Quines serien les conclusions d’aquest cap de setmana i quin és el sentiment?
Estem molt contents i ha quedat clar que quan tothom està bolcat en un projecte tot va millor. Som conscients que hem viscut un moment únic en les nostres vides. És el nostre primer títol en sènior i ho hem de celebrar, però sempre tocant de peus a terra.
Quina incidència va tenir la derrota en l’OK Lliga contra el Mataró, el cuer, d’abans de la final a quatre?
Va ser una setmana complicada perquè vam perdre contra un equip que estava a punt de baixar. Ens va fer replantejar les coses, però penso que també ens va motivar per capgirar la situació. Sabíem que havíem d’estar concentrats i fer una setmana molt bona d’entrenaments. Crec que els dos bons partits que hem fet en la final a quatre són el fruit d’aquesta bona setmana de feina.
Han notat la pressió de l’amfitrió? O el fet de ser un equip tan jove els ha permès ser més inconscients?
Teníem la pressió de jugar a casa, i sempre es diu que el que juga al seu pavelló té avantatge. Però nosaltres érem conscients que a casa som més forts. Teníem sensació de normalitat perquè jugàvem a casa i sabíem que ho havíem de donar tot.
Si Les Comes estigués sempre tan ple com aquest cap de setmana, ja estarien classificats per jugar el ‘play-off’ de l’OK Lliga?
Durant tot l’any el pavelló ha estat molt ple. Sí que és cert que aquest cap de setmana ha estat espectacular. Però, realment, a casa hem fet molt bons partits i el suport de l’afició ha estat present tota la temporada.
En la copa, malgrat caure eliminats en quarts contra el Voltregà, ja es va veure un Igualada jugant a un gran nivell.
Tot i perdre, pel que fa al joc penso que vam fer molt bon partit, tot i que el resultat no va ser el que tots volíem. Sent una competició en què o guanyes o te’n vas, això ens va ajudar una mica a plantejar la final a quatre.
Amb el seu pare, Moisès Cervera, que va jugar en l’Igualada dels noranta, imagino que tenia molt presents els grans èxits del passat?
Des de ben petit he vist moltes fotos i vídeos d’aquella època de l’Igualada campió d’Europa que no vaig viure i que segur que encara era molt més bèstia. Veure el pavelló de Les Comes ple com ho estava en aquella època és un orgull.
Com va viure el seu debut amb el primer equip, el febrer del 2021, contra el Caldes?
La veritat és que vaig jugar pocs minuts perquè encara era júnior, però vaig estar molt content.
Tres gols de pala i un de cullera en la final. Una autèntica bogeria. El millor partit de la seva vida?
Acostumo a xutar bastant i aquest cop van entrar. Al final, però, la victòria és un cúmul del que aporta cada jugador a l’equip. Jo vaig fer els gols en aquest cas, però la victòria és de tots.
Amb aquesta potència, es deu haver fet un tip de fer gols en les categories inferiors...
En els últims anys, en les categories inferiors ja havia fet força gols, però amb el salt a l’OK Lliga tot ha estat més complicat de cara a porteria, tot i que aquest cap de setmana he pogut marcar molts gols.
Li deuen haver plogut ofertes darrerament...
Penso que tot això són distraccions i ara encara estem immersos en la temporada. Estic centrat en jugar i donar el màxim.
El seu germà petit, Eloi, que té dos anys menys, està oferint un bon rendiment al Barça.
Estic molt content per ell i per com li estan anant les coses.