Girona

BORJA GARCÍA

MITJAPUNTA DEL GIRONA

“L’autoexigència m’ajuda a millorar”

“Per mi, mai faig un partit bo, ja que sempre hi ha coses a millorar”

“La necessitem, és vital en els estats d’ànim d’un equip, sigui en la categoria que sigui”

Aquest any he passat moments complicats, com és sentir el rum-rum de la gent, que mai m’havia passat
Míchel és una persona amb una visió del futbol molt semblant a la meva i m’agrada la manera com treballa
En el Girona he estat molt feliç, estic en sintonia amb tota la gent del club, amb l’entorn, i m’hi sento molt identificat
No guardo rancor a Pacheta per l’etapa en l’Osca, però és irònic que sigui ell qui em pugui tornar a privar del meu somni

Borja García (Madrid, 2/11/90) és el tercer jugador amb més partits a LaLiga vestint la samarreta blanc-i-vermella del Girona. Després d’un parèntesi d’un curs a l’Osca, l’estiu passat va tornar on més feliç s’ha sentit i se sent per retornar l’equip que més li ha donat en la màxima categoria del futbol estatal.

Victòria a Alcorcón. Es va poder golejar en el primer temps però es va acabar demanant l’hora. Això és la segona A?
No era un partit fàcil pel context de jugar contra un rival descendit, amb poca gent al camp, l’horari... però vam estar seriosos i vam poder sentenciar en la primera part. Però això ja se sap com va, quan perdones i no fas els gols, necessites estar bé defensivament per acabar patint. Van ser tres punts importants, ja que els perseguidors no fallen i ens pressionen.
A falta de quatre partits, en què pensa l’equip?
De moment, en el pròxim partit. Estem en una situació privilegiada i molts equips es canviarien per nosaltres. Molts jugadors coneixem la segona i sabem tot el que envolta el play-off. Intentem aïllar-nos de tot això, i el que volem és sumar el màxim possible per assegurar la promoció el més aviat possible.
Quina derrota els va fer més mal, la de La Romareda o la de Cartagena?
Totes les derrotes couen, i quan et crees expectatives sobre fins on vols arribar, te la fots i marxes capcot. A Cartagena el resultat va ser enganyós. No vam aconseguir materialitzar les ocasions que vam tenir i el rival, en les dues primeres, ens va fer dos gols. Estem tractant de corregir els errors que hem tingut recentment, que no tornin a passar, i convertir-nos així en un equip sòlid. Ens agrada practicar un futbol alegre, però sabem que la base de l’èxit és no encaixar gols.
Ha costat veure el millor Borja. Tan dur va ser l’estiu passat?
Molt dur. De fet, des del gener va ser molt dur. Venia de no jugar, no vaig fer pretemporada, vaig agafar la covid-19, tenia la incertesa de no saber què em trobaria en el futur, i es va ajuntar tot. Arribo a Girona i el llistó està molt alt. Sabia on venia, però no era conscient de com m’afectaria no haver jugat des de feia tant temps. Era un voler ajudar l’equip però no poder fer-ho bé. Em sentia frustrat, i això pesa. Després va venir la lesió, que sembla contradictori però va arribar en el millor moment per reiniciar, treballar encara més i aprofitar l’oportunitat del temps aturat per insistir en l’aspecte físic.
Com es troba ara?
Em trobo bé, tot i que els números no són els que m’haurien agradat. Estic aportant altres coses a l’equip, l’experiència és un grau. Aquesta versió d’en Borja és diferent de la que s’ha pogut viure en altres anys amb el Girona. Aporto més elements de grup, corregeixo aspectes tàctics de companys, dono equilibri... És un altre rol. Soc dels més veterans de l’equip, una cosa que no m’havia passat mai [riu], i sé que el col·lectiu és el més important.
S’autoexigeix massa?
Sí. Per mi, mai faig un partit bo, ja que sempre hi ha coses a millorar. Soc autoexigent, i hi deu haver gent a qui això no li vagi bé, però a altres ens ajuda a millorar. No em queixo de tot el que m’ha passat en la meva carrera esportiva, i és un aspecte en mi que no puc evitar. Això fa que sempre intenti millorar i autoexigir-me en cada jugada.
El futbolista en l’aspecte mental ha d’estar estable per rendir bé?
Sempre dic que això és el més important. Hi ha gent que necessitarà treballar-ho més, d’altres poden fer front a tot el que està relacionat amb la ment. Ho puc gestionar bé jo mateix. Aquest any he passat moments complicats, com és sentir el rum-rum de la gent, que mai m’havia passat. O sentir que no es confiava en mi, i això no és fàcil de revertir després d’haver aconseguit coses tan importants en el club. Amb el pas dels partits, crec que ho he aconseguit: els companys confien en mi, em veuen com una figura important dins del grup i que hi seré en els moments importants quan em necessitin.
Com és la seva relació amb Míchel? Més enllà que aquí se sent com a casa, va tenir part de culpa en la seva tornada?
Sí que hi va tenir alguna cosa a veure. No vaig poder explotar la meva etapa en l’Osca amb ell com volia. Vaig arribar sense fer pretemporada després del cop que vam patir contra l’Elx i em vaig quedar amb l’espina d’haver treballat més temps amb ell. Vaig dir al director esportiu del Girona, sense saber que jo acabaria tornant, que el club s’emportava el millor cos tècnic que podia aspirar a tenir. És una persona amb una visió del futbol molt semblant a la meva i m’agrada la manera com treballa, com exigeix a tots i com de clar és dient les coses.
A Samu Saiz, se l’ha d’estimar i exigir a parts iguals?
Se l’ha d’exigir com a qualsevol company. Samu Saiz té en mi un suport molt gran. Ens coneixíem d’abans, som de Madrid, de barris similars, i tenim una manera de ser semblant. L’entenc en els moments d’impulsivitat. Ara m’he calmat una mica, però he estat durant molts anys com ell, i el meu pare, en pau descansi, era una cosa que sempre em corregia, ja que quedava lleig davant dels companys. Humanament és una gran persona. Molt impulsiu, però sap quan s’equivoca. És un jugador molt important, i quan vaig parlar amb la direcció esportiva de venir aquí, que es quedés era una de les coses que volia.
Té la sensació que a tots els tècnics que els han dirigit a tots dos, els ha costat trobar-los un encaix perquè juguessin plegats?
Cada entrenador és un món. No sé què els passa pel cap a tots. Quan hem jugat junts hem jugat bé, s’han guanyat partits i se n’han perdut. Tu et vols ajuntar amb els més bons, però el tècnic potser no ho veu així, perquè busca equilibri o altres aspectes. Samu és molt important i tenir-lo és un luxe jugui com a titular o no.
Podria jugar el seu tercer ‘play-off’ amb el Girona; els anteriors, tots creu. Pensa en això i tem que sigui un mur?
Estic segur que tots quan sentim la paraula play-off recordem les frustracions anteriors, ja que és un fet evident que el club n’ha jugat cinc i no ha pujat en cap. Tothom hi pensa, no ens podem enganyar, però aquestes coses d’estadístiques i situacions que s’han viscut anteriorment... Cada any és un món, cada any puja un equip que ha quedat classificat en una posició diferent. Ens ho prenem com una cosa natural i, a més, parlant amb companys que han viscut situacions de play-off i que han pogut pujar, tothom coincideix en una cosa: ascendir és el més bonic que hi ha, però fer-ho per la via de la promoció és encara millor, i jo també tinc aquesta sensació. És una espina clavada.
217 partits amb la samarreta del Girona. Quan va arribar, el 2015, s’ho hauria pensat?
Mai. De cap manera. Recordo que em va costar molt al començament. El primer any va ser complicat, ja que venia d’una situació personal dolenta. Es va ajuntar tot, l’ego de venir de primera, pensar-me que només amb la qualitat ja havia de jugar, i cada entrenador és un món. Va costar redreçar la situació, però aquí he estat molt feliç, estic en sintonia amb tota la gent del club, de l’entorn, i em sento molt identificat amb l’entitat, ho tinc interioritzat. És per això que la patacada de l’Elx em va fer tant mal. Veia que una etapa tan maca s’acabava, que no ho tornaria a viure, però avui soc aquí i amb possibilitats de tornar-ho a intentar. Parla molt bé del club i de com de bé es fan les coses.
A Osca li van passar un cúmul de coses: la marxa de Míchel, l’arribada de Pacheta...
Se m’odia per unes declaracions que no tenien res a veure i es van treure de context. Ningú del club té una mala paraula cap a mi i en cap cas em vaig deixar anar o m’ho vaig agafar com unes vacances. M’ho vaig prendre seriosament, vaig continuar entrenant-me sense perdre’m cap sessió encara que no jugués gens. Ho vaig intentar tot per jugar amb l’Osca. Al final baixar és una experiència per al col·lectiu i un record que queda. És una etapa que no em deixa bon gust de boca, però per mi, ja que van apostar per mi i no els vaig poder tornar la confiança.
Pacheta els elimina amb l’Elx, el converteix en l’últim en la rotació a Osca i enguany podria ser un dels rivals a tenir en compte en el ‘play-off’ d’ascens...
Ho penso de vegades com una broma. Sembla que em persegueix [riu]. Mai vam tenir una conversa del perquè de tot plegat, jo tampoc la volia. Mai he demanat explicacions quan jugava, ni tampoc quan no. No li guardo rancor, em sembla una persona noble i honesta, i fins aquí puc explicar. De la meva boca mai sortirà una paraula dolenta cap a ell. Sí que és irònic el fet que ens el puguem trobar una altra vegada i em pugui tornar a privar del meu somni.
El Tenerife és el proper rival en l’assalt a la quarta plaça. Els insulars són el millor visitant.
Serà una prova de foc i un partit que pot ser perfectament de play-off. Són els millors a domicili i estan fent molt bé les coses. Porten tot l’any en promoció i amb un estil definit en el qual els agrada esperar i fer les transicions amb velocitat.
Els números i la sensació és que s’ha recuperat Montilivi com a fortí?
És una de les claus. Si aquesta entrevista pot ser una plataforma per dir a la gent com d’important és que vinguin al camp al final de la temporada, doncs millor. L’afició és vital en els estats d’ànim d’un equip, ja sigui a segona, a primera o en la Champions League. Que no creguin que no són importants. Ens donen l’energia que ens pot faltar i els necessitem. Si estem tots junts podrem aconseguir-ho.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)