Hem fet la recuperació amb tranquil·litat, però cada dia estic una mica millor. Ha estat una cosa progressiva. Diumenge contra el Silkeborg vaig jugar uns minuts en defensa i dimecres contra el Puente Genil ja vaig competir també en atac per tenir un millor ritme de joc amb vista a un partit de màxim nivell com el del París Saint-Germain.

No, gens ni mica. El club ha canviat totalment i la plantilla actual és de màxim nivell. En la meva època era el París Handball i ara és el París Saint-Germain. Ara és un equip molt fort, amb diversos jugadors per a cada posició i amb objectius molt més ambiciosos.

Era un club amb molt de cor i determinació. Va guanyar el primer títol d'handbol per a la ciutat de París, el de la copa de França del 2007. Tot i que després acabaria baixant, va ser la base del club tan poderós que hi ha ara.

Sí, ja s'està veient que és el gran dominador de la lliga francesa i els bons resultats que està aconseguint en la Champions. A nosaltres ens van guanyar de set gols, però a cada partit juguen millor i van progressant. Estan demostrant que volen la Champions i faran tot el possible per aconseguir-la.

El vaig haver de seguir des de Barcelona perquè a causa de la lesió no era convenient que em mogués gaire. Em feia molta il·lusió jugar a París perquè va ser el club que em va obrir les portes de la selecció francesa i del Barça. La meva història a París és molt bonica. Aquell partit el vaig viure amb molta pena, amb decepció i frustració perquè volia saltar a la pista per ajudar els meus companys. He viscut coses molt grans amb el Barça i m'agrada estar amb l'equip en els bons i els mals moments.

Sí, perquè han estats uns dies durs per la lesió i he treballat molt per arribar en el millor estat possible i poder ajudar l'equip.

Més o menys. De fet, és més que un partit d'handbol. S'enfrontaran tota una institució d'aquest esport, com és el Barça, i el PSG, que aspira a fer-se gran i a marcar una època en l'handbol.

És el millor exemple de l'evolució del PSG. És un jove que ha fitxat aquest any i que ja ha debutat amb la selecció francesa. Està madurant i està demostrant que també té nivell per jugar en una gran plantilla com la del PSG.

Realment, també ho he viscut així. Jo he madurat com a persona i com a esportista a Barcelona. M'identifico perfectament amb els valors del club, amb el joc a la pista i amb la manera de viure d'aquí. En set anys he tingut l'oportunitat de conèixer gent molt important per a mi, tant jugadors com integrants del cos tècnic. Jo pensava que no tindria nivell per jugar al Barça, però he crescut i ara sóc molt feliç. Tinc contracte fins al 2020 i m'agradaria acabar la carrera aquí, i ser competitiu fins al final.

El cos tècnic els dóna molta confiança. Un cop assumeixin el que l'entrenador i els seus companys esperen d'ells, creixeran i mentalment s'alliberaran molt més. El més difícil no és arribar al Barça sinó quedar-s'hi perquè el nivell d'exigència és màxim en totes les competicions. Per créixer, un jugador jove necessita sentir la confiança tant de l'entrenador com dels aficionats. Al principi és complicat perquè s'han d'adaptar a un nou estil de vida i de la manera de treballar. Hi ha dubtes, però de mica en mica aniran jugant millor i guanyant confiança perquè estan molt implicats tant en els entrenaments com en els partits. En la segona part del curs i en les pròximes temporades encara seran molt més forts.

Per mi és el millor jugador del món, no perquè marqui molts gols sinó per tot el que aporta als seus equips. La seva determinació i implicació fa molt més grans els seus companys. Som de color diferent, però per a mi és com un germà. Hem viscut moltes coses junts a la selecció. Per a mi és un orgull poder jugar contra ell. Dissabte hauré de jugar el partit de la meva vida per tot el respecte que ens tenim.

Sí, és clar. Tots els clubs volen fitxar Nikola Karabatic. A vegades hi ha coses alienes a l'esport o a l'handbol que t'obliguen a prendre decisions importants. Ell ara ho dóna tot pel PSG, però aquí hi estava molt a gust i hi vivia molt bé. Parlo sovint amb ell i també ens troba a faltar. No totes les raons per canviar són esportives.

Hem d'estar molt forts per aturar-los, però aquí també estem treballant molt fort. Més enllà del PSG, volem demostrar que nosaltres també volem la Champions. Hem de seguir les consignes d'en Pasqui i oferir una bona imatge. De ganes de guanyar en tenim sempre, però aquest cop hi haurem de deixar l'ànima i donar el 200%.