La disputa per aconseguir una de les posicions a la mitja punta va afegir, com un efectiu més en l’últim partit i des del retorn a l’activitat de l’equip després de les vacances, Samu Saiz. I si bé ja durant els partits amistosos semblava que havia fet un pas endavant, el madrileny va respondre a la crida del seu equip per buscar l’empat contra el Rayo en el darrer matx. Samu va estar fi entre línies i va generar joc ofensiu per empènyer els companys fins a l’àrea rival, transmetent confiança per marxar d’adversaris i oferint opcions sense pilota. I gràcies a com se sentia, el futbolista va demanar xutar un penal al Taty, encarregat d’executar-lo en aquell moment –el primer l’havia marcat també l’argentí–, i trencar l’ordre establert. Samu Saiz va demostrar tenir personalitat, per si algú en tenia algun dubte, sabedor que si fallava, el pes de la motxilla pel que fa a la relació amb el cos tècnic i la resta de companys seria encara més feixuc de portar. Al madrileny li agrada la pressió i ja al camp del Mallorca va assumir la responsabilitat de xutar la pena màxima que Vallejo va forçar en l’últim sospir de l’enfrontament per establir l’1-1 definitiu i esgarrapar el primer punt a domicili per a l’equip.

El fet és que l’exjugador del Leeds vol protagonisme tot i que probablement els seus dies a Montilivi s’acaben. I és que el futbolista format al planter del Madrid és un dels set jugadors que acaben contracte el 30 de juny –a més dels vuit cedits–, i es fa complicat preveure’n una renovació del seu vincle. Tot i això, el Girona necessita el millor Samu Saiz per aconseguir el gran objectiu i segur que el mateix jugador s’entossudeix a demostrar que pot competir a primera –només hi acumula divuit partits en la seva carrera– per deixar enrere d’una vegada l’errada al Benito Villamarín i una posterior lesió que li van restar minuts i protagonisme en el joc –vuit partits i 233 minuts en total entre la lliga i la copa.