KABA GASSAMA
JUGADORA DEL KH-7 GRANOLLERS
“No tenim res a perdre, hem de gaudir defensant”
“A mesura que vas guanyant, somies, però era inimaginable arribar tan lluny al principi de la temporada
“La convocatòria era una cosa que només esperava, com a mínim, d'aquí a quatre o cinc anys”
Nissaga d'handbol
Un dels millors consellers de la Kaba per a l'handbol el té sota el seu mateix sostre. El seu germà, Mamadou Gassama (Granollers, 1993), és l'amo i senyor de l'extrem dret del quadre masculí del Granollers, el Fraikin. En Mamadou, com assegura la Kaba, va ser una de les peces fonamentals que van fer que l'handbol femení gaudeixi avui del talent de la seva germana petita. D'ell ja se'n diuen meravelles i és ja una de les peces cabdals en els esquemes de Viver
Ara per ara només penso en el Granollers. Em sento com a casa, i com a casa mai no m'hi sentiré enlloc
Kaba Gassama (Granollers, 1997) és un dels diamants en brut que més han brillat enguany amb el KH-7 Granollers. La jove pivot, que al març es va convertir en la primera jugadora del conjunt vallesà a ser convocada per a la selecció espanyola, explica entre la vergonya i l'ambició el gran repte que tenen avui al davant: els quarts de final de la copa de la Reina, una fita històrica per a l'equip femení.
Enguany la copa ha estat el seu idil·li. S'imaginaven arribar a la fase final?
En cap moment vam pensar que podríem arribar tan lluny. No era pas el nostre objectiu; si s'assolia, perfecte, però si no, hauríem mantingut el nostre repte real, que és lluitar a la lliga i sobretot mantenir la categoria. És cert que a mesura que vas guanyant somies, però sent un bloc nou com érem era inimaginable arribar a la fase final de la copa de la Reina al principi de temporada.
Juguen contra l'Atlético Guardés. En la lliga només van perdre de dos gols. Quina és la clau per plantar-los cara dissabte?
Creure en el treball que hem fet tots aquests mesos enrere. Hem de confiar en la feina feta des dels entrenaments, fer el nostre joc i no donar res per perdut. No hem d'oblidar que tindrem un partit de tornada aquí, al Palau. Hem de pensar que no tenim res a perdre, només hem de gaudir defensant molt fort, que és la nostra filosofia, cosa que no tothom pot dir, i esperar que el treball doni fruits.
La lliga ha estat un os, però s'han mantingut en una plaça relativament tranquil·la...
L'inici de temporada va ser complicat perquè ens costava molt acabar de lligar partits i acabàvem perdent-ne molts per només dos o tres gols de diferència. Però l'arribada de la Laura (Steinbach) ens va reforçar molt moralment i també des del punt de vista competitiu, i això ha estat fonamental per al nostre joc i la gestió d'alguns finals de partit.
És el seu primer any com a jugadora del primer equip, com ha estat l'adaptació?
Hi ha una diferència abismal, i si jugues de pivot, encara molt més. A la pretemporada ho vaig passar molt malament. No em sentia gens còmoda a la pista. Al juvenil estava acostumada a guanyar-me espais fàcilment per rebre i marcar; en canvi a divisió d'honor se'm feia de nit. No trobava aquests espais, les defenses eren molt més intenses i vaig haver de posar-me molt les piles per assolir aquest nivell tan exigent.
Què necessita el Granollers per ser més consistent i aspirar més amunt en la lliga?
Som conscients que el planter és el que va al davant de tot, però és cert que la incorporació d'alguna jugadora veterana més ens donaria un plus de competitivitat. No només físicament, sinó també mentalment.
Hi ha lligues en què l'handbol està més ben considerat i remunerat. Ha rumiat mai marxar per poder viure d'aquest esport?
Ara per ara només penso en el Granollers. Això és casa meva, i com a casa no m'hi sentiré enlloc. És clar que m'agradaria viure d'aquest esport i professionalitzar-me més encara, per què no? Arribat el moment i l'oportunitat, hauria de pensar-m'ho, però per ara soc molt feliç al Granollers.
Ha dedicat tota la vida al Granollers...
Vaig arribar al club a deu o onze anys i gràcies al Robert (Cuesta), el nostre segon entrenador d'ara. Ell i el meu germà van tenir gran culpa que hagi acabat jugant a handbol. Vaig començar a l'aleví, vaig passar per totes les categories –infantil, cadet, juvenil–, i ho vaig estar combinant fins aquest any, que ja estic amb el primer equip.
I el premi ha arribat. Viver la va convocar al març amb la selecció espanyola...
Mai hauria imaginat que en Carlos em trucaria. Sempre em feien bromes al vestidor de l'estil “Kaba selecció”, però era un somni que em quedava massa lluny encara. Quan vaig saber que estava dins la llista, no m'ho podia creure. La selecció espanyola era quelcom que només veia possible, com a molt, d'aquí a quatre o cinc anys.
Al juny tenen una cita vital per al mundial. Es veu a la llista?
Al març vaig donar tot el millor de mi encara que només fossin uns dies. Queda molt fins al juny i he de seguir treballant de valent com fins ara al Granollers si vull que em tornin a convocar. Serà complicat perquè hi ha molt talent, però estic en una bona línia ascendent i tinc moltes ganes de repetir aviat al juny, i, per què no, al mundial.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Notícies
Divendres,19 abril 2024