Girona

Una distància ‘excessiva’

Amb l’ascens a primera el Girona tindrà més difícil estirar el fil d’un filial que continuarà a la cinquena categoria del futbol estatal

Els gironins són un dels únics cinc equips de primera que conviuran amb una diferència tan sideral amb el seu filial

La temporada 2021/22 no podia acabar de millor manera per al Girona, i és que l’ascens a primera és un èxit bestial després d’una temporada d’allò més complicada. Els gironins tornaran a competir entre els millors i això vol dir fer un salt de grans dimensions en tot el que envolta el club, no només en l’aspecte esportiu. Ara bé, si a alguna cosa se li pot posar un però és al desenllaç de la temporada que va viure el Girona B. El filial, per segona vegada consecutiva, es va quedar a les portes de l’ascens a 2a divisió FEF després de perdre en la final de la fase catalana de la promoció contra l’Olot. Ni de bon tros aquella derrota és un drama, ja que cal tenir en compte que els olotins eren els grans favorits per assolir l’ascens, com van acabar demostrant. Però encara més important és que l’ascens no era l’objectiu que tenia marcat el Girona B.

L’únic que es pot lamentar del no ascens del filial gironí la temporada passada és que ara, amb l’ascens a l’elit del primer equip, la distància que hi ha entre un equip i l’altre és sideral. El Girona estarà a primera i el Girona B a 3a divisió FEF –si és que no hi ha un miracle als despatxos–. O el que és el mateix; el filial estarà a la cinquena categoria del futbol espanyol. Quatre esglaons entremig que a l’hora de la veritat no suposen altra cosa que una diferència de ritme de competició bestial. I això té un efecte clar, perquè si el primer equip necessita estirar jugadors del filial en algun moment de la temporada l’adaptació que hauran de fer els joves serà molt més gran que la que han hagut de fer aquesta temporada.

Lògicament, l’estabilitat econòmica i els recursos que dona l’ascens ha de permetre al Girona fer una plantilla més llarga, de manera que la dependència del filial sigui menor. El problema, és que els jugadors del Girona B han demostrat que la diferència respecte al primer equip no és tan gran com la que marca la categoria. I és que la temporada passada hi va haver fins a vuit jugadors que van tenir participació amb el primer equip pujant des del Girona B. Alguns d’ells, a més, amb força protagonisme, com és el cas d’Artero o Ureña. I és clar, la primera divisió potser encara els va gran, però el que està clar és que la 3a divisió FEF els queda petita. De fet, en el primer ascens a primera del Girona el club ja hauria viscut una situació similar si no s’hagués afiliat amb el Peralada, que va competir a 2a divisió B.

Un hàndicap

El Girona no serà l’únic dels vint equips de primera divisió que hagi de competir amb aquest condicionant de tenir una distància tan gran de categories respecte al filial. L’Almeria, un altre ascendit, l’Elx, el Rayo Vallecano i el Getafe completen la nòmina dels cinc equips de primera divisió que tenen el seu segon equip a la 3a divisió FEF. Això els dona un lleuger desavantatge que hauran de resoldre com sigui possible.

En l’altre extrem del Girona i els casos esmentats hi ha el Vila-real B, que serà l’únic equip de primera que comptarà amb el seu filial a la 2a divisió A després d’haver aconseguit l’ascens i que la Real Sociedad descendís a 1a divisió FEF, una categoria en què també hi haurà els filials del Madrid, el Barça, el Celta i l’Athletic. La resta, que representen la gran majoria de filials, estaran competint a 2a divisió FEF, un esglaó més amunt que el Girona B.

Per entendre la poca normalitat que hi ha en el fet que hi hagi tres categories entremig del primer equip i el filial només cal mirar la distribució dels filials dels equips de 2a divisió A, ja que la temporada que ve hi haurà set equips de la categoria de plata que tindran el seu segon equip més amunt que el Girona B, a 2a divisió FEF. És el cas del Leganés, el Granada, el Cartagena, el Lugo, l’Oviedo, l’Alavés i el Saragossa. De fet, la cosa encara és més gruixuda, perquè en la temporada 2022/23 hi haurà dos clubs que tindran el primer equip a 1a divisió FEF i el filial a 2a divisió FEF, com són el Logroñés i l’Alcorcón.

SUPERAT PER BAIX

Set equips de 2a A i dos de 1a divisió FEF tenen el filial més amunt que el Girona B

BON RENDIMENT

El curs passat hi va haver fins a vuit jugadors del B que van participar amb el primer equip

ELS JUGADORS DE LA BASE AMB PARTICIPACIÓ AL PRIMER EQUIP EL CURS PASSAT

Gabri
8 partits
(18 convocatòries)
Va arrencar la temporada amb molta força quan Míchel buscava extrems purs, però el seu rol va anar perdent pes. Habitual en les convocatòries, cada vegada la seva presència sobre la gespa va anar disminuint.
Monjonell
2 partits
(11 convocatòries)
Difícilment oblidarà el seu debut en la copa contra el Puertollano, en què va aconseguir marcar. També va complir els noranta minuts contra l’Osca en la segona eliminatòria. Tot i anar sovint convocat, li ha quedat l’espina de debutar en la lliga amb el primer equip.
Ureña
10 partits
(16 convocatòries)
Va arrencar la temporada sent un jugador més del primer equip per a Míchel, gaudint fins i tot de quatre titularitats en la lliga rendint a molt bon nivell. Les lesions, però, l’han condicionat tota la temporada i ha acabat participant poc.
Artero
16 partits
(40 convocatòries)
El jugador del filial més habitual amb el primer equip, amb 469 minuts de joc en totes les competicions, fins i tot jugant un minut en la final del ‘play-off’ d’ascens contra el Tenerife. Va ser un dels homes destacats jugant gairebé tots els minuts a un grandíssim nivell.
Dawda
2 partits
(10 convocatòries)
El davanter de Banyoles va tenir un rol molt destacat en el triomf contra el Puertollano en la primera eliminatòria de copa, marcant fins i tot un gol. Això li va permetre debutar en la lliga contra el Tenerife, encara que només fos en els últims sis minuts.
Àlex Sala
3 partits
(22 convocatòries)
Un dels jugadors habituals en les convocatòries de Míchel, sobretot en els partits a casa. Va gaudir d’una titularitat en la copa i ha jugat dues estonetes en la lliga per a un total de sis minuts de joc, concretament en les victòries contra el Cartagena i el Leganés.
Biel Farrés
3 partits
(7 convocatòries)
El central de Vic no entrava en els plans de ningú, però en la copa va signar un partit perfecte contra l’Osasuna. Això li va donar la confiança de Míchel, que quan va tenir baixes el va fer debutar en la lliga, fins i tot com a titular.
Suli
2 partits
(8 convocatòries)
L’extrem, que no continua al club després d’acabar el contracte i que ja ha signat amb l’Eivissa de segona divisió A, va tenir alguns minuts en les primeres eliminatòries de la copa. Va anar convocat quatre partits a 2a divisió A, però sense arribar a debutar.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)