tot s’hauria vist molt diferent si Yan Couto no s’hagués acabat decidint pel Braga –quan a Montilivi ja donaven gairebé per fet el seu retorn– o si s’hagués apostat per una alternativa en el mercat. Sense més moviments, els candidats al carril serien els mateixos que al lateral –Calavera, Jairo, Valery–, si no és que el tècnic hi veiés adaptables jugadors més ofensius com Álex Baena o Ureña. Per decidir-se a fer el canvi, el tècnic també hauria de resoldre la combinació de peces al mig del camp i a la mitjapunta.

Martí, a la copa

A diferència dels seus predecessors, Pep Lluís Martí no es va acabar de decidir a aplicar l’esquema talismà a Montilivi, com a mínim d’entrada. Ho va fer, això sí, en un partit de copa al camp del Cartagena –amb Ramalho, Alcalá i Ignasi Miquel a l’eix– que va acabar amb victòria, patint, en la pròrroga (2-4). A partir d’aquella experiència, el balear va dir que no descartava aplicar l’esquema en la lliga, però va preferir la línia de quatre al darrere fins que va ser destituït quan faltaven sis jornades per acabar la lliga 2019/20, rellevat per Francisco.

PER REPENSAR

La incapacitat de generar perill i el bloqueig conviden el tècnic a explorar altres alternatives

A LA PLANTILLA

Hi ha pocs perfils de carriler, però també de lateral; a l’eix central hi ha peces de garanties
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)