OK Lliga

AITOR EGURROLA

EXPORTER DEL BARÇA

“Tinc ansietat, nervis i il·lusió”

El dorsal 1 d’Aitor Egurrola serà retirat avui al Palau

Avui el Palau es rendirà a la qualitat humana i esportiva d’Aitor Egurrola, el porter del Barça durant 24 temporades en què va conquerir 78 títols, més que ningú al club. La samarreta amb el dorsal 1 serà la 15a que es penja al recinte –a les 14 h un cop s’acabi el Barça-Alcoi de quarts del play-off– i la segona de la secció juntament amb la de Beto Borregán.

Quin sentiment o barreja de sentiments té?
Més barreja que no pas un de sol. Entre nervis, una mica d’ansietat i, sobretot, il·lusió.
Vostè que deia que no li agradava ni celebrar els aniversaris…
És com un megaaniversari. Aquesta és la part d’ansietat, però ho porto bé.
Mana la il·lusió.
Estic segur que gaudiré de l’acte i de la celebració, encara que, en to de broma penso que ja m’agradaria que la samarreta estigués penjada ja, per això que deia de l’ansietat. En gaudiré i sobretot en el futur.
Ha viscut en directe alguna de les altres retirades.
Vaig participar activament sortint a la pista en la de Beto Borregán. Va ser un moment emotiu i molt maco.
Els porters del Barça s’han posat la seva samarreta.
Em va trucar la meva mare per dir-m’ho. És un orgull i agraeixo, a més, l’esforç que fa el club a nivell de comunicació. Els porters som una mica com un gremi, sigui l’esport que sigui, perquè patim les mateixes sensacions mentals i puc empatitzar més amb un porter.
Són singulars, diuen...
Sí, no sé si bojos, com diu la gent, però has de tenir les esquenes grosses i no només literalment.
Com va dur les primeres setmanes d’exjugador?
Prou bé. En la pretemporada no ho trobava a faltar. Després vaig trobar a faltar el vestidor, sobretot, el tracte amb els companys. Encara els anomeno companys. No em surt d’una altra manera i no se si em sortirà. No enyorava l’hoquei en si, però van començar a arribar la final de la copa, la final a vuit de la copa d’Europa i sentia una enveja sana de notar aquell neguit, els nervis, l’adrenalina. Vaig viure el partit contra el Porto amb la sensació de quan estàs lesionat i no vas convocat i això em va agradar. Me’l sento com el meu equip. No el meu equip com a aficionat sinó com a part integrant.
Amb el ‘seu’ equip ha disfrutat de dos títols i de la decepció europea. Quina valoració en fa?
Dono molt de mèrit a com es van aixecar quan perdien per 4-1 contra el Porto i la cosa pintava molt malament. Dono molt de valor al fet que es possessin 4-3 i tinguessin possibilitats d’empatar. Sincerament, i ja ho sé, perquè he estat allà, que no és cap consol, però en l’aspecte anímic l’equip en surt reforçat. Van reaccionar amb ordre, sense tornar-se bojos i va ser una llàstima. I sense desmerèixer el Valongo, era la final anticipada.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)