La derrota de dissabte contra el Vila-real encara cou, però amb una jornada intersetmanal no hi ha temps per a gaires remordiments. Només queden tres partits per acabar la lliga i el Girona ha de continuar mirant endavant, confiant plenament en les seves capacitats i en les sensacions que va mostrar en molts minuts del partit de dissabte contra el conjunt groguet malgrat acabar amb les mans buides. I és que sí, caure a la vuitena posició suposa un pas enrere en el somni d’acabar la temporada en la setena posició i jugar la temporada que ve la Conference League, però la lluita ni de bon tros ha arribat al final. Perquè els de Míchel visiten aquest vespre el Celta a Balaídos (19.30 h) i són plenament conscients que amb una victòria tornaran a tenir una situació privilegiada. Principalment perquè els gironins recuperarien la setena posició, tot esperant el que fes l’Athletic dijous en la visita a l’Osasuna, en un matx en què, si el Girona torna a quedar a davant, la pressió passarà a estar tota a la teulada dels d’Ernesto Valverde, que no es podrien permetre una ensopegada si volen mantenir-se en posicions de competició europea. És l’última vegada que el Girona pot jugar aquesta temporada amb aquest factor d’afegir pressió al rival, ja que les dues últimes jornades es disputaran amb horari unificat.

Més enllà de la llosa que suposaria una victòria del Girona per a l’Athletic, els tres punts tindrien una importància enorme per als gironins. D’una banda, perquè suposarien fer un pas de gegant en les aspiracions d’acabar la temporada entre els deu primers, l’objectiu marcat més clarament dins del vestidor les últimes setmanes. I d’altra banda, perquè amb una victòria el Girona igualaria els 51 punts que es van aconseguir la temporada 2017/18 amb Pablo Machín a la banqueta, i els de Míchel quedarien a només un petit pas de signar la millor temporada de la història del Girona, l’objectiu de màxims marcat a l’inici de temporada.

Immersos en aquest escenari idíl·lic, fins i tot utòpic si s’hagués imaginat fa només mig any, no hi ha res que pugui trencar l’ambició dels gironins. Ni tan sols el fet evident que, amb les nombroses baixes que arrosseguen els de Míchel, jugar tres dies després d’un partit tan intens com el del Vila-real té una dificultat extrema afegida. I encara més després de conèixer la baixa de Riquelme, que s’afegeix a les ja conegudes. En aquest sentit, cal esperar que Míchel faci més retocs a l’onze del que és habitual, més enllà de l’entrada segura d’Oriol Romeu pel sancionat David López. Javi Hernández, Yangel Herrera i Valery són els principals candidats a entrar en l’onze inicial, on també podria tenir una altra oportunitat Reinier.

Si hi ha una cosa clara, però, és que el Girona haurà de mostrar la seva millor versió per guanyar a Balaídos, ja que els gironins es trobaran un Celta amb l’orgull ferit. Els gallecs fa setmanes que es veien amb la permanència molt ben encarrilada, però només han sumat 5 punts dels últims 27 possibles i han perdut sis dels últims set partits. Amb aquesta dinàmica nefasta han quedat encallats en els 39 punts, i encara no s’han tret de sobre l’amenaça del descens, que el tenen només a quatre punts. El nerviosisme serà palpable, però amb l’afició al costat, el Celta buscarà com sigui fer el pas definitiu per continuar a primera el curs que ve.