OK Lliga

Festa major al Vendrell

La capital del Baix Penedès va rebre amb passió el flamant campió de copa

Pels volts d'un miler de persones van corejar els seus al balcó de l'ajuntament i quan van passejar la copa pels carrers a dalt d'una carrossa

Cansats pel viatge i per la celebració que van viure a Oviedo, però resistint estoicament impulsats per l'eufòria i perquè són joves, l'expedició del gran Moritz Vendrell va arribar ahir a casa per rebre el tribut emocionat d'una afició entregada. Tot el poble viu en un núvol des que diumenge al migdia Barroso va fer el gol d'or en la final. Prop d'un miler de persones van seguir la comitiva pels carrers i es van congregar després a la plaça Vella per corejar els seus ídols en una seqüència inacabable d'escenes carregades d'una emotivitat sense precedents esportius a la vila. La bipolarització imposada pel poder econòmic del Barça i el Liceo va quedar diumenge esmicolada pels del Baix Penedès, increïbles campions que van superar el Vilanova a quarts, van apallissar els blaugrana i van fer plorar un Reus també grandiloqüent. Amb cara de cansat però també de molt satisfet, el president, Víctor Romagosa, admetia tot just aterrar que encara no havia tingut temps d'assimilar l'èxit: “Aquest matí en despertar hem vist que era veritat, però costa.”

L'autocar va arribar a quarts de vuit al carrer Colom, a la seu de l'històric Club d'Esports Vendrell, que enguany celebra el seu centenari. Des d'aquest punt, els protagonistes van pujar com autèntics reis en una carrossa carnavalesca –duia la pancarta de campions i una altra de l'Orgull Roig-i-negre en què es llegien les despeses d'autopista, cotxe i entrades del desplaçament a Oviedo– que els va transportar fins a l'ajuntament. L'alcalde, Benet Jané, present al Palau d'Esports d'Oviedo tant en les semifinals com en la final i valedor del projecte, va fer els honors. L'ocasió s'ho valia. Amb el preludi del típic “De Calafell el que no boti” remarcant l'eterna rivalitat entre els pobles. “No oblidarem mai aquest moment”, va sentenciar l'alcalde, Benet Jané. Amb el clàssic “campions, campions” de teló de fons, els herois es van atrevir amb el micròfon, i va destacar la loquacitat del tècnic Guillem Cabestany –un fora de sèrie–, que va agrair la presència dels nens de la base i de l'afició. El capità Òscar Ruiz, que va arribar a segona catalana, va ser capaç de provocar el silenci absolut. També va parlar el porter reusenc Roger Molina, interromput pels crits espontanis de “Molina, queda't”, en una clara al·lusió als rumors que el situen al Reus. Sigui com vulgui, la plantilla descansarà avui i després reprendrà el camí. Dissabte hi ha partit: un altre Vendrell-Reus.

Ara tenim la CERS i volem ser a la final a quatre. Visca el Moritz Vendrell, visca Valls i visca el Vendrell
Jepi Selva
JUGADOR DEL MORITZ VENDRELL
Som molt feliços d'haver guanyat la copa, però encara ho som més de veure les vostres cares
Xavi Barroso
JUGADOR DEL MORITZ VENDRELL
Sóc feliç de ser aquí a dalt. Això, aquesta rebuda, fa encara millor tot el que hem viscut aquest cap de setmana
Fa set anys que sóc aquí. Hi ha hagut molt de treball de molta gent. Aquesta copa també és d'ells
Òscar Ruiz
CAPITÀ DEL MORITZ VENDRELL

Ruiz i Albesa, supervivents

j.m.

El capità Òscar Ruiz –a la imatge– i el davanter Eloi Albesa són els dos únics jugadors de la plantilla que han viscut en primera persona tot el procés d'enlairament del Moritz Vendrell des que el 2008 va pujar de la primera nacional a la primera estatal. També van ser decisius en el títol de la copa Príncep i en l'ascens a l'OK Lliga.

Rifa per finançar part de la copa

j.m.

Tot i el patrocini de Moritz i el suport de l'Ajuntament, el Vendrell és un club modest i va haver de fer mans i mànigues per finançar el desplaçament a Oviedo. L'entitat va organitzar una rifa amb la qual va recollir uns 2.000 euros. Una anècdota que exemplifica l'essència d'aquest Vendrell és que un dels jugadors, Àngel Rodríguez, no es va poder quedar a Oviedo i aquest matí ja feia la seva feina a dalt d'un camió recollint branques d'arbres, com es veia en una foto penjada en el Twitter pel tècnic. “Aquesta és la nostra realitat i un exemple per a tots”, deia Cabestany. Tampoc no es van poder quedar perquè havien de treballar Albesa, Ferrer i Molina.

Cabestany destaca el paper de l'afició

j.m.

A Guillem Cabestany no se li escapa res i ahir, en declaracions a RAC1, no va oblidar referir-se amb tota justícia al suport rebut del grup d'aficionats vendrellencs que es van desplaçar a Oviedo, fent referència al grup Orgull Roig-i-negre. “Han estat la millor afició. Quan les forces et fallen, el suport de l'afició t'ajuda”, va comentar el tècnic. Retirat l'any 2010, als 34 anys, Cabestany havia aconseguit abans dues copes com a jugador: el 2008 amb el Noia i el 2006 quan militava a les files del Reus. Era un jugador molt fi que també va militar en l'Igualada, el Liceo i el Vilafranca i que es va fer un tip de marcar gols en la màxima categoria. També va ser internacional.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)