Girona

Arguments en alça

El Girona, en la seva millor posició i versió, fa brillar noms propis que li permeten corroborar l’ambició que ha expressat sempre Míchel

El tècnic està fent créixer i progressar l’equip malgrat l’allau de baixes que fa setmanes que el condicionen

Té l’espina de la visita a Ipurua, on com de costum va carregar de valent per culpa de la contundència de l’Eibar (4-2), però el Girona comença a fer bona pinta, sobretot després de la victòria contra un Leganés potent que arribava en bona dinàmica i que se’n va anar amb la primera derrota de l’era Nafti i la més contundent de tot el curs. Amb un exercici de seriositat, solvència i efectivitat en un partit en què tot va sortir rodó (3-0), el Girona assoleix la seva millor classificació –més enllà de les dues primeres jornades, en posicions que són anecdòtiques– i envia un avís cap als equips de la zona noble. No l’ha trepitjada en tot el curs, i de fet ha estat sis jornades en zona de descens, però s’ha espavilat i ara té els llocs de play-off tres punts per sobre. I, per als més optimistes, tot i que l’Almeria és fora del radar –l’equip de Rubi té 15 punts més que el de Míchel–, el segon lloc d’ascens directe, ara ocupat per la Ponferradina, és a vuit punts.

Fent equilibris

Míchel ha fet créixer i progressar l’equip tot i viure una situació delicada. Primer, per l’encallada greu –tres sèries de dues derrotes separades només per un parèntesi de 4 punts en dos partits– que va fer multiplicar els dubtes al voltant d’una plantilla amb mancances i tendra. Tot va canviar a partir de l’aposta per l’esquema amb tres centrals, talismà a Montilivi, però va arribar un altre malson, en forma de baixes. Amb lesions serioses de futbolistes cridats a tenir molt pes, com ara Ramon Terrats i Borja García, i amb una allau de contratemps que convertien en rutina haver d’afrontar els partits amb més de mitja dotzena de baixes. Accelerar en moments de tanta dificultat, havent de fer equilibris i amb banquetes farcides de jugadors del filial, dona més mèrit a la millora del Girona.

stuani

El pitxitxi dels dobles dígits

X.M.

No es pot dissociar de cap manera l’acceleració del Girona de la recuperació de Cristhian Stuani, que ha superat els problemes que li impedien jugar amb regularitat. L’uruguaià va arribar a l’onzena jornada amb dos gols, i en les vuit següents –i això que es va perdre la visita a Tenerife– n’acumula nou. Amb el doblet contra el Leganés, el guia del Girona supera la xifra de gols amb què va tancar la temporada passada (10). Golejador de dobles dígits des que va arribar a Montilivi –21 gols el curs 2017/18; 18 el 2018/19; 31 el 2019/20–, el de Tala s’ha enfilat fins a dalt de tot de la llista del pitxitxi de segona A, com quan va manar amb autoritat fa dues temporades. La capacitat d’intimidació que genera, sobretot en la rematada, torna a envalentir el Girona, que relativitza la poca profunditat al davant, amb un paper millorat de Nahuel Bustos (4 gols) però amb Pablo Moreno apagat.

ELS TRES CENTRALS I ALEIX GARCIA

Més sòlid, més ferm, més equip

X.M.

El Girona va fer un canvi quan Míchel va arraconar la línia de quatre al darrere i va rescatar els tres centrals, un clàssic a Montilivi, però al tècnic encara li faltava un punt més de solidesa i fermesa. Vuit dies després de l’accident a Eibar, va quedar molt satisfet. “Necessitàvem fer aquest pas endavant pel que fa a agressivitat”, argumentava el tècnic, que contra el Leganés va veure un equip “compacte, agressiu, que defensa amb arguments”. En la millora sense pilota, hi té a veure el paper de tres centrals de molta solvència en la categoria –i sense cap recanvi clar–, però també aportacions tan destacades com ara la d’Aleix Garcia, que s’ha convertit en una peça clau al mig, amb molts quilòmetres, treball i compromís.

BAENA I ARNAU

Una connexió de luxe a la dreta

X.M.

El Girona ha millorat a partir del creixement col·lectiu, però hi ha peces que brillen especialment. Un dels factors diferencials és Álex Baena, que està oferint un rendiment altíssim en la seva estrena a segona A. Míchel ha sabut trobar el millor encaix per al futbolista cedit pel Vila-real, que amb 20 anys està enlluernant. L’actuació contra el Leganés va ser una de les més completes, o potser la que més, amb les assistències dels dos gols de Stuani, un gol anul·lat –per fora de joc ajustadíssim de l’uruguaià– i molta classe. Oferint-se a la dreta, Baena troba el millor soci en Arnau Martínez, cada cop més atrevit i consolidat al carril, una aposta de Míchel –el va treure de central i no li ha posat ni quan li’n feia falta un– que té molt bona resposta.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)