“Sempre em sento en deute amb la vela.” D'aquesta manera, el metge i navegant català Jesús Turró (Barcelona, 1953) confessa la seva ambició i entusiasme per agafar el timó de la presidència de la Federació Espanyola de Vela en els comicis que se celebraran demà amb la votació dels 119 comissaris que componen l'assemblea general. Turró s'haurà d'enfrontar amb la candidatura de la vigent presidenta, Julia Casanueva, que va assolir el càrrec de màxima dirigent a l'octubre del 2016 després de guanyar la moció de censura presentada contra l'antic president, José Ángel Rodríguez.

La vida de Turró està ancorada al món de la vela. Des de petit es va endinsar en el món nàutic a través dels seus germans amb una vaurien, regal del seu pare l'estiu del 1967. Anys després, Turró va participar com a regatista en els Jocs Olímpics de Montreal 76, i anys més tard va col·laborar en la preparació olímpica del combinat espanyol a Seül 88, Barcelona 92 i Atlanta 96, on es van penjar fins a set medalles d'or i una de plata.

El regatista català aborda les eleccions sota una candidatura amb el repte prioritari de ressituar-se “com una potència mundial de la vela”. Turró, que no concep “un equip espanyol fora del podi olímpic”, té clar que la vela espanyola “ha de ser sempre al capdavant”. Les arestes del projecte del regatista són “el seny, l'experiència, la transparència, la modernització tecnològica, la integració dels joves talents i el reconeixement mundial de l'esport”. “La premissa bàsica, però, és recuperar la federació com la suma de tots els seus membres: regatistes, tècnics, clubs i federacions autonòmiques”, assegura Turró, que alhora confessa que “la fórmula de l'èxit es basa en la confiança, a tenir un equip unit i coordinat, i que tothom contribueixi amb el seu granet de sorra”.

El regatista, que no té vertigen en vista del desafiament, desprèn un esperit competitiu insaciable: “Si competeixo és per guanyar. Si no, ni m'hi presento.”

Jesús Turró confessa que el “colofó final” a la seva carrera esportiva seria “regnar en uns Jocs Olímpics amb deu medalles d'or”, però reconeix que els comicis de demà són el primer pas cap a l'èxit, perquè “escollir un president per a la federació és tan important com escollir el patró d'un vaixell”. De la mateixa manera, recorda que “res seria possible sense un gran equip de treball al darrere”.