València va ser una festa
Política esportiva. El dispendi de diner públic en grans competicions que van fracassar i no van deixar llegat va ser constant en els últims anys d'alcaldia de Rita Barberà a València
Rita Barberà va ser, junt amb Francisco Camps i Carlos Fabra, la màxima exponent dels deliris de grandesa d'un Partit Popular Valencià disposat a promoure els grans esdeveniments i les grans infraestructures amb el talonari públic. Les pistes de l'infrautilitzat aeroport de Castelló, actualment amb només nou vols setmanals, i el complex de la Ciutat de les Ciències i les Arts i del Palau de la Música, qualificat com a nyap a causa dels problemes de construcció malgrat que va triplicar la inversió prevista inicialment fins als 900 milions d'euros, són els casos més paradigmàtics i coneguts de la megalomania dels polítics valencians. Es tractava de posar València al mapa del món. I a fe que es va aconseguir. Això sí, el preu que en van pagar, i encara paguen, els ciutadans valencians va ser molt alt i el desprestigi posterior per a les institucions de la ciutat i el país a causa del fracàs de la majoria d'aquests projectes encara dura.
L'esport no va quedar exempt d'aquest fenomen. Ben al contrari. Va ser, precisament, un dels àmbits fonamentals del deliri valencià en els dos primers lustres d'aquest segle, coincidint amb els anys de creixement econòmic. A la capital, Rita Barberà, que en va ser alcaldessa durant 24 anys, va basar bona part de la seva política en l'activitat esportiva d'elit.
La F-1, la vela i el futbol
La joia de la corona va ser la rebuda durant cinc temporades (2008-2012) del mundial de fórmula 1. El PP va vendre que la competició no costaria “ni un euro” als contribuents, ja que l'explotació aniria a càrrec de l'empresa privada Valmor. El 2011, a causa de les despeses generades per la competició, va ser rescatada per la Generalitat. L'adquisició va implicar pèrdues milionàries per a la caixa pública. Encara ara la conselleria d'Obres Públiques de la Generalitat valenciana deu un préstec de 60 milions d'euros, que s'amortitzarà entre 2016 i 2023 a raó de 7,5 milions d'euros anuals. La consellera, María José Salvador, va xifrar en 98 milions d'euros el cost només de les obres del circuit urbà i de les despeses financeres associades.
Amb tot, segons l'estimació dels socialistes quan encara estaven a l'oposició, el cost real de la fórmula 1 per a l'erari públic podria haver estat de més de 200 milions d'euros. Esquerra Unida, que va fer públic el primer contracte de la fórmula 1 entre Bernie Ecclestone i Valmor, eleva aquesta suma a 300 milions d'euros.
Quatre anys després de la disputa de l'últim Gran Premi d'Europa de fórmula 1, com es denominava la prova valenciana, el llegat deixat per la competició és ruïnós. Les instal·lacions ofereixen un estat d'abandonament desolador, i la possibilitat que hi tornin a rugir els motors dels monoplaces de Fernando Alonso, Lewis Hamilton i companyia és remota. Una altra de les conseqüències ha estat la imputació de l'expresident de la Generalitat, Francisco Camps, per possibles irregularitats en l'adquisició de Valmor.
L'altra gran competició internacional impulsada per Rita Barberà va ser la copa d'Amèrica de vela. La prestigiosa regata es va concedir a València el 2003 i s'hi va disputar, amb èxit esportiu, el 2007. Dels temps de vins i roses en què el xampany corria per la Marina, ja no en queda ben res. El cost de les instal·lacions, de 320 milions d'euros, es pretenia recuperar amb l'explotació comercial de la Marina, però els dotze edificis que s'hi van construir continuen infrautilitzats. Rita Barberà va aconseguir que la Marina es convertís en la subseu de vela de la candidatura de Madrid als Jocs Olímpics de 2020, que finalment organitzarà Tòquio.
Un nou fracàs en la política esportiva de Rita Barberà va arribar amb la construcció del nou Mestalla. L'alcaldessa en va ser la principal impulsora, i va arribar a assegurar que s'hi disputaria una final de Champions perquè Michel Platini, aleshores president de la UEFA, “n'hi devia una”. La veritat, però, és que la instal·lació, més semblant a un antic circ romà, roman des del 2009 en estat esquelètic malgrat les facilitats que va rebre el València CF per construir-lo. Tot i la cessió de terrenys públics i la promesa de requalificar l'antic Mestalla per poder-hi aixecar pisos, el cost de construcció ja supera els 150 milions d'euros i es preveu que se n'invertiran 150 més per poder acabar l'obra, que no es podrà estrenar com a mínim fins al 2023.
Notícies
Divendres,19 abril 2024