Junts fent història
Jornada memorable per a Girona, que torna a situar en qüestió d’hores un equip a l’elit del futbol i un altre a la del bàsquet masculí
El Girona la fa grossa, deixa amb un pam de nas el Tenerife i assoleix un èxit que enterra la història negra en les eliminatòries per pujar
Fontajau vibra amb l’ascens a l’ACB del club de Marc Gasol
Els més previsors van detectar fa temps que el 19 de juny era factible que dos equips d’una mateixa ciutat lluitessin per pujar a l’elit, però ni els més agosarats haurien imaginat que tot acabaria d’allò més bé. Per superar el 4 de juny del 2017, el dia que el Girona va cobrir el buit històric de la demarcació a la primera divisió de futbol, s’havia de fer molt grossa. I en qüestió d’hores va caure tot. Fontajau va esclatar amb el triomf contra l’Estudiantes del Bàsquet Girona, transformat quan Marc Gasol va decidir posar-se a la pista i liderar el retorn de l’ACB a Fontajau, que compartirà bàsquet masculí i femení d’elit. L’èxit espectacular del conjunt presidit per Marc Gasol arribava minuts abans de l’inici de partit a l’Heliodoro Rodríguez López, on el Girona tenia una missió molt compromesa contra un equip que ja ho tenia tot a punt per celebrar l’ascens amb l’afició. Ahir, però, el Tenerife va viure allò que tantes vegades havia hagut de pair el conjunt blanc-i-vermell. Girona és de primera. Més que mai.
La bona
Garrotades oblidades, ferides tancades. El Girona torna a ser a dalt de tot. Els desenllaços negres des les tres últimes temporades havien rescatat les pors i els neguits, però costava trobar qualsevol altre motiu per dubtar d’un equip que l’ha feta grossa. En un altre vespre que quedarà marcat, l’equip de Míchel només va guanyar a Tenerife. Només va deixar amb un pam de nas els aficionats que omplien l’Heliodoro Rodríguez López i que tenien la festa preparada. Només va tornar a superar a camp contrari una eliminatòria que s’havia complicat en l’anada. I només va marcar tres gols. Stuani, l’home llegenda, va obrir la llauna. Baena, la classe personificada, va fer la centrada que el local León va convertir en l’1-2. I Arnau Martínez, el més jove que sembla el gat més vell, va completar la festa. Els gironins ja havien fet una proesa a Ipurua contra un Eibar que havia manat gairebé en tota la lliga, que l’havia guanyat en els sis últims duels, que se sentia fortíssim a casa i que sortia de Montilivi amb un 0-1. Ahir, el Tenerife, que s’havia entravessat en les cites anteriors als de Míchel, va ser la víctima. Els herois blanc-i-vermells van triomfar. Lluny de Montilivi, lluny del gros d’aficionats que es van haver d’espavilar per agrupar-se i veure-ho junts per televisió, i amb uns 250 valents que van invertir diners i hores per fer un viatge complicat i que van tenir un premi majúscul: viure en directe el segon ascens a primera. El primer per la via indirecta. El malefici dels play-off ha quedat enterrat. N’han fet falta sis, tot un rècord –i en les vuit últimes temporades del club a plata, cosa que encara magnifica més el mèrit–, però ha acabat arribant la bona. Ha estat amb Míchel, que ja va dur el Rayo i l’Osca a primera i que ho ha aconseguit amb els tres equips que ha dirigit a la divisió de plata.
Tres anys després, el Girona torna a ser de primera, on coincidirà amb el Barça i l’Espanyol. L’equip va celebrar l’ascens a la mateixa gespa de l’Heliodoro. Se’n tornava de nit cap a Girona, en un vol xàrter, i avui allargarà la festa a la ciutat.
Notícies relacionades
Publicat a
Notícies
Divendres,19 abril 2024