Arnau, reconvertit

Potser per això, Míchel va experimentar donant un rol diferent a Arnau Martínez, que al camp de l’Espanyol va complir una funció força diferent de la que és habitual en ell. Després de veure’l de central, de carriler i últimament de lateral, a l’RCDE Stadium es va veure un nou rol del maresmenc. Jugant de lateral, va abandonar la seva funció clàssica i es va incorporar en incomptables ocasions com un migcampista més, sobretot en l’origen de les jugades: “En la primera part ha funcionat molt bé. És un jugador amb molt talent. Més que per al servei de pilota, el volíem en la posició de pivot per a la transició. Quan acumules gent a dins i ets capaç de fer arribar la pilota a fora i enfonsar el rival, ell està en una posició en què pot doblar i generar accions de tres contra dos per banda. I si és a la banda contrària, pot ser un jugador que defensa molt bé els espais de dins cap a fora. Ha fet una primera part molt bona i en la segona ha estat bé, però sense pilota ha patit més en els duels amb Braithwaite”, va valorar Míchel sobre l’actuació d’Arnau en la roda de premsa posterior al matx.

Tot i que el tècnic madrileny va assenyalar en la seva explicació després del partit que no era l’objectiu principal, la posició d’Arnau en el servei de pilota del Girona al camp de l’Espanyol va ser la tecla perfecta per superar la primera línia de pressió dels blanc-i-blaus. Apareixent al costat de Terrats o d’Aleix Garcia –més el primer, però els dos migcampistes es van anar alternant en el servei–, el maresmenc va ser l’efecte sorpresa que va permetre al Girona trobar gairebé sempre un futbolista sol al mig del camp per iniciar el joc ofensiu amb relativa facilitat. En total, Arnau va fer 63 intervencions, menys de les que és habitual en ell –si juga els 90 minuts, sempre supera les 70–, però van ser més transcendents. A més, això no li va impedir deixar-se veure en atac, arribant per banda o en una posició més centrada. I en defensa, complint la feina més clàssica de lateral, tampoc va patir, sobretot en la primera part.

El rol que va assumir Arnau s’assimila molt al dels laterals de Pep Guardiola, concretament, al que fa ara Cancelo al Manchester City o al que havia fet Lahm al Bayern –fins i tot Alves en l’última etapa al Barça–. Sortir de la banda per guanyar superioritat numèrica al mig del camp, amb l’objectiu d’avançar metres per tornar a la banda i generar perill. Al camp de l’Espanyol es va veure la primera prova d’aquesta nova funció d’Arnau, però ni de bon tros és descartable que Míchel hi insisteixi, buscant sempre l’evolució del sistema per sorprendre el rival i fer-li mal. De moment, en el primer tast, la prova va sortir molt bé en el servei de pilota, l’origen de les accions, i el següent pas ha de ser treure’n més rendiment en l’aspecte ofensiu.