Marc Soler (Movistar) aixeca tímidament la mà esquerra per saludar els espectadors congregats a l'avinguda Rius i Taulet de Barcelona. Manté el rostre seriós i un pèl atabalat, però deslliurat de la tensió que ha acumulat els últims dies i que ha anat creixent a mesura que el pilot s'acostava a la capital catalana. Està situat al costat esquerre d'Alejandro Valverde, el seu cap de files i vencedor final de la Volta, que a l'altra banda té al madrileny Alberto Contador, segon classificat. Els fotògrafs immortalitzen l'escena de dos dels més grans ciclistes dels últims temps amb un dels noms més destacats de la nova fornada. És català, de Vilanova i la Geltrú, i confirma el que gairebé sembla un miracle: que els aficionats catalans tindran una nova referència a la carretera els propers anys només pocs mesos després de la retirada de Joaquim Rodríguez.

És l'última estampa de l'àlbum de fotos del vilanoví. És el retrat de l'enlairament definitiu, el que constata el seu potencial i la capacitat per rendir al màxim nivell durant una setmana seguida en un pilot amb els millors ciclistes del món. La presentació en societat. La foto llueix al costat de la victòria al Tour de l'Avenir (2015) i de la segona posició a la Route du Sud (2016), en què també es va embutxacar una etapa, les primeres llavors sembrades d'una carrera que es presagia florida des que els responsables tècnics del Movistar el van reclutar captivats per les seves condicions físiques (186 cm i 68 kg) i els resultats en categories inferiors.

Ahir, el català va mantenir la tercera posició a la Volta Catalunya i a més es va assegurar la victòria final en la classificació dels joves. Era la rúbrica a una setmana perfecta. Simplement un resultat exemplar per a un corredor que tenia la missió de vetllar per Valverde, que també ha fet una cursa magnífica, adjudicant-se les dues etapes de muntanya, l'epíleg de Montjuïc i firmant la segona posició en l'esprint de Reus, on només el va superar un especialista en els finals massius com el sud-africà Daryl Impey (Orica).

Al circuit de Montjuïc, Soler va poder mantenir els quinze segons de coixí que tenia respecte a l'anglès Adam Yates (Orica), un jove de 24 anys –un menys que el de Vilanova– que en la darrera edició del Tour de França va acabar quart. Una constatació més de la seva gesta. El català no va passar angoixes a Barcelona. Va estar sempre ben col·locat en el grup dels favorits i no va haver de respondre a cap atac de Yates. Inclús a falta de quatre quilòmetres va atacar i va rodar uns metres primer, en un moviment tàctic pensant en la victòria de Valverde.

En aquell moment se'l veia sencer i amb les piles ben carregades per si patia algun atac que li fes perillar el tercer lloc, una posició d'honor que ha esculpit constantment al llarg de la setmana. Tenia la responsabilitat de catapultar Valverde i ho ha fet al peu de la lletra, però l'esforç li ha valgut per als seus interessos personals. Per damunt de tot, quedarà la imatge de divendres a Lo Port, marcant el ritme a Valverde i portant amb el ganxo Contador i Froome. Dissabte, la davallada estrepitosa de Froome en el trajecte entre Tortosa i Reus li va servir per millorar un lloc en la classificació i situar-se en un aparador extraordinari, el podi d'una cursa del circuit mundial.

El rendiment de Soler a Catalunya no ha estat una sorpresa. Havia firmat un bon final a la París-Niça, amb la tercera posició en l'última etapa, i ha mantingut la progressió. “Estic molt content. Tota la feina ha sortit. Tinc ganes de seguir treballant perquè els resultats continuïn sortint bé”, va manifestar ahir. I hi va afegir: “No tinc cap pressa per debutar en una cursa per etapes de tres setmanes.” Tampoc té clar quin camí seguirà –“ara toca descansar bé i a veure”–, però la seva propera destinació podria ser al Tour de Romandia. També va dir que ara mateix no l'obsessiona liderar l'equip en una cursa.