Entre llums i ombres
El Girona meravella pels mecanismes i els recursos que mostra en atac, però peca de fragilitat defensiva fruit dels propis errors
L’equip gironí és l’únic que no ha deixat cap porteria a zero en els 17 partits oficials disputats
El Girona es troba en una còmoda, per ara, dotzena posició de la taula amb el mateix marge de cinc punts respecte del descens amb el qual va acabar la competició abans que el mundial ho paralitzés tot. El conjunt dirigit per Míchel Sánchez va tornar a engegar motors contra el Rayo Vallecano a Montilivi en un matx que va tornar a evidenciar que, més o menys, s’està al mateix lloc que abans del parèntesi. És a dir, amb força claredat d’idees per portar la iniciativa i atacar el rival, però també evidenciant fragilitat defensiva a conseqüència de les errades defensives que, sobretot a primera, penalitzen d’allò més. És cert que aquests aspectes de concentració són els que costen més de treballar perquè la feina pràcticament exclusiva recau en el mateix futbolista, però el Girona com a bloc faria bé de centrar-se a aconseguir alguna porteria a zero per evidenciar més solidesa quan en atac no s’estigui del tot encertat. Només així el conjunt dirigit per Míchel Sánchez podrà mantenir l’avantatge respecte del descens.
Únics en la categoria
Les desconnexions, els riscos que s’assumeix a l’hora de sortir des del darrere amb la pilota controlada, els desajustaments i, també en alguna ocasió, la qualitat individual de l’adversari han convertit el Girona en l’únic equip de primera, juntament amb el cuer, l’Elx, que després de quinze jornades disputades no ha pogut celebrar cap porteria a zero. Els gironins han rebut un total de 24 dianes (1,6 per partit) i són el quart equip que més n’ha encaixat per darrere dels il·licitans (33), que encara no han guanyat cap enfrontament i es troben amb quatre punts a nou de la permanència, el Celta i el Cadis (27). Tant gallecs com gaditans han pogut lligar cadascun fins a quatre porteries a zero, fet que, tot i estar per darrere dels blanc-i-vermells, els ha permès assegurar punts de valor. I és que, cada jornada que els de Míchel encaixen gol, el rècord negatiu del Girona a LaLiga augmenta després de fulminar el de les jornades que han calgut per firmar la primera porteria (el sostre eren onze de la temporada 2011/12), i el de jornades seguides encaixant durant un curs (el rècord eren 12, en el 2020/21).
A diferència de l’Elx, que es manté viu en la copa gràcies a dues victòries per 0-3 contra l’Alcora i el Guadalajara, el Girona tampoc no va poder mantenir la porteria a zero en els dos partits de copa que va disputar contra rivals d’inferior categoria com el Quintanar (1-2) i el Cacereño (2-1), el duel que va comportar l’eliminació.
A l’altre costat de la balança hi ha el Barça, l’equip que menys gols ha encaixat en tota la lliga (6) i el que més porteries ha aconseguit (11). Els blaugrana, a més, tenen pólvora en atac, fet que els converteix en un equip complicat de superar –són líders empatats de punts amb el Madrid, que curiosament només ha pogut assegurar tres porteries a zero en quinze jornades, dos amb Lunin, el porter suplent, sota els pals.
I encara sort
Els dubtes en defensa han estat ben solucionats pel Girona amb riquesa ofensiva. I és que els de Míchel són el sisè equip de la categoria que més gols fa (22), només superats per Madrid (35), Barça (34), Athletic (24) i València i Atlético (23). I sort d’això, que ha permès als gironins de sumar els suficients punts per estar ara mateix en una situació tranquil·la. La recerca del famós equilibri per als tècnics és més a prop per a un equip que, això sí, cada vegada se’l veu més còmode desenvolupant el joc que el seu entrenador està inculcant des de fa temps.
Publicat a
Notícies
Dilluns,6 maig 2024