Girona

El protagonista

Dawda Camara

El gol del futur

Tothom sabia que el partit d’ahir era el dia perfecte per veure en acció els jugadors del filial que han tingut aparicions puntuals en la lliga, i la veritat és que no van decebre a ningú. Al contrari. Monju, Artero i Dawda van marcar tres dels cinc gols de l’equip i més enllà de les dianes van demostrar que quan Míchel els necessiti estan preparats per complir. Són jugadors de futur, però també poden tenir un rol mig important en el present, sobretot tenint en compte l’allau de baixes. Dir qui dels tres –van estar un punt per sobre de la resta de joves que hi van participar– va tenir més impacte és complicat, però segurament el partit d’ahir es recordarà com la primera –i, pel bé del Girona, que no sigui l’última– gran actuació de Dawda Camara. L’atacant que va tenir l’oportunitat de debutar en lliga fa menys d’un mes jugant els últims cinc minuts en la derrota al camp del Tenerife (2-1).

El davanter banyolí va estar present en gairebé tot, i això que va haver de jugar condicionat per una groga molt rigorosa i matinera (11’). L’amonestació no va impedir que, tot i que en algun moment s’hagués de contenir, fos un corcó per a la defensa rival amb la seva pressió. També ho va ser amb la seva mobilitat, i és que es va fer un fart de caure a bandes donant una opció de sortida als seus companys, recordant lleugerament el que feia Mamadou Sylla la temporada passada. No va tardar a ser protagonista, ja que precisament en una de les accions en què va buscar l’esquena de la defensa, jugant al límit del fora de joc com gairebé tot el partit, va rebre una passada de Pol Lozano i només va haver de col·locar bé el cos per esperar que el defensa l’atropellés. El col·legiat va assenyalar el penal i ell mateix va agafar la pilota, però simplement per anar cap on hi havia Samu Saiz i donar-la-hi. De ganes de xutar-lo segur que no li’n faltaven, però no ho va demostrar, perquè els galons també s’han de respectar. El seu moment ja arribaria en la segona part.

Dawda, que en la primera part havia vist com un altre company del filial, Monju, feia l’1-2, no va arribar a rematar de cap una centrada de Calavera que, darrere seu, Artero va convertir en l’1-3. I llavors sí, era el seu torn, i no va fallar. En el minut 61 Monju va refusar des de l’àrea, Dawda la va cedir de cara a Samu i se’n va anar a buscar l’espai, on el madrileny la hi va tornar en profunditat. El banyolí es va quedar sol davant el porter i va tenir la sang freda com el gel: s’ho va prendre amb calma i va marcar l’1-4 amb una definició excel·lent, picant l’esfèrica per sobre del porter, que, tot i que va arribar a tocar-la amb la punta dels dits, només es va poder resignar. Dawda ja tenia el seu golet, però en volia més, i en l’acció de l’1-5 d’Aleix Garcia va travessar tot el camp a una velocitat bestial, superant jugadors dels dos equips, i recordant una de les jugades més famoses de Haaland, però el seu company Baena no la hi va passar. Va ser l’última cosa que va fer abans de deixar el terreny de joc absolutament fos.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)