Alberto Munàrriz es va convertir en autèntic mal de cap per a l'Eger en l'últim partit de la primera volta de la fase de grups de la lliga de campions en què l'Atlètic Barceloneta va vèncer els hongaresos en anotar quatre dels deu gols (10-6). Avui, el navarrès tornarà a ser clau en el duel entre catalans i magiars (20:30 h) que enceta una segona volta transcendental amb vista a les dues places per accedir a la final a sis que queden lliures al grup B –la tercera la té més reservada el Pro Recco, l'únic equip imbatut en la competició–. Un triomf o un empat deixaria els catalans en una situació òptima per assolir l'objectiu.

El navarrès reconeix que fa deu dies “es va defensar molt bé i l'atac va funcionar. Guanyar l'Eger de quatre no és fàcil. A veure si fem un partit igual i fem un pas endavant cap a la final a sis. Toca rematar la feina.” Hi afegeix que si fa una setmana una derrota hauria deixat els mariners pràcticament fora de la final a sis, avui les urgències han canviat de bàndol: “Ara tenen més pressió ells perquè hi inverteixen més diners i són d'un país amb més tradició. La final a sis és el seu objectiu principal, i més tenint en compte que tindrà lloc a Budapest. Tenen molta pressió i pot ser un factor favorable per a nosaltres.”

Munàrriz va desembarcar al Barceloneta el 2013 i amb 22 anys ja s'ha convertit en un dels puntals de l'equip. “Està jugant a un nivell espectacular. S'ha confirmat com un gran jugador. És dinàmic i pot jugar en totes les posicions: a la boia, marcador de boia, de quatre... a tot arreu, i això per a un entrenador és excel·lent. A més, aguanta les quatre parts”, explica l'entrenador Chus Martin.

El jugador és un cas atípic. Prové d'una terra sense massa tradició waterpolista, lluny de les tradicionals escoles catalanes i madrilenyes. Tot i que el pare havia jugat a waterpolo, no va saltar a l'aigua fins als 10 anys. A partir d'aquí, la progressió va ser rapidíssima. Als 14 anys va debutar en la divisió d'honor masculina amb el WP Navarra a les ordres del català Manel Silvestre. Va jugar el 21 de febrer del 2009 contra el Mataró i va marcar un gol. Quatre anys més tard, va disputar el mundial de Barcelona i al final de l'estiu s'estrenava amb el conjunt mariner, que li ha permès desenvolupar al màxim les seves capacitats i començar a omplir el palmarès. Humil i discret, assegura que no sap quines són les seves virtuts principals, “potser la força, la lluita... i els companys que m'ho fan fàcil”. “Estic content del partit de fa deu dies per ajudar l'equip i guanyar, perquè si marques i no guanyes, no serveix de res.”