Ha estat una bogeria i els dos darrers dies, molt macos. Els he gaudit però, sobretot, per la victòria i el fet de sortir una mica més de la part de baix i respirar tranquils. Estic molt content pel rendiment de l’equip i el treball que vam fer contra el Madrid. Vam estar molt bé.

Estan molt feliços. El suport de la família, dels qui t’estimen, és primordial i s’ha d’intentar aguantar-te en ells quan les coses van malament però també quan van bé.

A poc a poc vaig assimilant-ho tot una mica més. Tot això és el que passa quan t’enfrontes a un gran del futbol, poder marcar al Madrid, i no un gol sinó quatre. És una felicitat molt gran i estem molt contents.

Sí que ho és. En LaLiga sens dubte és el millor partit, és clar, fa uns nou mesos que jugo aquí, tot és nou per a mi i lluito per consolidar-me en aquesta competició. Estic satisfet no només pels quatre gols sinó pel fet d’estar jugant i acumular ja 11 dianes en total, que no és fàcil. Estic molt agraït a la meva família, amics i als meus companys, que són els qui m’ajuden a poder fer els gols. Un no juga sol en aquest esport, sinó que hi ha 25 o 26 protagonistes, tots els que estan treballant en el club, que et cuiden i t’ajuden a estar en les millors condicions possibles.

Un també treballa per aspectes individuals, per sentir-se bé, còmode i amb confiança, però representem la samarreta del Girona i lluitem per deixar el més amunt possible el club.

Sí. El davanter viu del gol i ho gaudeix molt quan marca. És cert que no sempre s’ha de mirar a un mateix i sí el col·lectiu i tot el que fa bé per guanyar com contra el Madrid. Jo m’emporto la portada dels diaris però la realitat és que vam fer un gran partit tots. Vas ser increïble el que vam viure a Montilivi, com vam jugar i com vam plantejar el partit de principi a fi.

Individualment sentia que havia d’ajudar l’equip. Soc una persona molt autocrítica, em quedo amb tot allò dolent i no amb el treball que aporto a l’equip com diu el mister i molta gent, jo en ocasions també. Com deia, el davanter pensa a fer gols, ajudar l’equip en aquesta faceta i, sobretot, que els companys confiïn que ets un davanter resolutiu i que pots fer gols, tot i que també tenim altres jugadors determinants i bons com ara Stuani, Reinier i altres que poden fer això, tot i que avui en dia em toqui jugar més a mi.

Sí. Em castigo perquè soc tan autocrític que penso en tot allò dolent i deixo de banda tots els aspectes bons que aporto. Això també pot parlar bé de mi pel fet que dono importància a les coses quan van malament, vull créixer sempre per ajudar l’equip i millorar.

Vaig parlar amb Militao, el vaig anar a saludar perquè em sembla un gran central i se’l veu molt bon noi i em va felicitar pel partit que havia fet. Van marxar contrariats pel partit que havien fet i el resultat però no vaig parlar amb ningú més. Ho vaig festejar amb la meva gent.

No encara. No he revisat missatges ni he vist amb profunditat missatges a les xarxes. Sí que al Whatsapp he mirat els de la meva gent, la família, amics. Eren la meva prioritat.

No sabia l’estadística i me la van dir després del partit. Òbviament un s’adona de les dades i calibra el que ha fet mitjançant això. Content d’entrar a la història juntament amb grans jugadors, és un plaer i un orgull.

En partits com contra el Madrid t’adones de la classe de plantilla i jugadors que som. Tothom pot rendir i això és boníssim. Tenim un grup increïble tant pel que fa a l’àmbit futbolístic com personal i això és clau. Sempre volem el millor per al company, per créixer, i això ens ho transmet tothom, en Míchel, tot el cos tècnic, la gent que treballa en el club... Tothom aporta el seu gra de sorra per tal que el rendiment dels jugadors sigui el màxim. Això és fonamental i la victòria contra el Madrid n’és un bon exemple.

No canvia res. Jugar contra un dels millors equips del món, a casa nostra, fer quatre gols fa que es parli de mi molt més i ho entenc. Represento la samarreta del Girona i el Girona no és només un jugador. Jo segueixo sent la mateixa persona, em sento com si no hagués passat res i quan m’adoni realment de tot el que vam fer ho sentiré molt més.

I tant. El grup té molt més per oferir. La lliga està últimament molt boja i, quan no guanyaves, els de sota ho feien i t’apropaves a la part baixa. Avui quan mires la classificació estàs amb possibilitats per mirar més enllà i lluitar per accedir a Europa. Tot canvia d’un dia per l’altre, això és el futbol, que et fa canviar el xip molt ràpid i ara ja pensem a preparar els següents partits de la millor manera per guanyar-los i sumar més punts.

Jo segueixo igual. Això no canvia res. Vull seguir creixent com a persona i aspirar a més en el món del futbol. A estar en clubs en què em puguin fer créixer, estigui còmode i pugui jugar en un estil de joc que pugui encaixar amb tot allò que puc oferir amb les meves característiques. Estic fent una bona temporada a Europa, la meva primera aquí, i hi estic bé. Vull acabar bé fins al 30 de juny, encara falta i poden passar moltes coses. Ara em centro en els pròxims partits.

S’està a punt de jugar una eliminatòria que l’aficionat ha de gaudir. Els dos equips són molt bons però com a família City i com a germans estarem donant suport al Manchester City.

Sí, sens dubte. El d’avui és un altre City. Tenen la sort de tenir Haaland, un jugador que ho lluita tot i per mi el millor 9 del món sense menystenir Karim Benzema o Robert Lewandowski. Tenir Haaland és un plus però també ho és tenir en la millor forma possible Kevin de Bruyne o Bernardo Silva, entre molts altres.

És un monstre. Veure l’androide aquest és una bogeria [riu]. És un noi gran que fa cara de dolent i veure’l en persona fa por. Al camp et menja.