A cada volta hi anem tres mecànics, excepte a les de tres setmanes, que som quatre. Hi ha molta feina a fer. Portem gairebé una seixantena de bicis. La preparació és exigent perquè a part de les que es fan servir per córrer hi ha les de recanvi. Tenen components electrònics i s'ha d'estar molt al damunt d'aquestes bicis perquè són molt sensibles i pot fallar qualsevol cosa. A les cronos per equips, si falla una bici pot significar un corredor menys i és un contratemps important per a la general.

No, si està tot bé i correcte no hi ha cap problema.

No. Fa vuit temporades que soc a l'Sky i ens coneixem tots. A ell el vaig conèixer el 2010, quan no era ningú. Ha crescut aquí. Tracto tots els corredors igual: per a mi totes les bicicletes tenen la mateixa importància.

Havia estat en equips grans com el Mapei, però no hi havia hagut mai un projecte d'aquestes dimensions i amb aquesta manera de fer. El que més m'ha sorprès és l'estructura, la quantitat de gent que hi treballa i les diferents àrees específiques. Es treballen àrees en les quals fa deu anys era impensable treballar. S'intenta evolucionar i millorar el material, la bicicleta..., tot és important i tot suma.

Cada cursa té la seva atmosfera diferent. M'agraden especialment la Vuelta i el Giro, que és preciós. El Tour també té el seu encant, però és una mica estressant perquè hi ha molta gent i estàs exposat a moltes coses. És cert que el curs és llarg, cada any passo 200 dies fora de casa. És dur. Anem sempre amunt i avall. Hi ha dies que et despertes i no saps on ets.