OK Lliga

Desequilibri equilibrat

El Barça s'ha endut el títol de l'OK Lliga sense que ningú, ni tan sols el campió d'Europa, el Liceo, gosés discutir-li el domini

Per contra, la lluita per accedir a la lliga europea ha estat aferrissada i amb canvis de cotització constants. El descens no es va decidir fins a la penúltima jornada

El 2-6 del derbi Vic-Voltregà va ser un dels resultats sonats de la lliga
Els blaugrana, seriosos, només han perdut un partit, a Igualada

Potser mai una temporada tan equilibrada havia decidit el campió amb tanta amplitud a favor del Barça, que va celebrar el títol quan faltaven tres jornades. El triomf dels blaugrana a Riazor contra el Liceo en el darrer partit de la primera volta va ser inassumible per als rivals –no pas numèricament, però sí pel que fa a l'efecte desencoratjador– i va deixar un marge gairebé inexistent per a la sorpresa. Amb només una derrota –a Igualada– i quatre empats, la millor plantilla de l'OK Lliga n'ha estat la campiona, sil·logisme que no s'havia complert en el curs anterior, quan el Reus va fer saltar la banca. L'únic que s'ha decidit sense grans bufetades ha estat el campió, el subcampió i també el tercer lloc, perquè dirimir la resta ha estat un exercici d'equilibri brutal, alternances i canvis en les expectatives que, en línies generals, han tenallat sempre l'equip que tenia la possibilitat de fer un pas endavant. La travessa per completar les places de la màxima competició ha estat enrevessada fins a la darrera jornada. Les dues places restants –el Barça i el Noia ja les tenien assegurades i el Liceo, si li aixequen la sanció, també– han estat per a l'Igualada i el Reus, dos equips als quals, precisament, no se'ls podria catalogar de regulars. Els de l'Anoia, això sí, s'han solidificat en el tram final. La seva segona volta té un mèrit increïble i seria una bona excusa per fer una tesi doctoral de compromís, unió i afany de superació davant de les dificultats. Sense cobrar, l'Igualada es va revelar tot i el cop rebut quan va quedar fora de la copa i va ressorgir. El Reus, campió el curs anterior, ha seguit sent imprevisible, però les seves puntes de qualitat li han permès acabar dignament la lliga i amb una plaça garantida en la màxima competició continental. Això sí, amb l'ajut inestimable del Vendrell, que tot i fallar en la darrera jornada contra l'Alcoi quan tenia gairebé segellada la plaça en la lliga europea, ha seguit amb un projecte solvent, com en el curs anterior. L'Alcoi, que juntament amb el Monjos ha baixat, ha privat, en canvi, el Vendrell de passar d'una temporada prou bona a un curs històric. Aquesta sensació d'haver pogut arribar més amunt també la tenen el Vilanova, el SHUM o el Blanes, que han flirtejat amb la quarta plaça. De fet, els selvatans encara es podrien atansar a la lliga europea si es confirma la sanció al Liceo i hi entra el sisè.

A sota, el Calafell ha fet els deures amb molta solvència en el seu retorn a l'elit, i el Voltregà, etern funambulista, va saber conviure un altre cop amb els nervis i es va salvar en la penúltima jornada. El Monjos ha viscut l'experiència.

En un esport amb arrels tan locals com aquest, s'han viscut derbis apassionants. L'osonenc entre el Vic i el Voltregà ha estat aquest curs especialment dramàtic. Va ser una llosa molt pesada per a Figueroa en la primera volta quan el Vic va vèncer per 2-6 a l'Olímpic de Vic. Aquesta i les altres desfetes a casa van provocar la seva destitució. En el segon gir, amb un Vic més consistent amb el tècnic Gerard Pujol al capdavant, el seu triomf a Sant Hipòlit va obligar l'etern rival a viure una penúltima jornada dramàtica a Alcoi. L'equip de Ricard Ares, però, se'n va sortir i una vegada més ha sabut salvar-se i assumir la pressió. També van ser especialment intensos els derbis penedesencs entre el Calafell i el Vendrell, malgrat que els partits, sobretot el de la primera volta, va ser prou fluix amb els equips poc avesats a arriscar perquè la pista blava dels partits televisats –gran debat– no els permetia floritures.

En definitiva, el curs reforça la tendència que el nou reglament beneficia l'espectacle, tot i que caldria filar prim amb les faltes. El criteri varia quan un equip en té nou i és a només una de la falta directa. Com passa en altres esports, a més, s'intueix una certa política arbitral per no generar descompensació en el nombre d'infraccions.

1.361
gols
s'han marcat en els 182 partits disputats per 14 equips en 26 jornades.
7,47
gols per partit.
Es nota els benefici del nou reglament. Mitjana més alta en 19 anys.
133
gols
ha marcat el Barça. L'han seguit el Liceo (131) i el Tecnol Reus (111).
151
gols
ha encaixat el Monjos, el cuer i equip que n'ha rebut més en 26 partits.
17
gols en un partit.
és el rècord del curs: SHUM-Liceo (10-7) i Reus-Monjos (10-7).

Pere Varias (Calafell) 11è / 24 punts

1.
Xevi Puigbí (Noia) i Marc Coy (Calafell).

2.
El Vendrell.

3.
Un 7 perquè amb aconseguit amb solvència l'objectiu de salvar-nos. Amb una mica més de sort, però, hauríem pogut entrar de ple dret a Europa. M'hauria fet una gran il·lusió.

Ricard Ares (Voltregà) 12è / 19 punts

1.
Lluís Gil (Vilanova) i Marc Torra (Barça).

2.
El Vilanova.

3.
Un 6, per la irregularitat de l'equip durant tota la lliga i perquè no hem aconseguit els objectius marcats a principi de la temporada malgrat que l'equip s'ha mantingut.

Diego Mir (Alcoi) 13è / 19 punts. Descens

1.
Aitor Egurrola (Barça) i Jordi Bargalló (Liceo).

2.
El SHUM Maçanet.

3.
Un 6. És una puntuació baixa, perquè hem baixat de categoria, però tot i amb això, hem lluitat tots els partits de tu a tu i hem realitzat bon hoquei durant la temporada.

Toni Aranda (Monjos) 14è / 12 punts. Descens

1.
Els dos del Barça, Egurrola i Fernández, i Jordi Bargalló (Liceo).

2.
El Vilanova.

3.
Un 5. No em puc queixar dels jugadors. Hem fallat en els enfrontaments directes i la veritat és que hem encaixat massa gols.

G. Cabestany (Vendrell) 7è / 39 punts

1.
Xevi Puigbí (Noia) i Marc Torra (Barça).

2.
El SHUM.

3.
Un 8, perquè hem consolidat en aquests dos anys del Vendrell a l'OK Lliga. Llàstima que ens hem quedat a prop d'objectius que en principi no teníem: la final a quatre de la CERS i accedir a la lliga europea.

Josep Ll. Delriu (Vilanova) 8è / 38 punts

1.
Luis Gil (Vilanova) i Jordi Bargalló (Liceo).

2.
El SHUM Maçanet.

3.
Un 7, perquè hem aconseguit una bona posició quan abans de començar i amb els canvis realitzats no semblava que fos possible. També hem fet semifinals de la copa i la CERS.

Jordi Roca (SHUM) 9è / 38 punts

1.
Xevi Puigbí (Noia) i Jordi Bargalló (Liceo).

2.
El SHUM Maçanet.

3.
Un 7. Hem complert l'objectiu d'obtenir la permanència en la màxima categoria de l'hoquei sobre patins, però no hem fet el pas endavant que jo volia aquesta temporada.

Gerard Pujol (Vic) 10è / 32 punts

1.
Xevi Puigbí (noia) i Marc Torra (Barça).

2.
El Vilanova.

3.
Un 8. Per la capacitat de reacció que l'equip ha demostrat quan ho tenia prou complicat i per la bona segona volta que hem fet després d'una primera més fluixa.

Ivan Sanz (Igualada) 4t / 44 punts

1.
Roger Fernández (Igualada) i Jordi Bargalló (Liceo).

2.
El SHUM, perquè venia de pujar.

3.
Un 10, per la manera com hem acabat la competició, amb la classificació per a la lliga europea tot i els problemes econòmics que hi havia. L'equip ha mostrat caràcter i compromís.

Carlos Gil (Liceo) 2n / 54 punts

1.
Xavi Malián (Liceo)i Jordi Bargalló (Liceo).

2.
El Calafell.

3.
Un 9, perquè hem tingut un equip nou amb gent jove. No puc dir un 10 perquè no hem guanyat la lliga, però ens n'hem sortit prou bé en les circumstàncies que hem hagut d'assimilar.

Ferran López (Noia) 3r / 45 punts

1.
Xevi Puigbí (Noia) i Jordi Bargalló (Liceo).

2.
El SHUM Maçanet.

3.
Un 8, perquè malgrat les dificultats econòmiques que ha tingut el club, hi ha hagut un altíssim nivell de compromís, hem arribat a la final de copa i hem estat tercers en lliga, és un gran resultat.

Alejandro Domínguez (Reus) 5è / 41 punts

1.
Xevi Puigbí (Noia) i Jordi Bargalló (Liceo).

2.
El SHUM Maçanet.

3.
Un 5. És un aprovat justet, perquè encara que al final ens hem classificat per jugar la lliga europea i això ha estat positiu, no hem estat gens regulars durant tota la competició.

Ramon Benito (Blanes) 6è / 40 punts

1.
Jaume Llaverola (Blanes) i Jordi Bargalló (Liceo).

2.
El Vilanova.

3.
Un 7, perquè hem estat sempre a la part alta de la competició, però el cert és que al final ens ha faltat un plus en atac. Hem estat força bé en les tasques defensives i ens ha faltat fer un pas endavant.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)