El clàssic català va acabar amb un nou triomf del FC Barcelona Lassa, que continua intractable en totes les competicions estatals i ahir va guanyar el seu 28è títol de la supercopa de Catalunya, la setena de consecutiva. Amb Gonzalo Pérez de Vargas en estat de gràcia sota els pals i Wael Jallouz letal en atac, el Barça va prendre la velocitat de vaixell de creuer en el segon temps i posar fi a la resistència del Fraikin BM Granollers. L'equip vallesà, sempre competitiu, havia estat capaç de tancar la primera meitat en taules gràcies al doble pivot i als atacs amb set jugadors, que va provocar algunes disfuncions en la defensa blaugrana. D'entrada, el Barça va colpejar primer. Amb la tripleta francesa sobre la pista (N'Guessan-Sorhaindo-Mem) i un parell de contraatacs culminats per Tomàs i Ariño, el conjunt blaugrana va fer la primera estrebada en el marcador (6-1), que poc després encara s'eixamplaria fins al 9-3. Carlos Viver, amb doble pivot, va apostar per atacar amb set jugadors i el Granollers va començar a rutllar. La punteria d'Álex Márquez i la connexió amb Adrià Figueras va donar resultat i l'equip vallesà va ajustar les diferències després d'un parcial de 0-4 (11-10). Després d'un temps mort, el Barça va aturar l'embranzida rival (13-10), però el partit ja havia entrat en una nova dimensió i quan faltaven pocs segons per al final Márquez va segellar l'empat a 14 amb què es va arribar a la mitja part. En el segon temps, Gonzalo Pérez de Vargas, que va prendre el relleu a Borko Ristovski, va opositar per ser escollit el millor porter de la supercopa. El jugador del planter va fer tres aturades gairebé consecutives –n'acabaria fent onze– i va aprofitar la tàctica arriscada del rival de jugar sense porter per fer un gol. El Barça va prendre la iniciativa, però el Granollers no es rendia i durant 15 minuts les diferències van oscil·lar entre els dos i els quatre gols. Xavi Pascual va ordenar una defensa 4-1-1 i el Barça va començar a desballestar la resistència rival amb un parcial de 4-0 (27-21). Carlos Viver també va introduir variants tàctiques –una defensa 4-2–, però l'equip blaugrana ja no estava disposat a fer cap més concessió, i va arribar al tram final amb relativa comoditat. En el bàndol vallesà va tornar a brillar Adrià Figueras, que va signar el definitiu 30-25 i amb set gols es va convertir en el màxim golejador de la final.